Els (molts) perquès dels mals resultats de comprensió lectora
No podem mirar en una sola direcció per entendre-ho
BarcelonaLlegir aquest món per escriure’n un de millor, proposa Freire. És una bona inspiració per analitzar els resultats en comprensió lectora tan preocupants que han revelat les proves PIRLS. Proposem fer una lectura holística de la situació. Sabem que quan es tracta aquest tema alguns apunten a l’omnipresència dels mòbils, d’altres als efectes de la pandèmia, i no falten els que posen l’accent en el baix interès per la lectura que tenen la majoria de futurs mestres. El cas és que tothom té raons. Però un cúmul de raons no conforma un raonament. Per això considerem més oportú fer un petit esbós del context.
El món no va bé: la crisi climàtica, la violència de gènere o les guerres disparen totes les alarmes, i l’escola, massa sola, s’esforça per donar-hi respostes. Planta llavors, però ¿qui les farà créixer?
El món canvia molt ràpid: la ciència i la tècnica ens aporten novetats cada minut. Ens convertim en usuaris encuriosits d’aplicacions diverses, mentre la tecnologia ens va absorbint i canviant les relacions amb els del costat i amb els de més lluny. L’educació, en canvi, segueix sent indefugiblement relació amb l’altre, acompanyament i presència.
El món audiovisual i multimodal és a totes bandes. Crea estímuls a dojo a ritmes trepidants; la lectura, en canvi, és enemiga de les presses, i la comprensió lectora vol calma i relectura.
Si aterrem a Catalunya encara hem d’afegir la taxa de risc de pobresa infantil: el 29,3% (dades del 2021). La despesa pública en educació respecte al PIB també és reveladora. Fixem-nos en el 2018, que és l’últim any amb dades estables: a Catalunya 3,66%, mentre que a Espanya 4,18% i a la UE 4,70%. No ens haurien de passar per alt aquest conjunt de dades quan es parla de comprensió lectora i es comparen resultats entre comunitats.
Anem ara als centres educatius. La inclusió s’ha dut a terme sense el suport necessari, la matrícula viva es resol més amb bona voluntat que amb recursos efectius, i la complexitat de molts centres ha augmentat a causa de la precarietat econòmica de moltes famílies. Si a això li afegiu l’excés de burocratització i la inestabilitat de molts equips docents, podreu entendre molt bé que les exclamacions més repetides entre els docents siguin "No tenim temps!", "No podem arribar a tot!". Però això tampoc no és excusa per a tothom, perquè és cert que al costat de molts professionals compromesos amb la seva feina (i al costat de molts futurs professionals que amb tota seguretat també ho estaran) també n’hi ha que no actualitzen la seva formació o que s’instal·len en una reivindicació constant de més recursos, abans de repensar el seu rol en ple segle XXI. ¿Com és que els sindicats no tracten gairebé mai aquesta qüestió? O ¿com actua la inspecció davant l’immobilisme professional descarat?
Tot són qüestions a tenir en compte quan parlem de resultats relacionats amb la comprensió lectora i també de resultats de les proves d’aptitud personal (PAP) per a l’admissió als estudis de grau de mestre. Són uns estudiants que, si són admesos, tindran a les seves aules molts professors que treballen de manera precària i per un sou de misèria.
No, no podem mirar en una sola direcció per entendre els resultats PIRLS. Potser entre tots el primer que haurem de fer és recordar que la lectura, com l’educació, reclama un temps llarg i de qualitat. I a continuació entendre que no hi ha processos de transformació si no es donen tres condicions: fonamentació de les idees, capacitat de compartir-les i possibilitat de sostenir-les en el temps. Això vol dir mestres amb interès per saber, equips docents amb capacitat de diàleg i temps per consolidar els canvis.
Perquè la gran paradoxa es produeix quan pensem que sobre lectura i comprensió lectora en sabem molt. Tenim al nostre voltant autors i autores, així com grups de recerca, que han escrit llibres o han fet estudis molt rellevants sobre què comporta l’acte lector; en canvi, aquest saber no es tradueix en una millora en tots els centres educatius. Però no perdem el temps buscant culpables. Reflexionem sobre la lectura tenint en compte el món en què vivim i posem els esglaons per construir un discurs en positiu. Proposem no perdre de vista que les bibliotecàries poden ser les millors mediadores entre els llibres i nosaltres i proposem, també, recordar les paraules de Virginia Woolf quan explica que la curiositat és la que provoca l’amistat amb els llibres, la imaginació és la que ens ajuda a anar més enllà del text que llegim, mentre que el judici ens permet actuar com a crítics.
