Donar valor al sentiment de pertinença

“Tanca els ulls un moment i pensa: Quins records et venen del teu pas per l’escola? Són bons records o creus que no se’t va considerar, que eres un outsider?” “A manera de semàfor, valoraries l’experiència amb el color vermell, taronja o verd?” Aquest és un dels exercicis que Kathryn Riley, experta internacional en pertinença en l’àmbit educatiu, va proposar a docents catalans en el seu primer webinari impartit a casa nostra i organitzat pel servei d’Èxit Educatiu i Noves Oportunitats del departament d’Educació. Els estudis i investigacions de la professora Riley demostren que el sentiment de pertinença vers una escola té una relació decisiva amb l’èxit educatiu, i que aquest sentiment va disminuint a mesura que augmenten els anys d’escolarització, molt especialment entre els joves.

Segons un informe de l’OCDE –publicat abans de la pandèmia–, un de cada quatre joves que va a l’escola no té sentiment de pertinença, una dada que es duplica en el cas de menors que viuen en comunitats socioeconòmiques vulnerables. 

Sentir-se bé a l’escola

¿Com són les escoles on tothom sent que hi pertany? La professora Riley destaca que han de ser “espais de creativitat, llocs on els joves puguin ser i convertir-se en les seves millors versions, tot introduint música, art o poesia”. Però amb accions aïllades no s’aconsegueix que la pertinença arreli. Cal que la comunitat educativa doni sentit a aquestes accions en el seu context. Concretar-les i sistematitzar-les en el Projecte Educatiu de Centre (PEC) ajudarà a crear aquesta cultura de la pertinença.

Així ho han fet tres centres, participants en el webinari i membres també de l’equip d’indagació Aprendre a l’Escola que Aprèn, un espai d’aprenentatge professional i de diàleg liderat per Mireia Xortó i nascut a partir de les inquietuds dels centres educatius que duen a terme projectes d’oportunitats d’èxit educatiu a favor de l’alumnat (POEFA) i que impulsa el departament d’Educació. “Quan parlem de pertinença, la participació és irrenunciable. Els docents dissenyem els contextos de participació, posem les condicions i les possibilitats. Cal que la conversa esdevingui la nostra cultura relacional, i cal que escoltem totes les veus”, afirma Begonya Folch, cap del Servei d’Èxit Educatiu i Noves Oportunitats. “Quan posem en joc un protocol de conversa en les reunions, estem construint un temps compartit i repartit, un temps per escoltar i incorporar totes les veus. ¿Com puc sentir que pertanyo a un lloc on la meva veu no és escoltada? ¿Estem escoltant totes les veus? És el que ens pregunta Riley”, afegeix.

En conversa amb l’Institut Cristòfol Despuig de Tortosa, l’Institut Lluís Peguera de Manresa i l’Escola Montessori de Rubí, els seus representants expliquen quines iniciatives han portat a terme per enfortir el sentiment de pertinença d’alumnes, famílies i professorat vers els seus centres. “La nostra filosofia de centre sempre ha estat la de posar l’accent en el benestar dels alumnes, generar situacions perquè entenguin que tots són importants”, explica Isabel Montoro, orientadora del departament de psicopedagogia de l’INS Lluís Peguera. “Som un centre molt gran i és important buscar moments on vegin que, tot i la dimensió de l’institut, els escoltem i els fem partícips del que passa. El Parlament Verd és un espai de trobada entre representants de tots els cursos perquè ens traslladin inquietuds i necessitats del dia a dia, però també tenim el pla de benvinguda dels alumnes de 1r d’ESO o la Peguera’s Night, on els joves presenten els projectes que han desenvolupat durant el curs”, explica.

Des de Tortosa, el director de l’INS Cristòfol Despuig, Josep Ramon Subirats, insisteix en la voluntat de mantenir-se com un centre obert per a famílies i alumnes: “Des del moment mateix de la nostra creació, som un centre relativament nou, vam iniciar una sèrie de projectes per fer entendre a l’alumne que això és casa seva, un espai on se l’escolta. Saben que poden recórrer a mi sempre que vulguin i això crec que enforteix el sentiment de pertinença”, diu.

“Una màxima de la nostra escola, i en la qual ens vam sentir inspirats per la professora Riley, és que quan demanem a un alumne que digui el nom d’una persona per a qui creu que és important, sempre ens pugui donar un o dos noms, de manera ràpida, siguin de l’entorn familiar o escolar”, explica Conxita Gimeno, directora de l’Escola Montessori. “Això vol dir que des que arriben a l’escola fins que marxen, el seu pas pel centre ha de ser positiu en el tracte i en l’atenció rebuda”, afegeix. En aquesta escola de Rubí el sentiment de pertinença es treballa tant amb les famílies com amb l’alumnat i el personal de l’escola, i està específicament dissenyat en el PEC: “Fem actuacions a tres bandes. Creiem que un projecte educatiu com el nostre, que ha fet un gir important els darrers anys, ha de comptar amb els docents. Per això enfortim i donem valor a les habilitats de cadascú, que tots els professors sentin que tenen un rol a fer i a desenvolupar”, conclou. 

Són exemples de centres que posen el focus en enfortir i reflexionar sobre el sentiment de pertinença a partir de la pregunta de la professora Riley: “Quines veus estem escoltant”? El debat, ben segur, és obert.