Escola 12/12/2020

El foment de la resiliència en l'educació primària

Gràcies a la resiliència, el patiment es converteix en motiu de superació, creixement i millora, i adquireix un vessant positiu

Olga Vallejo
7 min
EL FOMENT DE LA RESILIÈNCIA EN L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Sembla que aquest 2020 no l’oblidarem. És l’any del coronavirus, en què hem hagut de fer front a situacions difícils. La malaltia, la por, les tensions, les pèrdues personals i econòmiques o la incertesa han estat i continuen presents en la nostra vida. Però aquesta pandèmia també pot ser una oportunitat per desenvolupar o fins i tot descobrir la nostra capacitat de ser resilients.

LA RESILIÈNCIA

La resiliència és la capacitat que tenim les persones de fer front i superar dificultats, frustracions o situacions negatives transformant-les des d’una perspectiva positiva per sortir-ne enfortits. “Com més aviat tinguis les eines per ser resilient i t’ensenyin a utilitzar-les, millor. Així no et victimitzaràs quan tornis a passar per una situació frustrant o traumàtica”, assegura Estrella Ferreira, psicòloga infantojuvenil i professora de la Universitat de Barcelona.

Hi ha estudis que demostren que l’alumnat que ha viscut més esdeveniments negatius està més protegit davant nous obstacles o frustracions, perquè ha pogut desenvolupar eines per fer front al que li va passant. En canvi, qui ha tingut menys experiències dolentes té més simptomatologia quan viu una situació desagradable perquè és menys resilient. La professora comenta que actualment, a part de la pandèmia, en què és habitual que tothom s’acabi sentint frustrat en un moment o altre, les criatures solen frustrar-se més, “perquè els pares tenen certa tendència a sobreprotegir-los donant-los el que volen immediatament per eliminar la frustració del ventall d’emocions i sentiments dels nens. No volen que pateixin, però és important que els nens se sentin frustrats i aprenguin a regular aquesta frustració”.

EL PROJECTE

L’equip de Marcin Kazmierczak, director del grup de recerca Família, Educació i Escola Inclusiva de la Universitat Abat Oliba CEU, porta 10 anys fent recerca teòrica sobre la resiliència i ara passarà a la pràctica amb el projecte Foment de la resiliència a l’educació primària: innovació i formació contínua del professorat, que acaba de rebre una beca del ministeri de Ciència i Innovació. Faran servir la narració literària i audiovisual per connectar emocionalment amb els alumnes de 5è i 6è de primària a través de canals que els resultin atractius i els facin veure la necessitat i la conveniència de forjar la resiliència.

“El relat -explica Kazmierczak- té un potencial increïble per transformar la vida i l’entorn del receptor, per això volem plantejar als nens relats tant literaris com audiovisuals per obrir un espai de reflexió i de debat entre ells, però comptant també amb la implicació del professorat”.

Fins ara han contactat amb una vintena d’escoles públiques i concertades d’educació primària perquè col·laborin amb el projecte. Tenen la intenció d’implicar el professorat en l’elaboració i la creació de continguts: “Ens interessa l’opinió de tutors, mestres i personal pedagògic i potser fins i tot comptarem amb l’opinió dels alumnes. Tenim idees de contes i novel·les que es poden proposar com a punt de partida, perquè l’alumnat connecti emocionalment i empatitzi amb uns continguts que acabin tenint efecte en la seva vida”.

El primer any del projecte faran un diagnòstic amb els centres col·laboradors sobre el grau de resiliència de l’alumnat, el nombre i tipus d’activitats que fan per reforçar-la. El segon treballaran per elaborar conjuntament programes de foment de la resiliència mitjançant relats a través d’una aplicació que serà com una mena de repositori d’activitats concretes -dibuixos, preguntes, activitats teatrals, etc.- que es poden dur a terme. I el tercer any serà l’etapa d’aplicació del programa que es treballarà amb tot l’alumnat, recollint resultats amb la voluntat de transferir tot aquest coneixement a altres centres.

“A les criatures se’ls ha de donar eines, una guia sobre com poden superar conflictes, perquè, si no, no podran avançar en el seu creixement humà i això també afectarà el seu progrés acadèmic. És una oportunitat més per ajudar la canalla a reflexionar davant de reptes, obstacles i frustracions”, comenta l’investigador.

TREBALL EN EQUIP

Sílvia Ortiz, directora de l’Institut Escola Baldomer Solà de Badalona, un dels centres que col·laboraran amb el projecte, explica per què es van decidir a participar-hi: “Creiem que és important donar eines als nostres alumnes, acompanyar-los emocionalment perquè no es deixin dur només per l’entorn, que siguin conscients de les seves potencialitats i capaços de triar el seu futur. Aquest treball personal i d’autoconeixement els pot ajudar a decidir lliurement”. La directora recorda que l’alumnat de primària és més resilient del que pensem i amb el covid-19 ho han demostrat a bastament, respectant la mascareta, el gel i els grups bombolla sense poder trobar-se amb altres amics al pati.

El centre està ubicat en un entorn socioeconòmic molt desfavorit, el barri de Sant Roc, que condiciona com qualsevol altre entorn la vida dels seus veïns. “És habitual que visquin situacions complicades, i per això és molt important que tinguin clares les seves limitacions i potencialitats i sàpiguen que de mica en mica poden treballar-les. Volem donar-los eines perquè siguin resilients. Haurien d’entendre les dificultats com una oportunitat per aprendre”, conclou.

Però per poder gestionar les teves emocions és imprescindible saber què estàs sentint i què necessites gestionar: “Com més et coneguis a tu mateix i la manera com reacciones quan sents una cosa o una altra, més fàcil et serà trobar eines per superar situacions complicades”, apunta Clara Mas Bassas, psicòloga especialista en educació emocional, directora i fundadora de La Nau Espacial.

L’educació emocional és la base per superar obstacles, per això és important que tant a la família com a l’escola es validin les emocions i no es menyspreïn, que s’ajudi els més petits a trobar solucions quan no saben què els passa, acompanyant-los en la gestió del que senten. Així, a mesura que es fan grans podran reconèixer les emocions i tindran més eines per gestionar-les de la millor manera, com a resultat d’una bona educació emocional.

Un dels missatges més esperançadors que la ciència contemporània ha llançat a la societat moderna és que els grans traumes col·lectius del segle XX -guerres mundials i civils, postguerres i anys de totalitarismes- no són determinants perquè els individus se sentin fracassats, desgraciats o febles. Al contrari, sovint són persones amb grans patiments o traumes les més resilients. I és que la resiliència pot funcionar com un trampolí. El patiment, la frustració i el dolor poden convertir-se en energia que et propulsa més amunt i més enllà.

Històries de resiliència

L’aneguet lleig de Hans Christian Andersen

Hansel i Gretel dels Germans Grimm

Oliver Twist de Charles Dickens (Edicions Bromera, 2018)

Anna la de les teules verdes de Lucy Maud Montgomery (Edicions Salamandra, 1995)

Más fuerte que el odio de Tim Guénard (Editorial Gedisa, 1999)

stats