Ensenyar història en vídeos de menys d'un minut

BarcelonaEl videoclip de la cançó As it was, de Harry Styles, està ple de referències a obres d'artistes com Miquel Àngel o Alexandre Cabanel. Un fet que va cridar l’atenció dels creadors de contingut cultural de la xarxa TikTok, que ho van explicar a través d’aquesta plataforma i que, al seu torn, va servir a Gina Driéguez, professora de secundària i batxillerat de l'Institut Jaume Balmes de l’Hospitalet de Llobregat, per aprofundir amb els seus alumnes en el temari d’història de l’art fins al punt que van acabar fent un projecte similar amb un videoclip de la cantant Rosalía. “Després de fer classe, els poso aquests vídeos. Als alumnes els fan gràcia i a mi em serveixen per complementar la matèria", explica Driéguez. Ella mateixa és una gran consumidora de TikTok i Instagram perquè li semblen una gran font de recursos per a l’aprenentatge i segueix comptes com el del Museo del Prado (@museodelprado), El Arte Pop (@elartepop) i la Galeria dels Uffizi (@uffizigalleries), que relacionen curiositats artístiques, art i actualitat.

TikTok es va convertir l’any passat en l’aplicació més descarregada al món. Es basa, principalment, en compartir miniclips musicals. Com Driéguez, que el curs passat impartia l’assignatura d’història de l’art, alguns docents n’han reconegut el potencial i també la utilitzen a l’aula com a part de la seva estratègia educativa. “Intento connectar amb els alumnes i crear recursos mnemotècnics sobre allò que explico perquè els sigui més fàcil recordar-ho i perquè estigui relacionat amb el que veuen en el seu dia a dia. A més, amb el temari que tenim, no hi ha temps per veure documentals. Els vídeos de TikTok són curts i em permeten seguir explicant després el temari o aprofundir sobre allò que hi veuen”, argumenta Driéguez, que també té un canal de divulgació històrica a la mateixa xarxa. L'estratègia funciona perquè els alumnes s’adonen que després poden relacionar allò que han après amb altres continguts que troben a Instagram o el mateix TikTok.

De fet, hi ha moltes comptes de TikTok que tenen al darrere docents que han fet el salt a l’altra banda de la pantalla per compartir contingut amb els alumnes, que ara també s’han convertit en els seus seguidors. És el cas també d'Alejandra Hernández, que és professora de Geografia i Història a Secundària i Batxillerat a la Comunitat de Madrid. Té més de 70.000 seguidors al canal @tcuentounahistoria des del qual explica curiositats i aspectes de la història que no s’ensenyen a classe. “Una classe magistral no els serveix de res. Es poden quedar amb els primers deu minuts, però després desconnecten”, relata. Amb els seus vídeos, Hernández ha detectat que a alguns alumnes se’ls ha despertat la curiositat per la història, ja que li demanen resums per TikTok de temes que han donat a classe però també que, amb aquests vídeos, els expliqui més coses sobre personatges històrics que els han cridat l’atenció. “Al final, ells són consumidors de càpsules de seixanta segons i és el que els agrada. És la cultura de la generació de la immediatesa, que ho volen tot de forma ràpida i fàcil, i aquest tipus de vídeo els ho posa en safata”. Explica que a primer d’ESO va fer que fossin els mateixos alumnes els que expliquessin els emperadors romans a través de la xarxa. Ho van fer amb imatges d’aquests personatges però amb els ulls i la boca dels alumnes superposades a través dels efectes que permet l’aplicació. “No els exposes però els ensenyes a fer un ús responsable d’aquesta xarxa social. I aprenen, perquè abans de fer aquests vídeos han d’investigar”.

“Hem d’anar veient com ser-hi i com agafar aquests continguts de més qualitat i servir-los en safata als alumnes. Hem d’aconseguir que en aquests espais també hi siguem els docents, no només creadors de continguts i prou”, exposa Roger Martrat, professor de català a Secundària i que també fa servir la xarxa a l’aula. El curs passat, per treballar la crítica literària, va proposar als seus alumnes que en lloc de fer-la per escrit, la fessin en format de vídeo de TikTok. “Vaig pensar que seria una bona manera d’engrescar-los. Al cap i a la fi, es passen el dia en aquesta aplicació”. Afirma que no deixa d’ensenyar res de la matèria per fer aquests vídeos però reconeix que, en fer aquests exercicis amb el llenguatge dels joves, tot es resignifica. L'objectiu de Martrat és que els seus alumnes siguin crítics i aquestes pràctiques són una bona manera d’aconseguir-ho, especialment amb aquells continguts que corren per les xarxes sense aportacions educatives.

De dimoni a àngel

Però no tots els professors aposten per introduir aquest tipus d'aplicacions a l’aula. N’hi ha que es mostren reticents i no les consideren una aportació positiva, malgrat que d’altres, com Martrat, indiquin que la clau està en aprendre a dominar-les. “La tecnologia i les xarxes socials són eines. Si no les sabem utilitzar, ho farem malament sempre. Hem de tenir clar per a què serveix una xarxa social des d’un punt de vista educatiu i formar els futurs mestres, així com les famílies i els professors en exercici perquè en facin un bon ús”, indica Mercè Gisbert, catedràtica de tecnologia educativa del departament de Pedagogia de la Universitat Rovira i Virgili. Assenyala que la tecnologia es considera “una espècie de dimoni” i que, en general, es perd més temps definint-la així que buscant estratègies per educar la gent a fer-la servir bé. Considera que el problema fonamental és que la tecnologia i les xarxes socials són eines molt obertes mentre que l’estructura del sistema educatiu és molt cartesiana, molt ordenada. “Cada vegada hi ha més centres amb projectes innovadors i integradors, però encara n’hi ha molts en què tot està més parcel·lat. Això xoca amb la realitat i encara no ho hem acabat de resoldre. I de la competència digital en parlem, però no la incorporem de facto al procés formatiu. Hi ha molta feina a fer”, reconeix.