Què és la resiliència i per què cal cultivar-la en els infants?

BarcelonaEl diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) defineix el terme resiliència com “la capacitat d’un individu per sobreposar-se a una situació desfavorable o de risc”. Es tracta d’una actitud àmpliament valorada en el món adult, sobretot en el context volàtil, incert, complex i ambigu en el qual ens movem actualment, d’aquí que sigui una habilitat interessant de cultivar com més aviat millor.

Quines implicacions té la resiliència en la infantesa?

Segons el setzè informe FAROS de l'hospital Sant Joan de Déu, la resiliència en la infància té "implicacions importants" en la salut emocional, el rendiment acadèmic, el funcionament social i els resultats evolutius a llarg termini. Ho assegura un article signat per les doctores Daphne Holt i Abigail L. Donovan, psiquiatres a l’Hospital General de Massachusetts i professores associades de la Facultat de Medicina de Harvard.

Com ajuda la resiliència a protegir la salut mental?

Els estudis mostren que els infants amb nivells més elevats de resiliència tenen menys probabilitat de patir ansietat, depressió i dificultats de comportament quan afronten l’adversitat. Per exemple, tal com apunten les doctores Holt i Donovan, els infants resilients “regulen millor les seves emocions i posen en pràctica estratègies d’afrontament adaptatives, com la resolució de problemes o la cerca de suport social en moments d’estrès”. Aquestes conductes, afegeixen, “contrasten amb les estratègies desadaptatives, com l’evitació o el tancament, que sovint poden agreujar el malestar” d'un infant.

Existeix algun tipus de vincle entre la resiliència i un èxit acadèmic?

Segons l'informe FAROS, els infants resilients tendeixen a mostrar "persistència, motivació i autoregulació davant dels reptes acadèmics". Les doctores Holt i Donovan defensen que la resiliència permet als estudiants reinterpretar el fracàs com una oportunitat d’aprenentatge. I encara hi ha més, ja que els estudis “han demostrat que la perseverança i la resiliència prediuen l’èxit acadèmic més fortament que el coeficient intel·lectual”.

Com impacta aquesta resiliència en les relacions socials i familiars dels nois i noies?

La resiliència també juga un paper central en el desenvolupament social dels infants. Les relacions amb iguals, exposa l’estudi FAROS, són clau per al desenvolupament de la competència social, “però també són font d’estrès, ja que reptes com el rebuig, el conflicte i l’assetjament generen malestar”. Tot i això, assenyala l'informe, els menors resilients acostumen a presentar “habilitats interpersonals més sòlides, com l’empatia, la resolució de conflictes i la capacitat de mantenir relacions positives fins i tot després de situacions negatives”.

L’informe també posa en relleu que en l'àmbit familiar la resiliència també és clau, i és que molts infants s’enfronten a situacions d'estrès amb transicions familiars, com un divorci, dificultats econòmiques o una malaltia parental. La recerca, no obstant això, confirma que els infants resilients "mantenen un sentit d’estabilitat i competència fins i tot davant d’aquests desafiaments, especialment quan compten amb el suport d’almenys un adult atent i receptiu".

I com impacta la resiliència a llarg termini d’aquests infants?

L’impacte de la resiliència s’estén més enllà de la infància. Tal com apunten Holt i Donovan, els infants que demostren resiliència tenen més probabilitat de convertir-se en adults “amb mecanismes d’afrontament sòlids, una autoestima positiva i capacitat d’adaptació als canvis vitals”. Tot i això, les autores remarquen que la resiliència no implica absència de dificultats, “sinó la capacitat d’accedir als recursos disponibles i mantenir un funcionament adaptatiu”. Això, juntament amb el fet que “la resiliència no és estàtica, sinó que pot ser cultivada amb el temps”, fa que durant els primers anys de vida dels infants calgui fer èmfasi “en les relacions de suport, les oportunitats per assolir competències i els entorns que estimulen l’autonomia i la resolució de problemes”.