Reptes i autonomia dels alumnes

"Fa poc ens va trucar una empresa i ens va demanar una administrativa. No ens va preguntar quin nivell tenia, ni si sabia comptabilitat o si tenia coneixements en recursos humans. L’únic que ens va demanar és que enviéssim algú que se sabés integrar en un equip. «M’ha costat dos anys formar un equip que realment funcioni. No vull que arribi algú que me’l destrossi», em deien. L’empresa moderna posa en valor el treball en equip i la participació, la resiliència i la capacitat de donar resposta. Les velles generacions potser són menys receptives al canvi, però els nous treballadors que hem d’introduir a les empreses han d’estar preparats. La realitat és més canviant en terminis més curts i nosaltres volem donar resposta a la realitat dels empresaris”. Ho explica Monika Betelu, professora del departament d’administració i gestió del centre de formació professional IEFPS d’Usurbil, a Guipúscoa. El seu centre treballa a partir de l’innovador sistema Ethazi de formació professional, un model d’aprenentatge col·laboratiu basat en reptes. Després de l’experiència pilot duta a terme durant el curs 2013-2014 en cinc centres públics i concertats de formació professional, Ethazi -que són les sigles en basc de Cicles d’Alt Rendiment- es troba ara en la fase de desplegament i d’implantació per arribar a tots els centres de FP d’Euskadi. Aquest estiu es va presentar a Catalunya en una jornada de metodologia d’innovació en la formació professionalitzadora duta a terme pel Servei de Desenvolupament Local de Santa Perpètua de Mogoda.

“El que nosaltres fem amb el sistema Ethazi és agafar tots els coneixements tècnics que ens exigeix cada cicle formatiu, és a dir, el currículum exigit per cada especialitat, i els unim a través de diferents reptes donant-los un sentit i acostant-los a la realitat empresarial”, apunta Betelu. El mètode, doncs, treballa a partir dels reptes que proposa als alumnes, que descriuen una situació d’empresa real. Els professors els indiquen les tasques que han de seguir per trobar la solució i donar resposta a una realitat empresarial que els han marcat en fixar-los el repte. “Vèiem que els alumnes, a més de tenir coneixements tècnics, havien de treballar aspectes transversals com el treball en equip, l’empatia, la resiliència. Tot això s’havia de treballar perquè ells s’incorporen a una empresa que avui té un tipus de procés però que d’aquí dos anys pot canviar de dalt a baix. El que volem és que els nostres alumnes siguin capaços d’adaptar-se ràpidament a aquests canvis. Les empreses, a Euskadi i a tot arreu, per ser competitives, estan incorporant nous sistemes de producció, nous processos de gestió. Intentem que els nostres estudiants sàpiguen, sobretot, adaptar-se a aquests canvis, que siguin flexibles, amb iniciativa i capacitat d’adaptació”.

CASOS PRÀCTICS

Per entendre millor com funciona el treball per reptes, la professora Jaione Telleria, també del centre d’Usurbil, posa un exemple a partir de l’especialitat d’administració i finances. “Diem als alumnes que es posin en situació: treballen en una gestoria o assessoria i un client els diu que vol contractar quatre treballadors però que vol fer-ho des del punt de vista més beneficiós per a l’empresa. Llavors, ells, amb una sèrie de tasques que nosaltres els marquem i en les quals interactuen i participen totes les parts de les assignatures que hi poden tenir alguna cosa a veure, han de donar una resposta al client. Treballen en equips per intentar buscar les solucions que considerin més idònies i, al final, les han de presentar a la resta de grups. En aquest exemple, haurien de buscar tots els tipus de contracte que hi ha i quin seria el més adequat per al cas plantejat. En lloc de donar-los nosaltres la informació -que ja ho fem a través de jornades tècniques sobre qüestions concretes si veiem que no saben arrencar o si s’encallen-, la busquen els alumnes i s’organitzen per trobar la resposta”.

Tknika, el centre impulsor d’Ethazi

Tknika és un centre impulsat per la viceconselleria de Formació Professional del departament d’Educació del govern basc. Els seus eixos de treball són la investigació i la innovació aplicada per aconseguir que la FP d’Euskadi se situï a l’avantguarda europea. “Vam anar a Tknika fa set anys per formar-nos sobre els reptes i conèixer també l’adequació d’espais que aquest mètode comporta per als centres. Vam ser conscients que l’empresa ens demanava coneixements tècnics però amb un plus més i, d’alguna manera, allà es va començar a traçar la nova metodologia que es volia implantar. Abans, en aquest sentit, s’havia mirat molt a altres països, sobretot del nord d’Europa, com ara Finlàndia. Avui en dia, són aquests països els que ens venen a veure a nosaltres”, recorda Betelu.

La resposta a aquests reptes s’ha de donar en un termini determinat que marquen els professors i que gira al voltant de les 48 o 60 hores. “Quan comences a treballar has de donar resposta a les realitats concretes de cada empresa en un temps concret, si no comences a perdre diners”, afegeix Betelu. Quan es presenten les solucions als reptes plantejats, s’avaluen amb una nota del professor i una altra del mateix alumne.

ETHAZI A LES AULES CATALANES

“La meva impressió va ser que havia vist fet realitat l’ideal que penso que tots hem de seguir: situar l’alumne al centre del seu aprenentatge donant més pes al creixement personal, al que ens fa valer com a persones”, assenyala Alba Pla, cap d’estudis de formació professional a l’Institut Jaume Mimó de Cerdanyola del Vallès i una de les assistents a la jornada explicativa del mètode Ethazi a Santa Perpètua de Mogoda. Considera que l’aplicació d’aquest sistema als centres de FP de Catalunya seria més fàcil si es disposés d’un bon lideratge, d’un equip docent implicat i motivat i d’uns recursos que no limitin en excés. “En el nostre cas, fa dos anys que vam implementar el projecte UNIC d’aprenentatge per reptes, unint els cinc cicles de tres famílies professionals diferents en un projecte comú. L’objectiu era treballar per reptes, fent com una ona expansiva, i això ens ha permès conscienciar l’equip docent i, sobretot, escoltar les necessitats dels alumnes i créixer junts”, diu Pla.

L’equip docent és un altre dels pals de paller sobre els quals se sustenta Ethazi. La coordinació entre els professors de cada mòdul a l’hora d’elaborar reptes amb sentit és essencial per tirar endavant el projecte amb garanties. “El canvi que planteja aquest sistema d’aprenentatge també suposa un canvi per als professors. Hi ha d’haver molta cohesió i molt treball en equip per poder plantejar els reptes als alumnes, ja que hi estan implicades més d’una matèria i s’han de treballar actituds de manera transversal”, apunta Maribel Moreno, coordinadora de cicles formatius de l’Institut Estela Ibèrica de Santa Perpètua, que també ha començat a treballar per projectes. “En el cas del nostre centre, en alguns cicles hem iniciat petites tasques en equip a principi de curs, sobretot perquè els alumnes es donessin a conèixer entre ells i per veure com funcionaria el grup. De cara a final de curs han de fer un treball en equip, però durant l’any i en alguns mòduls que hi tinguin relació volem dur a terme algun repte de les característiques d’Ethazi”, avança Moreno, que també indica que continuen en contacte amb el centre d’Usurbil, les representants del qual tornaran a Santa Perpètua aquest mes de novembre per rebre el feedback dels assistents a la jornada del juliol i obrir-la a més interessats. “Mantenim un arxiu comú i ens passen el material que elaboren. Hi trobem guions per a l’alumne i per al professor. Nosaltres fem servir alguns dels seus reptes i els adeqüem als nostres cicles i, a la vegada, també compartim els nostres documents per mostrar com els desenvolupem i, així, compartir resultats”.

Santa Perpètua, al capdavant

“El paper de l’Ajuntament de Santa Perpètua ha estat el d’ambaixador d’aquesta metodologia a Catalunya. Ens vam posar en contacte amb Tknika, el centre de referència d’innovació en la FP a Euskadi, ja que estàvem interessats en aquesta línia d’impulsar la formació professional, fer de pont des del municipi amb aquests entorns més innovadors i donar-los a conèixer. Els vam visitar i després va sorgir la possibilitat que un institut de referència com el d’Usurbil vingués a explicar-nos la seva experiència aquí”, explica Teresa Argelés, cap del Servei de Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Santa Perpètua. La jornada de formació sobre Ethazi va comptar amb el suport de l’Associació de Municipis Eix de la Riera de Caldes (AMERC) i estava subvencionada pel Servei d’Ocupació de Catalunya en el marc del programa de projectes innovadors i experimentals.