La fórmula perquè les matemàtiques deixin de ser un pal

Barcelona“El meu fill, quan feia P5, em va preguntar: “Si puc comptar fins a l’infinit ¿per què a l’escola encara anem pel número 6?” L’anècdota és de la Mariona Monterde, mestra de primària jubilada i que ha format part durant molts anys del grup de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la UAB Cultura Matemàtica de les Persones. El grup treballa per sacsejar la manera com s’ensenyen les matemàtiques a infantil i primària, entre altres objectius.

El fill de Monterde ja és pare, però encara hi ha moltes escoles en què les matemàtiques continuen impartint-se amb un llibre davant, descontextualitzades i on la memòria és clau per aprendre primer del 0-9, després fins al 99 i a continuació fins al 999. “Per què no es pot començar pel 2.022 o pel 1.000? –es pregunta–. Són números que els nens veuen en el seu dia a dia. Hi ha d’haver un canvi global sobre com s’està introduint aquesta matèria; continua pesant que és un pal i que és abstracte, però en realitat és un llenguatge que ensenya els nens a entendre el món”, apunta. I posa un altre exemple: en els llibres, la geometria o les mesures sempre són a les pàgines finals, on molts cops ni s’hi arriba; en canvi, quan es treballa la matèria per projectes basats en preguntes fetes pels mateixos nens una de les primeres qüestions de la llista sempre és sobre aquests dos aspectes. “Recordo un grup que volia saber quants metres quadrats tenia el pati de l’escola”.

Els resultats de les proves de competència en matemàtiques a Catalunya corroboren que cal una sacsejada: la puntuació mitjana de sisè de primàriael 2021 (l’últim any fet públic) va ser de 76 punts, la més baixa com a mínim des del 2013 i cinc punts per sota de la del 2014. El departament d’Educació atribueix aquest descens, que també s’ha donat a secundària, a la paralització que va suposar la pandèmia.

Per aprendre les matemàtiques per projectes, però, és clau, a banda de respondre dubtes reals dels nens, involucrar diverses matèries i la implicació dels professors. “Un dels projectes que vam fer va ser veure com s’aconsegueix batre un rècord de marató, i per fer-ho vam treballar la ciència, l’educació física o la història, entre d’altres”, explica Monterde.

Fa set anys que la direcció de l’Escola Joaquim Blume de Sabadell es va posar entre cella i cella capgirar la metodologia amb què s’explicaven les matemàtiques. “Treballar-les a través d’un llibre no tenia sentit i ens vam formar tots perquè l’aprenentatge fos manipulatiu”, explica la seva cap d’estudis, Eva Ruiz-Ruano.Tots els cursos van començar alhora a ensenyar-les a través del que anomenen racons. Amb l’ajuda del Museu de Matemàtica de Catalunya, a Cornellà, van muntar diferents espais a l’aula on grups de 4 a 5 nens treballaven amb un material específic mentre dos professors els anaven fent preguntes per anar avançant amb l’aprenentatge. 

Però el professorat notava que havien de fer nous passos i van recórrer a la Fundació Bofill, que els va iniciar en el que es coneix com a programa Magnet, amb la col·laboració del grup ICE de la UAB. “El grup, on ens va sorprendre que també hi ha científics i biòlegs, resolia problemes reals de la societat a través de les matemàtiques, com ara dissenyar una pilota de futbol per a un mundial que a l’hora de xutar-la anés més ràpida”, recorda Ruiz-Ruano. 

Amb l’ajuda d’una professora externa al centre, que va entrar a les aules de l’escola perquè els mestres fossin conscients de quines àrees s’estaven ensenyant, van establir el treball per projectes i els racons van passar de ser el centre de les matemàtiques a un material més. “Hem vist un canvi en els nens, sobretot d’implicació”, diu la cap d’estudis.

El xoc amb els pares

Aquest canvi metodològic, però, xoca amb l’acompanyament que fan els pares des de casa, perquè ells van aprendre les matemàtiques de forma memorística. “M’he trobat que el meu fill em demana ajuda amb els deures però no entenc de quina manera li han explicat i si li ensenyo com jo en sé és pitjor”, explica Anna Aparicio, que té un nen a segon de primària. Ja hi ha escoles que fan xerrades donant quatre pinzellades als pares perquè entenguin el procediment. “Davant d’aquesta situació el millor és que els pares preguntin al mestre”, coincideixen tant Monterde com Ruiz-Ruano.

El departament no té xifres de quantes escoles falten per sumar-se a l’aprenentatge per competències. S’està en un moment de “transició”, apunten, sobretot a primària, on hi ha molts més centres que a secundària que ja han fet el pas. Les dades ho corroboren: “La recerca ens diu que prop del 40% dels alumnes entre 4t de primària i 4t d’ESO es desvinculen progressivament d’allò que se’ls vol ensenyar”, apunta Educació, que espera que els nous currículums siguin l’impuls definitiu.