L’escola inclusiva. Un repte educatiu ple de beneficis

L’escola inclusiva és un repte educatiu ple de beneficis socials, culturals, formatius i de valors per als alumnes i, per extensió, les famílies. És un sistema que ha d’ajudar a construir una societat més tolerant, justa, amable, flexible i adaptativa, però perquè s’apliqui en l’entorn escolar calen molts recursos econòmics i personal amb una formació específica, reconeguda per l’administració. L’ONU la defineix així: “L’educació inclusiva ha d’identificar i respondre a la diversitat de les necessitats de tots els estudiants, incrementant la seva participació en l’aprenentatge, les cultures i les comunitats i reduir alhora l’exclusió de l’educació”.

Ignasi Puigdellívol, catedràtic del departament de didàctica i organització educativa i professor de la Facultat d’Educació a la Universitat de Barcelona (UB), és una autoritat en la matèria. De fet, és el director i un dels promotors del màster en educació inclusiva, polítiques, pràctiques i suport a una educació per a tothom, que la UB imparteix des del curs 2014-15 i que forma educadors que volen treballar com a mestres de suport en un entorn inclusiu.

Puigdellívol destaca que es tracta “d’un moviment internacional adreçat a defensar el dret dels infants, de tots els infants, a rebre una educació de qualitat que no exclogui determinats grups desafavorits (a Europa, per exemple, la comunitat gitana o els immigrants) i també de les persones amb necessitats especials o els nouvinguts, per exemple”. La definició potser sembla senzilla, però el catedràtic alerta que “el procés és complex, ja que requereix una transformació de les escoles i els sistemes educatius, acostumats a atendre a determinats alumnes. Ara, però, sabem que atendre tots els infants a l’escola ordinària no només és possible sinó que afavoreix la qualitat de l’educació, la cohesió social i el progrés acadèmic de tothom”, subratlla. Un alumne amb síndrome de Down, un infant amb cadira de rodes, una noia diagnosticada amb TDAH... Tots han de tenir els mateixos drets, atenció i accés a l’educació pública i de qualitat.

Els beneficis de l’escola inclusiva

Des de la Facultat d’Educació de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) destaquen els següents beneficis de l’escola inclusiva:

• Té en compte la diversitat dels infants al planificar i impartir l’ensenyament. Beneficia tant els alumnes amb necessitats especifiques de suport educatiu com els companys que no tenen aquesta necessitat.
• Cada nen aprèn de manera diferent i es diferencia d’altres criatures pel seu estil, els hàbits, els ritmes i els temps d’aprenentatge, la història educativa, les idees prèvies, la motivació i les capacitats.
• Afavoreix la convivència en els centres educatius i adoba el terreny per al desenvolupament d’una societat més democràtica: fomenta compartir, ajudar-se els uns als altres, complementar-se, etc.
• Està dotada de les persones, els materials, els serveis i els professionals adequats per donar suport educatiu als infants que ho necessitin al llarg de la seva educació.
• Les aules inclusives afavoreixen que els educadors tinguin altes expectatives.

L’expert matisa que “la inclusió no consisteix en posar tots els nens junts i Déu o la mestra dirà! Una escola és inclusiva quan pot escolaritzar tot l’alumnat de la zona on s’ubica. Però no n’hi ha prou garantint la presència de tots els alumnes a l’escola, cal la seva participació en la dinàmica i les activitats de l’aula que els faci sentir part del grup”. “I, finalment -puntualitza-, cal que puguem constatar el seu progrés. Perquè aquestes tres condicions es compleixin cal, en primer lloc, que l’escola reorganitzi els recursos de què disposa i les maneres de treballar”. I quins professionals han d’atendre aquesta diversitat? “Les experiències d’inclusió més reeixides es donen quan dins l’aula hi ha més d’un adult atenent l’alumnat una bona part de l’horari lectiu. Està clar que això comporta també incrementar els recursos de què disposa l’escola. Sense suport no pot haver-hi una bona inclusió”, diu Puigdellívol.

El mestre i escriptor Jaume Cela és un ferm defensor de l’escola inclusiva, tot i que és conscient de la manca de recursos que sovinteja als centres educatius. En el seu últim llibre, Picotejades pedagògiques (Rosa Sensat), en parla. “És un dret que té el nen. Un mestre mai pot estar en contra de l’escola inclusiva. El que sí que pot fer és queixar-se si li falten recursos. L’administració, si vol fer un model inclusiu, ha de tenir voluntat real i invertir en personal especialitzat i posant-hi diners”, alerta.

ELS PARAPROFESSIONALS

Paraprofessionals -traducció literal de l’anglès-és el nom que reben els experts per atendre la diversitat a les aules i posar-la en valor. “Constitueixen un recurs d’alt valor perquè funcioni la inclusió. Es tracta del personal no docent de suport, clau per donar resposta a l’alumnat que més ho necessita”, alerta el catedràtic. El màster que dirigeix també forma aquests especialistes. Segons Puigdellívol, han de tenir “com a funció primordial col·laborar amb la mestra quan a l’aula hi ha demandes molt diversificades”. “És cert que normalment es concedeix un paraprofessional per a un alumne en concret, amb necessitat intensiva de suport. Però que un paraprofessional estigui tot el dia al costat del nen o nena en concret té efectes negatius per a la inclusió, ja que limita les normals interaccions amb els companys i la mestra, a part de reduir-ne l’autonomia”. Per tant, l’expert conclou que el rol del paraprofessional “s’ha d’entendre en relació amb tota la classe i en col·laboració amb la mestra, procurant que l’alumne en concret interactuï al màxim amb els altres, sense deixar d’atendre’l quan ho necessiti”.

El catedràtic apunta que els recursos per ells mateixos no milloren l’educació: cal veure com s’utilitzen. De fet, “els països que inverteixen més no són els que n’obtenen millors resultats”. Per tant, recomana que “Catalunya s’ha de posar al dia pel que fa als recursos que hi destina, molt per sota tant de la mitjana europea com de l’espanyola. L’important paper que ha tingut l’escola del nostre país per al progrés i la cohesió socials cal agrair-lo al compromís i sovint sobreesforç que estan fent molts i moltes mestres”, afirma.

Segons l’informe del Comitè sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat del 2017 de l’ONU, a Catalunya el 88% d’alumnes amb discapacitat no van a l’escola ordinària i només un 2% hi passen el 100% del temps. “Estem a les beceroles de la inclusió i no tindrem un sistema educatiu de qualitat fins que sigui capaç d’atendre bé els infants més desafavorits”, conclou Puigdellívol.

El decret d’atenció educativa per un sistema inclusiu de la Generalitat

L’octubre del 2017 la Generalitat va aprovar el decret de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu, que recull la necessitat d’adequar l’activitat educativa per atendre la diversitat de l’alumnat i l’assoliment d’una igualtat d’oportunitats d’accessibilitat, i que l’atenció educativa de tot l’alumnat es regeix pel principi d’inclusió. L’objectiu principal és garantir que tots els centres educatius sostinguts amb fons públics dins l’àmbit de l’ensenyament no universitari siguin inclusius. Per tant, l’obligatorietat de garantir la inclusió de l’alumnat també s’estén als centres privats concertats.

El catedràtic Ignasi Puigdellívol es mostra optimista pel seu plantejament. “Aporta una visió global de la inclusió: no parla només d’escola, sinó de sistema inclusiu; aborda la formació en totes les fases de la trajectòria vital de la persona, i posa èmfasi en la xarxa de serveis que han de fer suport a l’escola. A més, entra en vigor després de l’informe de les Nacions Unides i tant de bo ens serveixi per revertir la situació que l’informe denuncia”. Al professor de la UB li consta que al departament d’Educació “hi ha gent molt implicada i amb coneixements per tirar-lo endavant i que estan treballant amb aspectes tan importants com la progressiva reconversió de centres d’educació especial en serveis de suport a la inclusió; el canvi de les anteriors USEE (unitats de suport a l’educació especial), perquè deixin de ser aules segregades, o el mateix rol dels paraprofessionals com a figures importants de suport per a la inclusió”, entre d’altres.