Ja has fet els deures?

La Natàlia Vilardebò fa deu anys que té una acadèmia de reforç. La majoria dels nens amb qui treballa hi van perquè la situació a casa ja és insostenible. Explica que molts pares van a l’acadèmia buscant una solució perquè no paren de discutir amb els seus fills i ja no saben què més fer per no haver de perseguir-los perquè facin els deures. També n’hi ha que hi arriben preocupats per l’angoixa que veuen que pateixen els fills, que poden estar-se fins ben tard a la nit per acabar la feina que els han posat a l’escola.

Els deures en molts casos s’han convertit en un greu problema familiar. La Natàlia assegura que el volum de deures que els posen sovint és desmesurat, que hi ha escoles que cada dia els fan fer feina a casa i fins i tot des de P3, i no a partir dels 7 o 8 anys, com es considera més adequat: “Hi ha nanos que el cap de setmana tenen tants deures que pràcticament no tenen temps per fer activitats en família”.

Fins i tot l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha alertat sobre la pressió que senten molts infants per culpa dels deures en països com Espanya, i, de fet, hi ha països on, per exemple, han optat per regular quanta estona han de dedicar els estudiants a fer feina escolar a casa.

SÓN ÚTILS O NO?

El problema no és només la quantitat de deures -que en alguns casos pot resultar excessiva- sinó també la qualitat, és a dir, si els deures són útils o no. La Natàlia diu que moltes escoles cada vegada diversifiquen més, però encara veu molts nanos a qui “el tipus de deures que els posen no els aporten res ni serveixen per aprendre res”. Solen ser feines molt mecàniques, que els alumnes ja fan sense posar-hi atenció.

És per això que Alba Castellví, sociòloga i mestra, autora dels llibres 'Educar sense cridar' (Angle Editorial) i 'Un cistell de cireres. Set contes petits per a fer-nos grans' (Estrella Polar), és del parer que “els deures s’han de repensar” per tenir clar quina finalitat tenen. Segons Castellví, hi ha dos motius que justifiquen els deures: d’una banda, reforçar els aprenentatges que es fan a l’escola, i, de l’altra, que els deures ajudin a fer entendre als alumnes la connexió que hi ha entre els aprenentatges escolars i la vida i, per tant, que vegin que els aprenentatges que fan a l’escola són útils per al dia a dia.

Com s’han de gestionar els deures a casa

• Pactar uns horaris i una planificació i respectar-ho. Una vegada al mes o cada quinze dies es pot parlar de com va i fer una revisió.
• Els horaris han de ser realistes amb el temps que necessiten els infants per fer els deures.
• Els caps de setmana, en la mesura que es pugui, no fer deures. Es poden fer el divendres per tancar la setmana, encara que faci una mica de mandra.
• No treure’ls activitats extraescolars per culpa de la gran quantitat de deures.
• Si la relació entre pares i fills s’està erosionant massa, buscar ajuda externa.
• No treure’ls les castanyes del foc si no compleixen. No se’ls ha d’estar a sobre cada dia. Ja es parlarà en la reunió per revisar la planificació.
• Si el nen no compleix, acordar amb l’escola que visqui les conseqüències ell mateix, no els pares.

Així, si el que pretén el mestre és que els alumnes descobreixin les connexions dels aprenentatges escolars amb la vida, no resulten útils els quadernets de multiplicacions, per exemple, però si el que busca és reforçar el que han après a classe, doncs potser sí, tot i que no necessàriament. I és que hi ha deures que poden ser útils per a uns nens però no per a uns altres, perquè no tots els infants aprenen al mateix ritme ni estan al mateix nivell. Per tant, si volem reforçar els aprenentatges, “els deures no poden ser iguals per a tots els alumnes perquè no tots tenen les mateixes necessitats”, assegura Castellví. És convenient donar a cada alumne els deures en funció de les necessitats de reforç que tingui: ortografia, comprensió de problemes, treballar aspectes d’educació artística...

A més, si es dona a cada nen els deures que necessita, no només s’estan reforçant els aprenentatges sinó que també se’l fa conscient de les seves necessitats i de com va progressant. “Si un nen és conscient que té dificultats amb les divisions, s’emporta a casa divisions, però si no té dificultats, per què n’ha de fer més?”, es demana Castellví. En definitiva, d’aquesta manera se’ls fa responsables del seu propi procés d’aprenentatge.

Castellví explica que hi ha escoles que tenen material preparat de les diverses àrees i dels diversos temes (fulls de divisions, exercicis de gramàtica, dubtes matemàtics...) perquè els nanos puguin escollir quins s’emporten a casa segons les seves necessitats de millora.

EL PAPER DE PARES I MARES

Un altre motiu pel qual determinats deures poden no ser adequats és si el que es demana als nens encara no són capaços de resoldre-ho sols, pel motiu que sigui, per la qual cosa necessiten l’ajuda d’algú, normalment dels pares o responsables adults.

Per què? Què passa quan els pares intentem ajudar els fills a fer els deures? Doncs que es produeixen situacions com que no sabem exactament què estan treballant a l’escola o de quina manera; que som excessivament exigents i els demanen màxima perfecció; que no ens expliquem de la mateixa manera que el mestre i als nanos no els agrada o els confon... Castellví, en aquest sentit, és contundent: “L’escola no ha de comptar amb l’ajuda de la família perquè no totes les famílies poden oferir aquesta ajuda i l’únic que provoca és que augmentin les desigualtats socials”.

“Els deures són un encàrrec que l’escola fa als nens i són ells que s’han de fer responsables de respondre-hi”, assegura Alba Castellví. Els mestres han de garantir que la feina que els nens s’emporten a casa la poden fer sols i les famílies han de facilitar als infants el temps i les condicions per poder-la fer, però no s’han de preocupar que facin els deures perquè llavors la responsabilitat passa a ser de la família i no del nen. Tenint present això, no té cap sentit que els pares rebin notetes de l’escola -en alguns casos, fins i tot per WhatsApp- en què se’ls informa cada vegada que els seus fills no han fet els deures, perquè al final s’hi acaben escarrassant més els pares que els mateixos fills. I això no beneficia els infants i encara menys el bon clima familiar. “Són els nens els que han de viure les conseqüències de no haver complert amb l’encàrrec que fa l’escola, i és cada mestre que ha de decidir de quina manera, si fent-los-els fer a l’hora del pati, o com li sembli més adequat”, conclou Castellví.

Deures que connecten amb la vida

A més dels deures per reforçar els aprenentatges, Alba Castellví proposa que n’hi hagi d’un altre tipus, que puguin resultar interessants per a tots els nanos i siguin molt més agraïts de fer. Són els deures que connecten els aprenentatges escolars amb la vida. Alguns exemples podrien ser: anar a la biblioteca o al bibliobús a sentir com expliquen un conte i escriure’n quatre línies, anar a veure una exposició i fer una obra intentant imitar l’estil de l’artista, o mirar una pel·lícula a casa i explicar-la davant dels companys... Les possibilitats són infinites i els aprenentatges també. Això sí, s’ha d’anar amb compte per no sobrecarregar les famílies.