OLGA VALLEJO

Una oportunitat per aprendre molt més que continguts

Resiliència, gestió de l’estrès i possibilitats de millora són alguns dels aprenentatges dels processos d’avaluació

La Laia, de 14 anys, preparant els exàmens / CRISTINA CALDERER Zoom

L’Aina (9) s’ha estrenat amb els exàmens aquest curs, a tercer de primària. El seu pare, en Cesc (47), no està d’acord que facin exàmens tan d’hora: “Entenc que són útils per avaluar el que han après, però podrien començar més endavant, no crec que hagin de sentir aquesta pressió tan petits”. Anna Forés, professora de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona, és conscient de la mala fama que arrosseguen els exàmens, i per això proposa que es visqui en positiu l’avaluació: “Queda molta pedagogia per fer. L’avaluació no és una sentència, hauria de ser una aliada per aprendre, perquè ens ajuda a saber en quin moment ens trobem i què ens falta per assolir. Si l’entenem com la possibilitat de veure el recorregut que hem fet i fins on hem d’arribar, no hi haurà tant d’estrès ni tants nervis”. Considera que s’ha de treballar el feedback, parlar del que hauria d’haver fet l’alumne o què hauria de fer per millorar la nota. Entén l’examen com una eina per mesurar el nivell d’aprenentatge dels estudiants: “Però hi ha molts tipus d’exàmens, pots plantejar-lo perquè sigui només memorístic o més de comprensió, relació, anàlisi, creació o simulació -argumenta la professora-; per saber què han après més enllà del concepte, el procés o el contingut”. Proposa que els mestres triïn la millor manera per saber què saben els alumnes i ajustar-ho a les necessitats.

ESTRÈS POSITIU

La Laia (14), a qui veiem a la fotografia, va estudiar primària en una escola pública on treballaven per projectes. El seu pare, l’Albert (48), reconeix que el canvi que suposava passar d’aquest model educatiu als exàmens tradicionals de l’institut li feia una mica de por: “Sabíem que seria un canvi dràstic, però el millor és que no li ha costat adaptar-s’hi”. Ara que la Laia fa segon d’ESO confirma que prefereix els exàmens: “Potser estic més nerviosa quan els començo, però després em surten bé. Aquest sistema em sembla més just: si no estudio prou sé que m’anirà malament, i per això estudio. Amb els treballs en grup no ens avaluaven tan individualment”. Marta Portero, doctora en neurociències i professora de la UAB, explica que aquest estrès que sent la Laia és un estrès positiu, situacions d’estrès agudes que duren poc temps, són regulars i predictibles, i tenen efectes molt beneficiosos per a nosaltres. “Es tracta de demandes de l’entorn que faciliten l’aprenentatge. Quan ens trobem davant una situació nova que hem d’afrontar desenvolupem noves habilitats i capacitats, aprenem i millorem. A més, entrenar-nos a resoldre problemes ens fa persones més resolutives, autònomes, capaces i resistents”, conclou Portero.

En general, l’experiència de l’Aina amb els exàmens està sent positiva, tot i que les taules de multiplicar no les ha viscut tan bé: “No sé per què, però no me les aprenia. Em despertava de matinada nerviosa i plorava. Els pares m’han animat, deien que al final tothom se les aprèn. I sí, ja me les sé”. Es tracta d’una situació puntual que l’Aina ha sigut capaç de superar. Hauria sigut un problema si hagués sigut un estrès d’alta intensitat, crònic, imprevisible i que no es pot resoldre malgrat intentar-ho. “Llavors l’excés d’una resposta d’estrès deixa de ser adaptativa i genera conseqüències negatives per al nostre organisme: afecta el sistema immunitari, el digestiu i el cardiovascular, i hi ha un augment de processos inflamatoris. També afecta el nostre cervell: dificulta mecanismes de plasticitat cerebrals que es tradueixen en problemes de memòria”, explica Portero.

GESTIONEM L’ESTRÈS

La professora Forés proposa desdramatitzar la paraula examen i capgirar-la en positiu, perquè els nanos entenguin que la nota és un testimoni del que saben però no significa que no puguin aprendre més. “La família ha de posar èmfasi en l’interès i l’esforç dels fills. Els alumnes han de fer un procés de metacognició, que aprenguin a raonar, a ser conscients de com han après el que saben, què no acaben d’entendre i què els costa. Així fan un esforç previ a l’examen. Com més treballen la metacognició, més assequibles seran els exàmens”, conclou. Altres factors que ajuden a reduir la resposta d’estrès, quan no és necessària, són el suport social i els vincles afectius: “Les bones relacions socials són un gran antídot. Com també el moviment i l’exercici físic, que redueixen els efectes nocius de la resposta d’estrès”, argumenta la doctora en neurociències. Un missatge molt important dels pares als fills és que no percebin que l’estima de la família depèn de l’èxit escolar. Els alumnes són molt més que el que fan a l’escola, qui suspèn no falla com a fill i ha de saber que, independentment de les notes que tingui, els pares se l’estimen incondicionalment. Si no és així poden aparèixer problemes d’autoestima baixa o sentir un estrès excessiu a l’hora de fer exàmens.

Un missatge molt important dels pares als fills és que no percebin que l’estima de la família depèn de l’èxit escolar

En aquesta línia també s’han d’avaluar i modificar les creences i expectatives sobre el que volem que passi, perquè ens ajudin i no ens dificultin el procés: “Si penso que seré una persona desgraciada si no aprovo, aquest pensament rígid, exagerat i erroni no ens ajuda a respondre adequadament i ens genera un estrès innecessari. També hi ajuda fer regularment activitats en què activem intencionadament la resposta de relaxació -pintar, tocar un instrument, cantar, ballar, meditar, escriure, respirar, passejar o badar-. Obvietats com dormir prou i alimentar-nos correctament contribueixen a evitar desequilibris en el nostre organisme que activen la resposta d’estrès.