Anna Engel: "Cada cop hi ha més alumnes que donen poc valor al que s'aprèn a les aules"

BarcelonaAnna Engel és coordinadora del màster interuniversitari de psicologia de l'educació a les universitats catalanes. La psicologia de l'educació és aquella branca que se centra en els processos d'ensenyament i aprenentatge. Engel ensenya als futurs mestres d'educació infantil i primària i imparteix classes en el màster de psicologia de l'educació a persones que, en el futur, es dedicaran a assessorar els docents. Aquesta setmana ha estat una de les ponents de la gira Aprendemos Juntos 2030, un programa impulsat pel BBVA que té com a objectiu fomentar l'aprenentatge continu i divulgar el coneixement de forma innovadora, que s'ha celebrat al Teatre Lliure de Barcelona. En l'àmbit acadèmic el programa ha implementat les seves metodologies educatives, que Engel també utilitza, a més de 5.500 escoles de l'Estat.

Com han de ser els mestres del futur?

— Han de ser bons professionals que donin protagonisme a l'alumnat per promoure i fomentar que expliquin quins són els seus interessos i objectius d'aprenentatge i els donin marge per decidir com volen aprendre. S'ha de fomentar la col·laboració entre alumnes, entre iguals, i una de les estratègies primordials és fer connexions entre el que passa dins i fora de l'aula. Tot això són elements essencials en la formació dels futurs mestres perquè siguin capaços de dissenyar entorns potents d'aprenentatge.

Un dels seus camps d'investigació és l'aprenentatge a partir dels interessos dels alumnes. Què vol dir això?

— En els últims anys s'han fet investigacions que indiquen –i aquest és un fenomen global– que cada cop hi ha més alumnes que donen poc sentit o valor al que aprenen a les aules perquè està poc relacionat amb els seus interessos, objectius i expectatives futures. I aquesta distància entre el que es fa a l'escola i el que hauria de ser l'escola crea desafecció. Davant d'això, hem anat identificant estratègies per combatre-ho i una és el que anomenem personalització de l'aprenentatge, és a dir, donar valor personal al que es fa a les escoles. S'ha de vincular els continguts curriculars amb el que és proper als alumnes, amb el seu entorn i la seva comunitat. No es tracta d'impartir continguts descontextualitzats, sinó de vincular-los amb el que ells coneixen, donar-los protagonisme i treballar amb els seus interessos.

Això vol dir que ells trien el que estudien?

— No, això no vol dir donar-los un ventall d'opcions i que ells triïn. Preguntem-nos per què un alumne escull una cosa en lloc d'una altra. Pot ser perquè ho ha decidit el seu íntim amic i llavors ell també, però no perquè realment li interessi. La gràcia del treball per interessos és vincular els interessos dels alumnes amb els continguts curriculars i despertar així interès per aquests continguts curriculars. És un treball més grupal que individual. I s'ha de parlar sobre aquests interessos, valorar-los i contrastar-los: d'on neix aquest interès? No surt de forma innata. I això és el que es coneix com a personalització de l'aprenentatge, però últimament s'ha posat de moda i hi ha persones que l'usen de formes diferents.

Pot posar un exemple pràctic?

— Hi ha exemples molt bons. Treballem amb una escola de primària que en una primera etapa fa excursions a llocs del seu entorn que poden ser interessants: des d'unes ruïnes fins a la farmàcia del seu municipi. I els alumnes, amb la família, poden triar les excursions. Es fan grups amb tot el cicle, es prepara la visita i, un cop feta, quan tornen, comenten com ha anat, què han après i amb els dubtes i preguntes que els sorgeixen fan un sac de preguntes. Quan s'emplena, el professor les llegeix i entre tots decideixen 7 o 8 projectes a partir de les preguntes. Les vinculen a continguts curriculars, però prenen com a focus les preguntes. I a partir d'aquestes, generen 7 o 8 projectes i els presenten a tot el cicle. Ha de ser una elecció argumentada. Els alumnes han de dir per què volen participar en aquell projecte i justificar-ho davant del grup classe. A cada pas se'ls dona veu per manifestar els seus interessos i tenen cert marge per prendre decisions sobre el que volen aprendre. Imaginem que la pregunta que sorgeix és: què passaria si en el nostre municipi construeixen un parc d'atraccions? El projecte pot tenir molts vessants. Un de social sobre què passaria amb els llocs de treball, un altre vinculat a continguts econòmics, un altre a la natura, sobre què passaria amb els boscos... I els mestres els deixen llibertat perquè entre tots decideixin cap a on els interessa conduir el projecte, però tenen un pool de continguts curriculars que és el que aprendran els alumnes. I ho faran, però vinculats a un projecte que surt dels seus interessos.

Es tracta de donar veu als alumnes.

— És fonamental, perquè ells són els protagonistes de l'aprenentatge. I donar-los veu ha d'anar acompanyat de certa presa de decisions. Però això també s'ha d'aprendre. En un inici es dona un marge més reduït per prendre decisions i a mesura que tenen més capacitat per prendre decisions raonades, se'ls dona més opció.

Quin ha de ser el paper de la tecnologia a l'aula?

— Pot tenir un paper molt important i hauria de tenir-lo, però sempre que ens centrem en usos que siguin realment rics per a l'ensenyament i l'aprenentatge. Perquè si no és així, no cal que tingui cap paper. El potencial de les tecnologies digitals per ajudar els alumnes a aprendre és enorme, però s'han de saber utilitzar. S'ha de formar en el seu ús perquè afavoreixin l'aprenentatge dels alumnes i la forma d'ensenyar dels professors.

Què ha de tenir un bon mestre?

— Ha de tenir els principis molt clars sobre els quals basar el seu ensenyament. El que hem de tenir, però, són equips directius que entenguin de la mateixa manera el que és aprendre i ensenyar i que vagin tots a l'una. Crec que el que és important són els equips docents i el treball de formació hauria de ser en l'àmbit del centre i no tant de professors individuals. S'ha de fer acompanyament als centres educatius, als equips, tenint en compte les característiques del seu entorn i del professorat.