La fórmula per assegurar la cohesió al barri

“Us vull presentar la Dory Sontheimer. És una persona molt especial, amb molt de coratge, una paraula que vosaltres coneixeu molt i que jo associo amb la resiliència, la capacitat d’adaptar-se i de sobreviure a situacions complicades”, explica el Vicenç. Estudia segon curs del cicle formatiu de tècnic en atenció a persones en situació de dependència (TAPSD) a l’Institut Miquel Tarradell de Barcelona i el dia de la nostra visita, juntament amb tres companys més, es dirigeix a un grup d’usuàries del Programa d’Acompanyament i Prevenció de la Solitud de Ciutat Vella, que s’asseuen a les cadires d’una aula del centre per escoltar la història de la família de Sontheimer. Protagonista del documental 'Les 7 caixes', és autora també d’un llibre homònim i d’un altre titulat 'La vuitena caixa', on explica la història dels seus orígens a partir de la descoberta de set caixes guardades en un armari que, plenes de fotografies, postals i altres documents, li van permetre descobrir el que els seus pares mai li havien explicat: la seva família era jueva i va ser víctima de l’Holocaust.

La intervenció de Sontheimer s’emmarca en el programa 'Apadrina el teu equipament', que impulsa la Fundació Tot Raval per posar en contacte els equipaments culturals de Ciutat Vella amb els veïns a través dels centres educatius que s’ubiquen al barri. “Construir un projecte durant tot un curs escolar de manera conjunta amb els serveis educatius dels equipaments ofereix als mestres l’oportunitat de treballar el temari de l’aula de manera més amena i enriquidora. Per la seva banda, l’equipament cultural -museu, teatre o institució- aprèn a adaptar els seus continguts per ser atractiu al públic més jove i sovint més desconnectat de la cultura en majúscules”, assenyala Mercè Garet, tècnica comunitària de l’àmbit educatiu de la Fundació Tot Raval.

En aquest cas, el Memorial Democràtic, a través de l’activitat 'Testimonis a l’aula', va col·laborar perquè Sontheimer oferís la xerrada a l’institut i els alumnes poguessin desenvolupar l’activitat que proposaven. “Vam escollir-lo perquè als quatre integrants del grup ens interessava molt el tema de la memòria civil i com havia patit tothom la repressió de la guerra i de la postguerra. Ha sigut molt interessant poder rebre un feedback d’un casal de gent gran i conèixer més opinions a part de les que expliquen l’escola, la família i els amics”, valora l’Arnau, un dels alumnes que han preparat l’activitat.

“Realment aquest és un projecte d’aprenentatge-servei, que crec que és el futur de l’educació. Cal sortir una mica de l’aula i deixar-hi entrar la societat. Aquests nois estan tips de teoria. Així veuen la vida i la realitat”, asseguren Úrsula Soms i Pilar Cobo, professores dels cicles formatius de la família de serveis socioculturals i a la comunitat de l’institut, on aquest curs s’han realitzat dotze apadrinaments. Imparteixen l’assignatura d’atenció i suport psicosocial, que inclou la part d’oci de col·lectius en situació de dependència. “Molts alumnes ens diuen que és la millor activitat que han fet mai, perquè estem fent una cosa molt transversal”, afegeixen. Des del Memorial Democràtic també es valora molt positivament la feina de la Fundació Tot Raval, l’encarregada de posar en comunicació les diferents entitats i equipaments. “És molt interessant perquè estàs directament en contacte amb els estudiants i, a més de ser un repte per a ells, ho és també per a nosaltres, que veiem quines iniciatives de les que oferim es podrien ajustar al perfil que ells et demanen i que han hagut de treballar”, explica Gemma Simón, del servei educatiu del Memorial Democràtic.

EXPERIÈNCIA VITAL

“Mentre hi hagi gent com vosaltres, el món no està perdut!”, exclama la Daniela, una de les usuàries del Programa d’Acompanyament i Prevenció de la Solitud que assisteixen a l’activitat. Després de la intervenció de Sontheimer arriba el torn de fer memòria i repassar aquelles similituds que algunes de les assistents troben en les explicacions de la conferenciant amb les experiències viscudes durant la Guerra Civil Espanyola. “Trencar el silenci vol dir vèncer la por”, afirma Sontheimer, mentre la Daniela repassa alguns episodis familiars de la contesa bèl·lica. “Per a mi ha sigut una gran experiència, sobretot per agafar seguretat i estar en contacte amb persones dependents o que viuen soles. Hem pogut parlar d’una part històrica important que moltes vegades costa de treure, perquè és una cosa íntima o ens fa sentir malament per diferents motius, com ara haver perdut algun ésser estimat durant la guerra”, assenyala el Carlos, un altre dels alumnes que han preparat l’activitat de memòria i història. “Ens inquietava molt com arribar a les persones que venien a fer aquesta activitat i saber adaptar les nostres intervencions per no fer-ho carregós o per fer-los recordar fets massa dolorosos”, afegeix l’Arnau.

L’activitat finalitza amb el repartiment entre les assistents d’unes caixes molt especials. A imitació de l’experiència de la Dory Sontheimer, no se les emportaran només com a record de l’activitat sinó que se’ls proposa posar-hi a dins les seves vivències, fotografies, cartes i altres objectes que els serviran per, a partir d’aquí, treballar temes cognitius, d’orientació i de percepció de la realitat.