MARC SERRANO I ÒSSUL

Tocar de peus a terra a classe

La uniformitat del mobiliari escolar no sempre s’ajusta a les necessitats de la canalla. Per això cal impulsar un canvi de criteri

Mestres i alumnes de l’escola Joan Blanquer de Castellar amb el nou giny / QUIM PASCUAL (AJUNTAMENT CASTELLAR DEL VALLÈS) Zoom

Tothom que treballi en una oficina ha fet (o li han fet fer) un curs de prevenció de riscos laborals en què es consciencia els empleats de la importància que treballin en un entorn físic amable: ben asseguts, recolzats i drets. El que encara no és tan habitual, però, és aplicar el mateix raonament a l’ergonomia de les taules i cadires de les classes en què els nanos també seuen hores i hores (de 400 a 800 cada curs); sovint, amb les cames penjant perquè els és impossible tocar de peus a terra.

Omple el buit el projecte Sit Up: l’Alça Reposapeus de les escoles, liderat per la fisioterapeuta Marta Prat, cofundadora de l’associació Sala Puigverd de Castellar del Vallès (Vallès Occidental), que fa tres dècades que rehabilita menors amb dificultats per moure’s per lesions neurològiques. “Us heu preguntat mai per què la majoria d’aules tenen les taules i cadires d’una mateixa alçada si tots els seus alumnes són diferents també en alçada? La resposta, segurament, és per un tema cultural. Disposar, per exemple, de dues mides de taules i cadires per aula no té cap cost econòmic i té un gran benefici per a la salut de l’alumne i de l’adult”, diu. L’espurna que va encendre la flama va saltar fa una dècada per casualitat: un usuari, el Marc (avui, pedagog), va demanar al seu físio que anés a la seva escola per explicar als companys per què no caminava com ells.

Disposar, per exemple, de dues mides de taules i cadires per aula no té cap cost econòmic i té un gran benefici per a la salut de l’alumne

Arran de la xerrada, es va detectar que molts infants seien amb els peus suspesos en l’aire, es va posar en marxa l’estudi que quantifica el fenomen -són un 15%- i es va començar a treballar la higiene postural a les aules: bo i asseguts, els cossos dels estudiants han de dibuixar un quatre, amb els malucs, genolls i turmells en angles de 90 graus: eviten lesions i aprenen millor amb “peus a terra, cul enrere i mans damunt la taula”, que els ha de quedar a l’alçada de l’estómac. Alhora, es va començar a treballar en un prototip d’alça que s’ha anat perfeccionant. Els reposapeus són regulables en alçada i amplada, apilables i plegables, i adaptables a qualsevol cadira de quatre potes, a les quals es fixen.

Després d’un primer assaig satisfactori, la iniciativa es va poder posar en pràctica del tot el 2016 en un pla pilot possible gràcies a la suma de forces entre l’Ajuntament de Castellar del Vallès, el CAP, les escoles i els departaments de Salut i d’Ensenyament de la Generalitat, que van avalar l’acció amb els col·legis de metges i fisioterapeutes, entre altres agents enxarxats. La regidora d’Educació, Formació i Ocupació, Maria Antònia Puig, afirma: “Només amb la regidoria no n’hi havia prou: havíem de fer-ho més extensiu a tota la xarxa de salut del municipi, amb l’ambulatori, i, després, als centres educatius. I va semblar que, entre tots, podíem fer una aposta”. Dit i fet: persones amb discapacitat o amb malaltia mental van instal·lar a totes i cadascuna de les aules de primària de Castellar dos centenars d’alces comprades pel consistori. 25 mesos després, quasi tots els col·legis de la ciutat les fan servir.

Però, molt més enllà de la població, el giny ha arribat, ja, a més 19.000 escolars. Tots ells han gaudit de les més de 1.700 unitats incorporades al mobiliari de les classes de 106 col·legis situats en 65 municipis de sis comarques del país. Gràcies al suport de la Diputació de Barcelona, els reposapeus s’han estès a Osona, el Moianès, el Maresme, el Berguedà -on han ajudat el consell comarcal i els ajuntaments- i l’Alt Penedès, on s’estan col·locant aquests dies; a més, Salut ja ha fet la primera proposta d’implantació en un municipi dins del projecte COMSalut, i una altra conselleria -Educació- ha començat a finançar les alces per a algun alumne amb discapacitat.

Completen el balanç dels dos anys més de mig miler de xerrades en què s’exposa com convé seure a classe.

BENEFICI PERSONAL I SOCIAL

Inicialment s’havia pensat que els ingressos de la venda dels aparells financessin la rehabilitació de nens amb lesions neurològiques les famílies dels quals tinguin dificultats econòmiques; a la pràctica, però, la demanda ha obligat Sala Puigverd a fer un canvi de plans per idear un sistema d’implantació replicable i s’ha aliat amb centres especials de treball. I ha fet carambola: “Una part molt important del benefici -explica Prat- afavoreix aquestes entitats i facilita la inserció laboral i social del col·lectiu”. La resta del benefici va a parar, sobretot, a recuperar la inversió inicial, “molt gran”, però també es destina a sufragar tractaments.

L'adequació de la postura tindrà un impacte positiu en el rendiment escolar de l’infant i també en la seva salut ara i com a adult

La coordinadora de salut comunitària de l’Agència de Salut Pública, la infermera Angelina González, comenta: “Sabem que l’adequació de la postura tindrà un impacte positiu en el rendiment escolar de l’infant i també en la seva salut ara i com a adult. Però també ens sembla molt interessant l’impacte positiu del projecte en la salut de la comunitat”. Des d’un dels centres pioners, la directora de l’Escola Joan Blanquer de Castellar, Anna Riera, assegura: “Les alces ja formen part del mobiliari de les aules, hi estan totalment integrades. Els nens que no toquen a terra la demanen; tots la volen”. Les coses clares, i els peus, a terra.