LAURA PINYOL

L’ofici de mestre. En formació permanent

Molts mestres aprofiten el mes de juliol per ampliar coneixements. I és que, segons constata un informe d’Ivàlua i la Fundació Bofill, la formació dels docents té un impacte positiu en els resultats dels alumnes

Un grup de mestres fent formació a l’escola Proa, en una imatge d’arxiu / FRANCESC MELCION Zoom

L’últim informe publicat per l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua) i la Fundació Jaume Bofill, en el marc del projecte Què funciona en educació, revisa els resultats de 200 estudis internacionals que analitzen de forma rigorosa l’impacte de diversos programes de formació permanent del professorat i com influeixen en el rendiment educatiu de l’alumnat i el seu desenvolupament socioemocional.

Amb l’objectiu d’aportar evidències empíriques al debat sobre com ha de ser el futur model de la formació permanent del professorat de Catalunya, l’informe, realitzat per l’analista d’Ivàlua Núria Comas, apunta algunes conclusions molt interessants, com que els mestres en formació permanent generen un impacte positiu en el rendiment acadèmic de l’alumnat, “un impacte que és similar al que s’aconsegueix amb reduccions de ràtio alumnes-mestre, i superior a l’efecte que té comptar amb professors auxiliars”.

UN BON MESTRE FA ESCOLA

Miquel Àngel Alegre, cap de projectes de la Fundació Jaume Bofill, subratlla la necessitat de cercar “coneixements i evidències sòlids de programes que funcionen o no funcionen i posar-los al servei de la comunitat educativa”. La tradició d’establir els impactes dels programes no és pròpia de casa nostra, “la majoria provenen del món anglosaxó i, en menor mesura, dels països nòrdics”. Per tant, la tasca del projecte 'Què funciona en educació' és identificar aquestes evidències i que serveixin per dissenyar les polítiques públiques.

Els mestres en formació permanent generen un impacte positiu en el rendiment acadèmic de l’alumnat

En aquest cas que ens ocupa, la idea dels mestres que aprenen i com això es transfereix a la pràctica amb bons resultats podria ser una intuïció. Per tant, la missió del programa és basar-se en anàlisis rigoroses per convertir-ho en evidències empíriques i, finalment, en impactes reals sobre l’educació.

Així, un mestre que es forma i aprèn aconsegueix canvis reals en la pràctica diària del professorat, més enllà dels coneixements teòrics. L’estudi conclou també que les activitats de formació més efectives es produeixen quan s’aborden qüestions pedagògiques rellevants per a cada àrea de coneixement; quan hi ha una coherència entre el context de la formació i el context educatiu -les formacions han de ser coherents amb el context educatiu: el dia a dia de l’escola, l’alumnat..., perquè les formacions bolet no són efectives sinó, fins i tot, contraproduents”- , i quan inclouen coaching i feedback de l’expert i un acompanyament durant un temps, espais de reflexió sobre la pràctica professional i activitats d’aprenentatge basades en l’acció, com ara pràctica docent i observació d’altres companys.

Les activitats de formació més efectives es produeixen quan s’aborden qüestions pedagògiques rellevants per a cada àrea de coneixement

En aquest últim aspecte de l’acompanyament, Comas indica que “funciona també quan és virtual, fet que dona molt bones expectatives a centres educatius o mestres més allunyats de la possibilitat d’assistir a cursos de formació”.

L’OFICI D’EDUCAR ÉS UN OFICI COMPLEX

“L’ofici de mestre és l’ofici d’educar i és un ofici complex”. Ho diu Bet Madera, cap de formació de l’Associació Rosa Sensat. “La formació és indispensable per gestionar la complexitat del dia a dia i evitar no repetir patrons que hem viscut com a alumnes. Però això no es pot fer ni sol ni sense formació”.

“Com més bo és un mestre, més bé aprenen els alumnes, i això és una evidència que ens empodera per refer, compartir, fer créixer i treballar com un equip, l’única manera d’aconseguir la transformació”, diu Maderas. Conèixer l’estudi d’Ivàlua i la Fundació Bofill “referma” l’Associació Rosa Sensat en la seva “estratègia i voluntat permanent” de formar-se i “créixer”. En aquesta mateixa línia s’encamina la 54a Escola d’Estiu de l’entitat, amb el lema 'La força dels equips', que s’ha celebrat aquests primers dies de juliol: “És bàsic aprendre i compartir amb una nova xarxa de solidaritat” perquè per fer de mestre “no hi ha receptes màgiques”.

LA FORMACIÓ PERMANENT, UN MODEL PER DEFINIR

Un bon professorat és condició necessària per a l’èxit educatiu. La recerca internacional fa temps que ha demostrat que és molt més important tenir un bon professor, un bon mestre, que no pas quina sigui la ràtio de la classe, les infraestructures, els materials, els recursos tecnològics o el currículum d’unes assignatures o unes altres. I encara més, l’evidència també deixa clar que un bon professor és sobretot crucial per als alumnes que procedeixen de famílies socialment i educativament vulnerables.

Per tant, un professorat ben preparat és una garantia d’èxit per al sistema. Catalunya, avui, té plantejats reptes educatius de primer ordre, com la lluita contra l’abandonament i les desigualtats educatives, per això un professorat en formació contínua és un agent de canvi.

Un bon professor és sobretot crucial per als alumnes que procedeixen de famílies socialment i educativament vulnerables

Una part molt important de la qualitat docent depèn de la formació inicial dels mestres (estudis universitaris de grau i màster) i de la formació pràctica del professorat novell en els primers moments d’incorporar-se al centre (el que es coneix com a inducció a la docència). La recent creació del Programa de Millora i Innovació en la Formació de Mestres (MIF) ho reconeix i avança en l’establiment d’un model estratègic i d’accions per a la formació inicial i la inducció a Catalunya, amb la participació del departament d’Educació, la secretaria d’Universitats i Recerca i les nou universitats que imparteixen estudis d’educació.

Però és evident que les societats i que els contextos d’aprenentatge evolucionen ràpidament i, per tant, més enllà de la formació inicial i la inducció, la formació permanent està cridada a ser una peça fonamental del desenvolupament professional dels docents i un recurs clau de garantia de la seva qualitat.

A Catalunya caldria dissenyar una estratègia clara i definida de com ha de ser la formació permanent del professorat, un model que orienti i prioritzi enfocaments, continguts i metodologies i que tingui en compte l’evidència sobre aquells programes que funcionen millor.