A.F.

La confiança dels docents en el sistema educatiu

La Fundació Jaume Bofill presenta la primera enquesta de l’'Edubaròmetre'

La confiança dels docents en el sistema educatiu / FUND.J.BOFILL Zoom

La Fundació Jaume Bofill ha presentat 'edubarometre.cat, per l’educació responc', la primera enquesta que pregunta a famílies i docents sobre les seves necessitats, expectatives i visions sobre l’educació dels seus fills, dels seus alumnes i del seu centre i sobre com ha de ser l’educació del país. En el moment actual de canvis en l’educació, la Fundació aposta per obrir i ampliar el debat incorporant la pluralitat i riquesa de visions dels principals actors educatius.

Tot i ser una qüestió fonamental, sovint no es té en compte la realitat dels centres, com els docents i les famílies viuen i com viuen l’escola, el que els preocupa, necessiten o volen del sistema educatiu. Tampoc reflecteix la complexitat i riquesa de visions dels diferents col·lectius implicats en l’educació dels infants i joves. Sovint, l’opinió de mestres i famílies sembla que sigui única i faci invisibles els matisos i la diversitat de visions existents. 

L’'Edubaròmetre' és la primera iniciativa que vol conèixer i incorporar al debat educatiu les expectatives, necessitats, motivacions, visions i valors de famílies i de docents sobre l’educació. L’'Edubaròmetre' enquestarà dos cops l’any famílies i docents sobre temes rellevants de l’educació del país. Qüestions sobre hàbits educatius, necessitats d’acompanyament o satisfacció amb el treball del centre i en el centre, per exemple, es combinaran amb preguntes sobre la confiança en el sistema i els centres educatius on escolaritzen els seus fills o treballen. 

L’enquesta en línia es va realitzar entre maig i juliol del 2017, a docents d’infants i joves d’1 a 18 anys. Més de 8.000 persones van respondre a l’enquesta, entre famílies, docents i administradors de l’educació. Els docents van respondre preguntes com:

  • D’aquí a tres anys, com creus que serà el sistema educatiu a Catalunya?
  • Quins àmbits s’han vist més afectats al teu centre per les retallades?
  • Què necessita un jove perquè li vagi bé la vida?
  • Què creus que l’escola i l’institut han de donar als alumnes?
  • Fins a quin punt el teu centre incorpora metodologies innovadores?
  • Quins canvis hauria de fer el teu centre per millorar els processos d’ensenyament-aprenentatge?

Principals resultats

De les respostes dels enquestats es deriven diverses conclusions. Aquí us en detallem algunes de les més destacades:

  • Malgrat les retallades que ha patit l’educació a Catalunya, i el desgast que han suposat per als professionals de l’educació, els docents valoren positivament l’educació a Catalunya, amb un 6,2 sobre 10.  
  • Malgrat els anys de restriccions pressupostàries i les retallades en educació, la major part dels docents creuen que el sistema educatiu no ha empitjorat en els últims anys. El 33,5% creuen que el sistema ha millorat en els últims 3 anys, un 36% que està igual i només un 30,6% creuen que ha empitjorat. Els docents assenyalen que les retallades han tingut un fort impacte en els centres educatius. Malgrat que objectivament han empitjorat les seves condicions de treball (salarials, increment de ràtios, etc.), reconeixen la millora que s’ha esdevingut en els resultats educatius, segurament perquè hi han contribuït activament mostrant una notable resiliència.
  • Els docents són contundents a assenyalar quins han estat els àmbits més afectats per les retallades: el 54% diuen que han afectat especialment l’atenció a infants i joves amb necessitats educatives especials, el 41% assenyalen la implementació d’iniciatives de millora pedagògica i un 37% la qualitat de l’ensenyament. Només un 10% creuen que no han afectat gaire el seu centre. 
  • Els docents són optimistes pel que fa a l’evolució del sistema educatiu: el 55% creuen que, d’aquí a tres anys, el sistema estarà millor o molt millor que ara. Només el 13,7% creuen que estarà pitjor o molt pitjor. 
  • Els docents creuen que l’educació és més que la transmissió de coneixements. És majoritària una concepció més holística de l’educació i creuen que l’escola s’ha d’ocupar dels valors, la creativitat i l’esperit crític. Creuen també que l’escola ha de proveir de les competències que els joves necessiten perquè els vagi bé la vida. El 54% creuen que saber conviure i tenir valors és del més important en la formació d’un jove, i el 48% creuen que aquesta és també responsabilitat de l’escolaEls hàbits de treball i de l’esforç, la creativitat i l’esperit crític i la motivació per aprendre són altres competències vitals altament valorades en les quals l’escola s’ha d’implicar. 
  • El 43% dels centres estan immersos en processos de canvi i innovació. La principal dificultat és estendre les innovacions aïlladesal conjunt del centre. El 36% dels centres malden per generalitzar una dinàmica de canvi i innovació: bé perquè la innovació encara està aïllada en alguns docents, bé perquè la direcció no ha convençut encara el claustre. Només un residual 3% de centres no s’han plantejat innovar. En una ullada més qualitativa a les diferències per nivell educatiu, es constata que a mesura que pugem en el nivell educatiu, menor és la dinàmica de canvi i d’innovació en els centres: del 54% de centres implicats a segona etapa d’infantil al 36,5% a l’ESO. En aquests centres, les innovacions encara es troben aïllades en alguns docents o com a voluntat de la direcció: mentre que a l’educació infantil són el 31,5%, a l’ESO són el 45%. 
  • Les actituds majoritàries entre els docents es mouen entre els “entusiastes” (30%), que situen la innovació com a repte principal i els “pragmàtics” (31%), que aposten per l’eficàcia com a mesura de valoració. Les actituds “escèptiques” o directament contràries són minoritàries. 
  • El 51% dels docents creuen que la millora dels processos d’ensenyament-aprenentatge tenen a veure amb incorporar mètodes que impliquin més activament l’alumnat i el 45% amb el treball col·laboratiu entre el professorat (45%).
  • Professionalment se senten molt preparats en les dimensions de la seva feina relacionades amb la funció tradicional del docent: el 80% se senten molt preparats o completament preparats en el contingut de la matèria que imparteixen, el 72% en el plantejament d’activitats a l’aula i el 72% en capacitat de transmissió de continguts. Les competències en què se senten menys preparats són les que podem considerar més “emergents”: la gestió de la diversitat (només la meitat dels docents diuen sentir-se molt preparats o completament preparats), i el lideratge i gestió de l’aula (el 63% se senten competents o molt competents).