Escola 14/02/2015

5 consells per triar escola

Les famílies han d’optar per triar centres escolars que encaixin amb la seva manera de ser i funcionar. I després poden seguir alguns criteris per fer l’elecció definitiva

Trinitat Gilbert
4 min
5 consells  per triar escola

La recomanació essencial és tenir clar com s’és com a família perquè així se sabrà quin centre escolar encaixa més amb la seva manera de ser. Una família koala buscarà una escola centrada en el ritme de la criatura. La tigre, en el nivell i el currículum educatiu. La cosmopolita en buscarà una que prepari el fill de manera innovadora i des d’un punt de vista global.

Els pares prioritzen fonamentalment quatre criteris a l’hora de triar escola, segons l’estudi Les famílies davant l’elecció familiar. Dilemes i desigualtats en la tria de centre a la ciutat de Barcelona (de la Fundació Jaume Bofill). El primer és la proximitat a la llar; el segon, la composició social de l’alumnat; el tercer, el projecte de centre, i el quart i últim, la qualitat del professorat. El matemàtic i pedagog Joan Gòmez i el director de la Fundació Jaume Bofill Ismael Palacín hi coincideixen però també afegeixen altres condicionants que ells consideren essencials.

1.

L’excel·lència de l’alumnat que hi estudia. Els pares poden preguntar-ho, per exemple, aprofitant les jornades de portes obertes de les escoles. Sobretot en el cas de l’ESO, quan es pot preguntar per les branques en què els alumnes han excel·lit més. “Potser es pot veure que és un institut que prepara molt bé la branca d’humanitats perquè resulta que és on els alumnes obtenen més excel·lències”. En general, pel que fa a resultats acadèmics, el professor d’educació de la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona Enric Roca Casas afirma que les diferències entre escoles, a primària, recauen en la procedència socioeconòmica de les famílies i també en la situació territorial de l’escola.

2.

La qualitat del professorat, que es pot mesurar “científicament” en paraules del pedagog Joan Gòmez, amb els reconeixements que el centre ha rebut pels seus treballs, pel nivell acadèmic, i també perquè l’escola sigui un centre formador de futurs professors. Per què? “Perquè si els professors són capaços de formar futurs mestres, vol dir que tenen coneixements didàctics i pedagògics solvents”, continua Gòmez.

3.

Projecte educatiu. Un terme que pot semblar “una nebulosa”, en paraules d’Ismael Palacín, però que a la pràctica vol dir el fet de poder valorar si posa èmfasi en l’anglès, si treballa incentivant el treball en equip, si treballen per projectes o segueixen temaris de llibres, si viuen les tradicions del país o no (per exemple, “la dada de si fan pessebre o no a l’escola pot ser molt significativa per a molts pares”), si l’hora del menjador es percep com a lectiva també... Dins d’aquest apartat del projecte educatiu també hi ha la carta de compromís de l’escola, que els pares han de signar al principi de l’escolarització dels fills, i que a la mateixa sessió de portes obertes ja es pot demanar quins termes s’hi inclouen. “La carta de compromís és un contracte de les famílies amb el centre, i n’hi ha que hi poden indicar per quin motiu poden ser expulsats els alumnes”, diu el matemàtic i pedagog Gòmez.

Per a Ismael Palacín, el factor “projecte educatiu” té més importància que la qualitat del professorat, “perquè la potència del projecte perfilat pot arribar a compensar la qualitat pedagògica dels professors”. I arribat aquí, Palacín afegeix que, un cop la família sap quin és el projecte educatiu de l’escola, ha de valorar si encaixa amb la seva manera de ser. I per saber quin tipus de família és cadascú, Michael J. Petrilli, vicepresident del Thomas B. Fordham Institute (www.edexcellence.net), fa un símil encertat amb el món dels animals. 1) Famílies koales : busquen un entorn sa, centrat en el ritme i el creixement de la criatura. 2) Les famílies tigres estan amoïnades pel nivell educatiu, pel currículum escolar, per les matèries troncals. Volen que les criatures surtin ben preparades formativament. 3) Les famílies cosmopolites tenen una preocupació global de l’educació, volen preparar les criatures des d’un punt de vista innovador, intel·lectual, holístic.

4.

Pares i mestres són un equip. Hi ha escoles en què les sessions de portes obertes les fan els mateixos pares, que són considerats popularment “les fonts calentes”, perquè són els que saben de primera mà el pa que s’hi dóna. Just aquest criteri és el que pot fer convèncer molts pares novells de triar-la. Una escola amb pares implicats promou la qualitat, perquè l’escola els escolta i els incorpora i perquè treballen junts per aconseguir el mateix objectiu.

5.

L’escola és important, sí, però l’educació de les criatures és la que donen els pares, perquè els mestres tan sols guien, poleixen i els donen coneixements. “Si jo els dono idees perquè obrin la ment i a casa seva els la tanquen, no serveix de res”, assegura el professor Artur Grau, de l’escola Sant Andreu de Natzaret de Badalona. Per exemple, “si jo els explico com diferents diaris han relatat un penal en un partit de futbol, i els dono arguments i explicacions diferents perquè entenguin la complexitat del fet, però després arriben a casa i els diuen que era penal i punt i no se’n parla més, a mi, com a professor, no m’ha servit de res, perquè a casa li han tancat les finestres que jo els havia obert”. Així que, per concloure, “l’ideal és que escola i família treballin sempre conjuntament, cooperant junts i incidint en el que és important per a la formació de l’alumne”.

stats