Avui, tampoc. Absentisme escolar

El curs escolar està a punt de començar, però no per a tothom. L’absentisme escolar és l’absència reiterada i no justificada d’un alumne en edat d’escolarització obligatòria (dels sis als setze anys). El departament d’Educació de la Generalitat el quantifica en un 2%, al qual l’esclat de la pandèmia va sumar quatre dècimes el primer trimestre de l’any passat. Dins aquest valor mitjà es dissolen, esclar, índexs més elevats d’algunes escoles i d’alguns instituts d’entorns precaritzats.

"Les administracions públiques han de garantir l’exercici efectiu del dret i el deure a l’educació. Els centres educatius han d’implementar estratègies de prevenció de l’absentisme que facilitin la plena escolarització de tots els alumnes, alhora que han de detectar i intervenir davant els casos d’absentisme, no-escolarització i abandonament escolar", explica la nova directora general d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa del govern del país, Raquel Garcia Sevilla.

Per què heu d’assegurar-vos que tothom vagi a escola, Raquel? "L’absentisme compromet seriosament el desenvolupament integral dels alumnes, els incapacita per al desenvolupament personal i professional, en limita la formació per a l’exercici dels drets com a ciutadans i és un factor de risc d’exclusió social que ens compromet a tots". I a tots els estaments: "Atès el seu caràcter multifactorial, es fa necessari un plantejament de la prevenció més global i comunitari. En aquest sentit, agafen rellevància les comissions d’absentisme dels municipis com a espais de treball i coordinació dels professionals implicats en detectar necessitats i adoptar les mesures necessàries".

La pandèmia no hi ha ajudat

La maleïda pandèmia no hi ha ajudat gaire, precisament. "La crisi provocada pel covid-19 ha incidit en increments puntuals de l’absentisme d’algun col·lectiu específic, que s’ha anat reconduint amb la incorporació d’agents educatius que han acompanyat famílies més reticents al retorn dels fills a l’escola", diu Garcia.

La directora general assenyala dos punts crítics. Primer: "És fonamental l’acompanyament en les transicions entre etapes educatives i també els itineraris educatius més personalitzats per als alumnes amb més dificultats. Són alumnes de famílies en situacions socioculturals i econòmiques molt complexes que incideixen molt directament en el seu procés educatiu". I segon: "Molt sovint, l’absentisme en l’adolescència és el reflex de situacions de desafecció, de conflicte i de falta de vincle amb el centre educatiu. Per aquest motiu, és important invertir recursos i esforços en l’acompanyament d’aquests alumnes amb figures més pròximes".

Garcia remarca: "Cal reforçar el vincle dels alumnes i les seves famílies amb el sistema educatiu. És necessari acostar l’escola als alumnes i les famílies trencant barreres i promoure espais de participació i decisió en què tothom pugui fer sentir la seva veu i se senti representat".

Els pobles, viles i ciutats disposen d’un protocol específic elaborat amb la Federació de Municipis, i tant el nou decret d’admissió com l’anomenat Pla de millora d’oportunitats educatives també donen més eines i recursos a centres i territoris. El departament d’Educació defensa la feina feta: "S’han incrementat en 325 tècnics d’integració social i 75 educadors socials les dotacions a centres amb més complexitat educativa. S’han generat equips d’intervenció socioeducativa vinculats als equips docents i coordinats amb els agents de l’entorn. S’ha dotat econòmicament els Plans Educatius d’Entorn per desenvolupar actuacions comunitàries contra l’abandonament escolar".

Bones pràctiques

Un exemple de treball coordinat contra l’absentisme escolar a escala municipal és el de Castelldefels. La localitat baixllobregatina presentava a finals de juliol el seu pla contra el fenomen dins el marc del curs Estratègies locals contra l’absentisme escolar per l’equitat, organitzat per la Diputació de Barcelona, i disposa d’una nova comissió tècnica local que combat l’anomalia. "La decisió no ha estat provocada per unes dades significatives que hagin generat alarma, sinó per una proposta de la regidoria que posa a l’abast de la comunitat educativa les estratègies i els recursos necessaris per prevenir, detectar i intervenir en les diferents situacions d’absentisme escolar", comenta Jordi Maresma, primer tinent d’alcalde i regidor d’Educació de l’Ajuntament de Castelldefels.

Les paraules ja es van convertint en fets: "El pla ha aconseguit, en només sis mesos de vigència, donar-se a conèixer a la comunitat educativa. S’ha aconseguit centrar-ne actuacions inicials en el procés de detecció i intervenció dels casos identificats com d’absentisme greu. Per a la detecció s’han seguit els processos que ja es feien als diferents centres, però s’han establert protocols d’organització comuns".

No cal dir que, a Castelldefels i arreu, els educadors tenen un paper primordial. Juan Manuel Cazorla Silva dirigeix l’Institut Josep Lluís Sert de Castelldefels. "’L'absentisme al nostre centre no és una qüestió greu, perquè es tracta de tres o quatre casos anuals, no gaire més. Les causes poden ser diverses, però potser la principal és que alguns alumnes que normalment ja són a 3r o 4t d’ESO no estan motivats per seguir uns estudis de caràcter acadèmic. Això no obstant, hi ha altres causes, que, de vegades, poden estar relacionades amb la depressió o la por a factors externs. En aquest sentit, algunes famílies que tenien por del covid-19 van començar el curs negant-se a venir a classe".

Cazorla reconeix frustració: "Quan l’equip docent es troba un cas d’absentisme, normalment se sent impotent. Aquesta impotència es deu al fet que una trucada del tutor a la família no sempre és suficient. Com a professors, podem actuar dins de l’aula, però quan l’alumnat no entra en el nostre món sentim que alguna cosa s’escapa". Però cal resoldre-la: "Fins a aquest curs, el nostre pas definitiu era fer una derivació a Serveis Socials. Això no obstant, de vegades no n’hi havia prou. Amb la creació del pla, ara tenim un ventall d’eines, entre les quals hi ha Inspecció i els cossos de seguretat. De fet, el ventall està inclòs dins d’una comissió on arriben els casos i en la qual, entre els diferents agents que la formem, intentem donar una solució més encertada a cada cas".

Tan necessari és lluitar contra l’absentisme com prendre consciència sobre el problema: visibilitzar-lo i desestigmatitzar les situacions que el generen. Un sol nen sense escola és un fracàs col·lectiu.