La PictoEscriptura, o com enamorar-se de les llengües

El Khalil és alumne de quart de primària de l’Escola Pia de Terrassa. Som a 9 de juny, a finals de curs, a classe de català, i ell i tots els companys de taula i de classe mostren amb orgull el conte, un àlbum il·lustrat, que han creat individualment i en equip. El de la seva taula té com a protagonista un cogombret que cau per la pica i passa diferents aventures molt divertides. L’han escrit, il·lustrat, maquetat, dissenyat, llegit en veu alta, corregit, debatut, millorat i, finalment, compartit i gaudit... molt! Se’ls veu eufòrics i satisfets de la bona feina feta. I amb raó. En un curs i amb 9 anys, han après a treballar individualment i en equip i han adquirit nou vocabulari i habilitats del món editorial, literari i del camp del dibuix i la il·lustració, cosa que a aquesta curta edat ha sigut tota una descoberta. 

I com ho han fet? Doncs amb la PictoEscriptura, una metodologia que ofereix resposta als reptes als quals s'enfronten, dia rere dia, els docents a les aules: falta de motivació, competències lectora i escriptora baixes, dificultats d'atenció, falta de pensament creatiu… L'impacte visual amb què els infants creixen avui dia està transformant l'estil d'aprenentatge de gran part de la població infantil. Cada cop més criatures mostren un estil cognitiu preferentment visual, per això aquest sistema fa un ús instrumental de la imatge com a eina per aprendre a llegir i escriure, desenvolupar el pensament creatiu i dominar el llenguatge progressivament. Amb una tauleta digital i amb l’assessorament de la seva mestra, Anna Soler Campins, han anat seguit diferents itineraris pedagògics. “La PictoEscriptura ofereix a l'alumne un itinerari personalitzat d'avaluació i reforç continuat de les habilitats lingüístiques, com el vocabulari, l’ortografia, la morfologia i la sintaxi i comprensió lectora. És un sistema molt inclusiu i que respecta el ritme d’aprenentatge de cadascú. I com a mestra estic molt contenta del resultat, perquè quan és hora d’acabar la classe volen continuar treballant. Els desperta la creativitat i les ganes de seguir aprenent”, diu Soler Campins. 

Creativitat al poder

A tot l’Estat, més de 15.000 estudiants i 1.500 professors de primària estan utilitzant aquesta plataforma, fundada fa dotze anys per Roser Ballesteros, emprenedora i mare d’un nen amb dislèxia, amb l’objectiu d’impulsar processos d’aprenentatge alternatius que fomenten la creativitat i la imaginació. És un sistema avalat per un equip de dinou professionals (i una xarxa àmplia de trenta col·laboradors, entre educadors, pedagogs, lingüistes, escriptors i il·lustradors), amb un fort component digital.

“Vaig tenir la sort de créixer envoltada d’un entorn molt creatiu: literatura, arts visuals... I tens clar que estimular diversos llenguatges i potenciar la creativitat et dona aquesta llibertat de fer-te preguntes, proposar-te reptes ambiciosos”. Professionalment, Ballesteros ve de l'àmbit editorial i reconeix que mentre escolaritzava els seus fills va ser determinant conèixer la tasca pedagògica de l’educador i escriptor britànic Ken Robinson, expert en assumptes relacionats amb la creativitat, la qualitat de l'ensenyament, la innovació i l’aplicació del teatre en l’educació. “Va ser com una finestra oberta en un moment que, com a mare, et fas moltes preguntes sobre el model educatiu que estan rebent els fills, que no era gaire diferent del de 50 anys enrere”, exposa. Amb col·laboració de més experts, va impulsar aquest sistema pedagògic innovador que “proposa reptes, problemes o situacions de l’aprenentatge lingüístic –plurilingüístic a Catalunya o Euskadi–, però són els alumnes els que troben solucions diverses i construeixen el coneixement sobre fonaments sòlids”, detalla. Ara per ara s’aplica a primària, però Ballesteros anuncia que estan treballant-hi perquè “d’aquí dos cursos ja entri a secundària i d’aquí poc ja s'està treballant per introduir-ho a infantil, com una petita passera cap a primària". "I l’altra línia de treball també se centra en l’educació en anglès”, afegeix. 

L’Escola Pia de Terrassa és una de les escoles catalanes pioneres en introduir aquest mètode a les aules fa tres cursos. Ja l’estan utilitzant els 300 nens i nenes de 3r, 4t i 5è de primària, amb una valoració molt satisfactòria per part dels alumnes i dels docents, que en destaquen la motivació i la interacció de l’expressió oral, escrita i visual. “És un mètode inclusiu, eficaç i motivador, tant per als docents com per als alumnes", reconeix Cristina Roca, directora pedagògica de primària d’aquest gran centre educatiu, que té quatre línies. Ella va veure la plataforma com una “gran oportunitat renovadora en l’aprenentatge". "El balanç que en fem, tot i que al principi dels canvis sempre hi pot haver alguna reticència, és molt positiu. Ho hem constatat amb les proves de competències bàsiques de 6è. Surten molt reforçats en comprensió lectora, vocabulari, ortografia i les habilitats lingüístiques en general”, diu. 

Docents empoderats

La PictoEscriptura empodera el docent i n'augmenta les expectatives respecte als alumnes, segons ha constatat Roser Ballesteros formació rere formació en aquesta última dècada. “Els ofereix recursos múltiples i els deixa llibertat plena a l'hora de combinar-los i dissenyar les dinàmiques en funció del grup. El mestre es diverteix, aprèn amb els alumnes i, en poques setmanes, percep els efectes positius que l'aplicació de la metodologia exerceix sobre el grup”, confirma Roca. El que més destaca el professorat és el “caràcter profundament inclusiu” del mètode. Tots els alumnes, sigui quin sigui el seu estil d'aprenentatge o les seves dificultats amb la llengua escrita, es beneficien d’aquesta manera de fer, que beu d’altres sistemes com l’educació viva, el learning by doing o les intel·ligències múltiples, confirmen tant Ballesteros com Soler i Roca, que ho viuen cada dia a les aules.