LAURA PINYOL

Què en fem, de l’ortografia?

Com abordem el debat de si cal penalitzar o tolerar les faltes d’ortografia?

Fins a quin punt cal tolerar les faltes d’ortografia? / GETTY Zoom

“El 43% dels aspirants a guàrdia civil suspenen la prova d’ortografia”. “Els alumnes de magisteri suspendran si fan faltes d’ortografia”. “Un de cada quatre futurs mestres suspèn llengua per faltes”. Són titulars agafats a l’atzar relacionats amb la penalització ortogràfica. Què ens passa amb l’ortografia i què podem fer contra aquesta epidèmia? Isabel Crespí és lingüista, investigadora a la UAB i professora de llengua catalana i és partidària de penalitzar l’avaluació de l’alumne si no sap escriure sense faltes d’ortografia. “Se suposa que els alumnes han d’arribar a la universitat sabent escriure perfectament i sabem que no és així”. Però la seva visió estricta està molt fonamentada. “De la mateixa manera que ensenyem que és important mantenir el pupitre net i els llibres endreçats, els hem d’ensenyar que és important escriure bé, que implica moltes coses: estructura, cohesió, coherència, claredat... i l’ortografia”. Recomana una regla basada en fer-ho de manera progressiva, continuada i cohesionada.

Per progressiva, Crespí entén “començar pels elements més bàsics que es regeixin per normes sistemàtiques com ara l’accentuació, l’apostrofació, els morfs de gènere o les diferències entre j i g, o s i ss ”. Llavors, de mica en mica, treballar temes més complexos relacionats amb la sintaxi, amb l’objectiu d’acabar l’ESO escrivint sense faltes d’ortografia. Amb continuada Crespí vol dir que mai s’hauria de descuidar l’ortografia, tant si s’estudia literatura com si es fa un comentari de text: “Serveix de recordatori als alumnes que en els exàmens -però també a la vida- no només compta el contingut, sinó també la forma”. I, per últim, Crespí advoca per fer-ho de forma cohesionada, que vol dir que tots els professors de totes les assignatures haurien d’exigir als estudiants que escriguin bé i que tinguin en compte l’ortografia a l’hora d’avaluar-los, perquè “la llengua sempre compta”.

PENALITZAR PROGRESSIVAMENT?

“Hi ha una tasca de responsabilitat dels professors -que és la part més lletja- que és l’avaluació. Si un estudiant no sap escriure sense faltes d’ortografia no li podem aprovar una matèria que es diu llengua catalana, perquè si volem que els estudiants es prenguin la llengua seriosament, els professors també ens l’hem de prendre”, reflexiona Crespí. Així, és útil penalitzar l’ortografia per aprendre’n la importància. Cristian Olivé és professor de llengua catalana i castellana a l’Escola Joan Pelegrí d’Hostafrancs (Barcelona). Té 32 anys i intenta treballar l’ortografia des d’un punt de vista “reflexiu”. Per exemple, a les seves classes sol projectar captures de pantalla de converses de WhatsApp o de comentaris a l’Instagram, “sovint proporcionades pels mateixos alumnes”, i aconsegueix que “es posin les mans al cap”. Aquest exercici serveix perquè “s’adonin que l’ortografia importa i que no és que serveixi per aprovar o escriure bé, sinó per donar una imatge d’ells mateixos”. Olivé admet que els últims anys ha notat un retrocés en els alumnes d’entre primer i segon d’ESO. La seva aposta ha sigut “potenciar l’expressió escrita”. Per això opta per “practicar-la en grup buscant errors de converses reals” per aprendre a “diferenciar el llenguatge per contextos o aspectes com l’adequació”.

"Si un estudiant no sap escriure sense faltes d’ortografia no li podem aprovar una matèria que es diu llengua catalana"

Isabel Crespí - lingüista

David Cos és professor de llengua i literatura catalanes i director de l’Escola Sant Gervasi Cooperativa (Mollet del Vallès). Amb més de 35 anys d’experiència docent, Cos aposta per trobar l’equilibri entre el sistema tradicional, que valorava excessivament l’ortografia, i l’avaluació global: “Treballem i avaluem la comprensió i l’expressió oral, la comprensió escrita, a banda de la literatura, continguts històrics... En l’expressió escrita l’ortografia només és un aspecte i n’hem de tenir en compte d’altres, com l’adequació, la cohesió i, esclar, la correcció”. La seva recepta passa perquè “l’alumne redacti molt, però no per corregir-se sinó per guanyar l’hàbit”.

La recepta del professor David Cos passa perquè “l’alumne redacti molt, però no per corregir-se sinó per guanyar l’hàbit”

Xavier Mas Craviotto, escriptor i professor, és partidari de fer que les escoles donin “una visió més global de la llengua”, perquè sovint “es posa èmfasi en la qüestió ortogràfica quan la llengua és molt més que això”. Segons Mas Craviotto, un dels problemes més estesos entre els joves és la “incapacitat de discernir registres i formes pròpies de cada context”. I en aquest sentit assegura que li sembla molt menys greu “deixar-se un accent que no saber escriure un correu electrònic formal, perquè la primera qüestió implica estudiar-se unes regles i la segona, mereix una dedicació”. A parer seu, tot i que és important que un examen de llengua estigui ben redactat perquè s’està treballant la llengua, “¿fins a quin punt és fructífer restar per faltes si això no es tradueix en un aprenentatge posterior?”

L’ORTOGRAFIA PARLA PER TU

Si en una cosa estan d’acord tots els lingüistes és que l’ortografia parla per tu. Crespí parlava de la importància del fons i de la forma en l’expressió escrita però també en la vida. Olivé fa servir l’ortografia com un mirall de “la imatge que projecten sobre ells mateixos”. Cos sol dir als seus alumnes que “la manera com escrivim parla de nosaltres mateixos” i fa servir el símil de la pulcritud: “Cadascú té el seu llindar”. Mas Craviotto subratlla que és important fer entendre que “escriure bé té repercussions més enllà de la llengua en si mateixa, perquè és una bona carta de presentació que connota rigor, cura i ofereix i projecta una imatge de nosaltres mateixos”.