Criatures 13/05/2021

Els deu reptes de l'educació

La UOC organitza un cicle de webinaris sobre els reptes dels diferents àmbits del coneixement

5 min
Un grup d’alumnes de primària en una aula de Barcelona en una imatge d’arxiu.

Els estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC commemoren el 25è aniversari de la seva creació amb un cicle de webinaris on s’intentarà reflexionar sobre quins reptes es presenten en el futur dels diferents àmbits de coneixement dels estudis. Sota el títol Els reptes de demà, el cicle de seminaris web analitzarà, amb l’ajut d’experts dels estudis i d’altres institucions, quins seran els temes clau que els professionals de l’educació, la psicologia, i l’acció social i educativa hauran d’afrontar. El cicle va començar el 21 d'abril i, com dèiem, reflexionarà sobre els desafiaments que es presenten en el futur dels diferents àmbits de coneixement: Els reptes de demà en educació, Els reptes de demà en psicologia i Els reptes de demà en acció social i educativa.

Al primer webinari es va donar resposta al gran repte de l'educació, que en opinió d'Albert Sangrà, catedràtic d'educació i professor dels estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, consisteix a educar persones "que siguin capaces de transformar la societat per fer-la més sostenible, més justa i més equitativa". Renunciem menys als estudis –la taxa d'abandonament escolar primerenc es va situar el 2020 en el 16%, la xifra més baixa comptabilitzada a Espanya des que se'n tenen dades–; cada any augmenta el percentatge de persones que assoleixen l'educació superior –l'any passat va ser del 44,8% entre els que tenen de 30 a 34 anys–, i, a més, considerem molt important continuar formant-nos a qualsevol edat –l'11 % de la població de 25 a 64 anys ha seguit algun tipus de formació en les quatre últimes setmanes–. Però que estiguem donant a l'educació un lloc preferent no vol que no hi hagi aspectes que puguem millorar, com ha posat en evidència la pandèmia. "En alguns àmbits, l'educació no ha avançat tant com exigien els canvis externs al mateix sistema educatiu", assegura Sangrà. En aquest sentit, segons el catedràtic de la UOC, per poder afrontar aquest gran repte caldria abordar deu desafiaments:

1. Educar persones, no només professionals

 ¿Eduquem únicament les persones perquè siguin força de treball quan surtin de l'escola, l'institut o la universitat? ¿O hauríem d'educar per a la vida en societat? Precisament un dels reptes de l'educació és aconseguir un equilibri entre aquestes dues tasques. "A vegades s'oblida que l'educació té un component de caràcter social que també estem obligats a desenvolupar. Es tracta d'equilibrar les mateixes finalitats de l'educació entre la capacitació laboral i l'educació com a formació de ciutadans en la nostra societat", assenyala Sangrà, que també és director de la Càtedra UNESCO.

2. Identificar i dissenyar el tipus d'educació que necessitarem en el futur

 Definir què és el que volem que aprenguin les noves generacions és el primer pas per saber quines eines utilitzar per aconseguir-ho. Per això, la pregunta clau és què serà necessari que aprenguem en el futur. "L'educació ha de donar resposta a aquesta pregunta per poder definir no només el contingut dels programes sinó també els procediments amb els quals s'ensenyarà i les actituds que les persones aprendran a desenvolupar durant tot aquest procés", diu Sangrà, membre també del grup de recerca en Educació i TIC Edul@b de la UOC.

3. Desenvolupar models i escenaris educatius veritablement equitatius i inclusius

Encara que una bona part de la responsabilitat per a l'equitat i la inclusivitat real dels models i escenaris educatius la tenen governs i administracions, tots els agents educadors han de tenir aquest objectiu en els seus fulls de ruta. "Crear sistemes educatius on l'equitat i la inclusió siguin pilars fonamentals no és una opció, és una obligació", afirma el professor Sangrà.

4. Aprendre a utilitzar millor la tecnologia

Com explica el catedràtic de la UOC, la pandèmia ha demostrat que continua havent-hi desigualtats pel que fa a l'accés a les tecnologies que és urgent resoldre. Però a més ens ha ensenyat que podem utilitzar millor la tecnologia. "El que pensàvem que sabíem respecte a l'ús de la tecnologia en l'educació no és suficient, perquè en realitat només l'hem utilitzat com a mer instrument per continuar fent el que fèiem", afirma, i afegeix que el que exigeix la situació actual és un replantejament dels processos educatius i com s'han de dur a terme. "Els professors han d'aconseguir el grau màxim en la seva competència digital docent", assegura Sangrà.

5. Tenir en compte la dimensió digital dels estudiants

Durant els pròxims anys serà fonamental la formació del professorat en TIC. Però, a més, aquesta formació hauria de permetre fer entendre al professorat que les dimensions vitals de les persones s'han multiplicat durant els últims anys. Per això ara no n'hi ha prou amb pensar només en l'aula i el seu entorn pròxim, ja que "les tecnologies han facilitat la creació d'una dimensió digital de la vida de les persones en la qual es comuniquen, es relacionen, utilitzen les xarxes socials i tenen al seu abast l'accés a informació que abans no tenien", assenyala Sangrà. És per això que per a l'educació integral de la persona també s'ha de tenir en compte la seva nova dimensió digital.

6. Abordar la hibridació entre la classe presencial i la potencialitat d'entorns online

 Precisament per aquesta nova dimensió digital, el professorat hauria de tenir un caràcter molt més actiu i actualitzat, pensant no en la societat que hem viscut sinó en la societat que ens tocarà viure. "Necessitem una formació en TIC que sigui conceptual, que permeti al professorat dissenyar escenaris nous de formació que cal que siguin híbrids", explica el professor de la UOC. Tanmateix, això no significa que l'escola s'hagi de convertir en una escola a distància. L'objectiu és que, encara que l'educació sigui presencial, es puguin aprofitar al 100 % les opcions que dona l'activitat docent en entorns no presencials i en línia per cobrir millor totes les dimensions dels estudiants.

7. Educar per a la incertesa

Tot i que les vides d'algunes generacions del segle XX estaven subjectes únicament a dos o tres canvis importants al llarg de tota la seva existència, les de les generacions posteriors ja van patir alguns canvis més i les generacions actuals, en ple segle XXI, estan vivint canvis constantment i amb molta rapidesa. Aquesta circumstància suposa un repte des del punt de vista educatiu. "Els alumnes actuals i els del futur encara hauran d'assumir aquests canvis amb més rapidesa. Per això un dels reptes de l'escola és ser capaç d'educar per a la incertesa, és a dir, no tant per acumular coneixement com per saber com resoldre les situacions noves i incertes en les quals es trobaran", afirma el director acadèmic de la Càtedra UNESCO.

8. Fomentar el lideratge del professorat

Segons Sangrà, per acompanyar els estudiants cap a aquesta futura societat sostenible, justa i equitativa faran falta líders. I per això es necessita professorat que prengui la iniciativa, que tingui capacitat de resposta i no es limiti a transmetre un coneixement sense més, sinó que sigui capaç d'acompanyar els estudiants en el seu propi creixement.

9. Incloure l'educació no formal en l'educació integral

Un altre repte és reflexionar sobre com intervindrà l'educació no formal o fins i tot informal en els processos d'aprenentatge i de quina manera podrà complementar-se amb l'educació integral de les persones. "És una fal·làcia pensar que el que aprens ho aprens només a l'escola. Aprenem fora de l'escola, fora de l'institut i fora de la universitat, i aquest aprenentatge caldrà incloure'l en una educació integral", explica Sangrà.

10. Que prevalgui l'aprenentatge sobre l'avaluació

En opinió del professor de la UOC, no és tan important la manera d'avaluar com assegurar-se de si s'ha après o no. Per això és fonamental estructurar sistemes que permetin que les persones aprenguin, "i després, en tot cas, ja ens preocuparem de l'aspecte administratiu de l'avaluació. Si ens centrem únicament en l'avaluació generarem models administratius per resoldre problemes socials, la qual cosa és un error", conclou.

stats