PALOMA ARENÓS

Eduquem-nos per millorar la societat

La metodologia de l’Aprenentatge-Servei uneix l’educació en valors i la convivència en positiu a l’escola amb la prestació de serveis a la comunitat

Dues noies ensenyant a gent gran com utilitzar un telèfon mòbil / PERE VIRGILI Zoom

La convivència en positiu és un procés d’establiment de relacions amb un mateix, amb altres persones i amb l’entorn. En els últims anys, en diferents centres educatius de Catalunya (Mataró, Sant Cugat del Vallès, Sant Vicenç dels Horts, Vic, Santa Coloma de Gramenet, Lleida -Down Lleida- i Tarragona) i d’arreu de l’Estat (especialment a Cantàbria, el País Basc i Madrid) s’està aplicant la metodologia d’Aprenentatge-Servei (ApS), un sistema innovador per desenvolupar la convivència positiva i, al mateix temps, prestar un servei a la comunitat.

Des del departament d’Educació de la Generalitat expliquen que amb aquest mètode es promou un projecte en el qual els participants es formen “treballant sobre necessitats reals del seu entorn amb l’objectiu de millorar-lo. L’alumnat, alhora que ofereix un servei comunitari, aprèn a ser ciutadà i a desenvolupar el compromís cívic”. Són moltes les bones pràctiques d’aprenentatge-servei que els centres educatius de Catalunya han anat desenvolupant de manera individual o amb el suport de diferents entitats, administracions locals o programes existents. Cada cop són més els centres educatius que entenen que “per aprendre a exercir la ciutadania de manera responsable i compromesa cal fer-ho des de la reflexió però també des de la pràctica”, subratllen des del departament.

L’alumnat, alhora que ofereix un servei comunitari, aprèn a ser ciutadà i a desenvolupar el compromís cívic

L’Aprenentatge-Servei és una proposta educativa que combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat en el qual els participants es formen tot treballant sobre necessitats reals de l’entorn amb l’objectiu de millorar-lo. “És una metodologia que encaixa de ple amb els objectius del Pla Educatiu d’Entorn, i que permet promoure la participació de l’alumnat -com a agent de la comunitat- en la detecció de necessitats i en el compromís per donar-hi resposta”, argumenten les mateixes fonts.

El pedagog basc Rafael Mendia, de la Fundació Zerbikas, detalla que l’ApS és una metodologia “innovadora que intenta modificar la realitat i millorar els aprenentatges de l’alumnat”. S’inclou en el conjunt d’activitats que fa un alumne i “connecta amb l’educació basada en competències, l’aprenentatge per projectes, l’ensenyament cooperatiu i col·laboratiu, aprendre a emprendre, les intel·ligències múltiples, la convivència positiva i la gamificació, entre d’altres”. Mendia deixa clar que “la innovació pedagògica és un procés que comporta compromís i continuïtat. És un itinerari que es recorre des del moment en què un equip educatiu pren consciència que les seves propostes s’estan quedant obsoletes per respondre als reptes de l’alumnat del segle XXI”. Argumenta que és un “procés de millora contínua amb l’horitzó posat en la inserció personal, social, ciutadana i professional en la societat de manera exitosa”.

ACCIÓ I SOLIDARITAT

Mendia destaca tres grans característiques de l’ApS: el protagonisme actiu, el servei solidari i els aprenentatges intencionadament planificats, i els detalla. “L’activitat està protagonitzada activament per nens i nenes, adolescents o joves i, fins i tot, per persones adultes o gent gran, acompanyats per equips educatius formals (escola, institut, universitat) o no formals (esplais, associacions...)”. El servei solidari està destinat a atendre “necessitats reals i sentides d’una comunitat”. L’expert recorda que es planifiquen activitats concretes i acotades a l’edat i capacitats dels protagonistes (una associació amb infants amb síndrome de Down, una altra amb adults amb diversitat funcional...). I a l’hora d’articular el projecte es té en compte “l’aprenentatge de continguts curriculars, en el cas de les institucions educatives, o les activitats formatives, en el cas de les organitzacions socials”, conclou.

EXEMPLES PRÀCTICS

En diferents centres educatius de les ciutats citades s’han dut a terme accions molt variades. En citem alguns exemples pràctics. Quan un institut demana voluntaris entre el seu alumnat i els forma per rebre i guiar nois i noies immigrants que s’incorporen durant el curs, està oferint als voluntaris una experiència educativa de primer ordre. O quan un banc de sang munta un sistema de col·laboració amb les institucions educatives per donar formació científica sobre els temes que li són propis i alhora demana la col·laboració del jovent per dinamitzar una campanya de donació de sang al seu barri, està contribuint a fer que prenguin consciència d’una necessitat no sempre visible i els dona l’oportunitat d’exercir una acció cívica de solidaritat.

La innovació pedagògica és un procés que comporta compromís i continuïtat

Un altre cas d’ApS es dona quan diferents escoles d’un municipi i una associació d’història local impulsen un sistema de recuperació de la memòria històrica. A través de la narració oral que les persones grans fan a la parella d’alumnes de sisè que fan de reporters es crea una activitat amb múltiples objectius: conèixer una època històrica de la ciutat, relacionar joves i avis, responsabilitzar els alumnes amb una tasca cívica de recuperació del passat que després es mostrarà al conjunt de la població i, sens dubte, en aquest cas, aprendre història i socials.

Però l’ApS no toca només l’àmbit social o de serveis. La cultura també pot jugar un bon paper quan diferents instituts i una associació es posen d’acord per formar contacontes entre l’alumnat de secundària -la majoria nouvingut- i nodrir l’Hora del Conte de la biblioteca municipal amb un cicle on expliquen contes del país d’origen. Amb aquesta iniciativa, l’alumnat de l’ESO està aprenent tècniques dramàtiques d’oralitat, consolida el domini de l’expressió oral de la llengua catalana i obté coneixements sobre la funció dels contes en el foment de la lectura entre els infants i la seva relació amb l’èxit educatiu. A més, gairebé sense adonar-se’n, els alumnes compleixen una funció social col·laborant amb la biblioteca i contribuint a fer que la ciutadania respecti la diversitat cultural i potenciï l’ús del català.