Papallones, tan necessàries

¿Com ha de ser un jardí perquè atregui les papallones? ¿Quines plantes hi ha d’haver: el romaní, l’espígol, la tarongina? ¿També serveixen la ginesta o el fonoll? ¿I per què és important que les papallones hi visquin? Totes les respostes les podreu descobrir demà al parc de la Torre-roja de Viladecans. A partir de les onze del matí s’hi durà a terme la plantació d’un jardí per a papallones que permetrà que tots els participants aprenguin com la diversitat d’olors i colors i els diferents ritmes de floració afavoreixen la diversitat d’insectes. “L’essència dels jardins de papallones és que promouen la biodiversitat a les ciutats. Les plantes hi tenen una floració gradual i diversa amb flors de diferents formes que poden atreure diversos pol·linitzadors, sobretot papallones, però també d’altres. Així, els ajudem a sobreviure en entorns urbans on, per factors com la manca d’espais verds, els és cada cop més difícil. A la vegada, realitzen una gran tasca en el control biològic de plagues, ja que són depredadors d’insectes que poden ser un perill per a les plantes”, explica Núria Machuca, tècnica del Servei de Promoció i Conservació de l’Espai Públic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

VALOR EDUCATIU

Els jardins de papallones enriqueixen el patrimoni natural i la seva presència és un indicador de salut ambiental. Per això, a més de l’AMB, els diversos consistoris metropolitans aposten per promoure i dinamitzar aquests espais. És el cas del parc del Canal de la Infanta de Cornellà de Llobregat, que el 25 de novembre iniciarà el procés de plantació per tenir un espai d’aquestes característiques. “Són molt polivalents i tenen utilitat en molts aspectes, ja siguin tècnics, de millora de la biodiversitat, de foment de la participació ciutadana o com a base per a projectes educatius de les escoles”, assenyala Machuca. Com a exemple hi ha el projecte educatiu fet el curs passat per un centre escolar de Cerdanyola del Vallès pròxim al parc del Turonet, juntament amb la Jugatecambiental. Es tractava d’un hotel d’insectes, associat moltes vegades als jardins de papallones. Són estructures de fusta compartimentades, farcides de diversos materials, com per exemple canyetes, petits troncs, maons..., que serveixen d’hàbitat a diferents espècies d’insectes. “Ha sigut molt interessant, perquè la canalla, a les tardes, quan sortia de l’escola, portava les famílies a veure la feina que hi estaven fent. Aquest sentiment de pertinença al parc fa que se’n tingui més cura i té conseqüències positives perquè es converteixen en espais més vigilats, més cuidats”, afegeix Machuca.

Als jardins de papallones s’hi pot aprendre a identificar la flora del jardí i els insectes més comuns que hi habiten, amb lupes i claus dicotòmiques senzilles; estudiar el cicle de la papallona; realitzar avaluacions de papallones i altres insectes, i fer-ne el seguiment al llarg de l’any; estudiar la bassa del jardí i desenvolupar altres estudis de recerca. “Els professors poden aplicar una metodologia d’aprenentatge vivencial que és fonamental i els nens hi apliquen moltes competències que es treballen als currículums escolars”, destaca Machuca. A la vegada, s’hi poden desenvolupar activitats adaptades al públic general i familiar en què, d’una manera més lúdica, es descobreixen l’espai i els seus habitants, i se sensibilitza sobre la importància de conservar l’entorn. “Han esdevingut espais d’activitats en què els participants es converteixen en agents actius que realitzen tasques de millora del seu medi natural més pròxim. Són accions que queden al parc i que, per tant, reforcen els vincles de les persones amb el seu entorn més immediat.

Qui viu al parc?

El jardí de papallones és un espai dissenyat per atraure papallones, libèl·lules i altres insectes. Per això, s’hi acostumen a plantar moltes flors de diferents formes i colors, plantes aromàtiques diverses i molts racons que fan de refugi. Així, les papallones i els altres insectes hi troben aliment -nèctar, fulles- i espais per reproduir-se i on passar l’hivern. Per identificar qui viu als parcs, entendre la presència de les diferents espècies de fauna i donar a conèixer les diferents estratègies que s’estan aplicant en aquests espais -instal·lació i manteniment de caixes niu i hotels d’insectes, entre d’altres-, l’AMB proposa l’activitat Qui viu als parcs? Dirigida a estudiants dels cicles inicial, mitjà i superior de primària, descobrirà la biodiversitat dels parcs i la importància que tenen per al seu ecosistema a través de diverses dinàmiques interactives basades en el joc i l’observació. L’activitat, que es posarà en marxa el gener del 2019, servirà a la vegada per conscienciar sobre la importància de les accions individuals i col·lectives i per fomentar la biodiversitat. També incidirà en la importància de la conservació de les espècies presents i a millorar l’entorn perquè n’hi vinguin d’altres que, ara per ara, no hi són.