Fer, sentir i pensar

L’any 1919, just després de la fi de la Primera Guerra Mundial, es va fundar la primera escola Waldorf al món, de la mà de Rudolf Steiner (1861-1925), filòsof austríac que entenia que “l’educació havia de donar salut i respectar el desenvolupament espiritual del nen”. Aquella primera escola va començar, de manera preliminar, amb 256 alumnes a Stuttgart, a Alemanya, quan el propietari de la fàbrica de cigarretes Waldorf Astoria va creure necessària una escola per als fills dels seus operaris. Cent anys després -aquest any se’n celebra el centenari (1919-2019)-, les escoles Waldorf es continuen expandint arreu del món. Actualment n’hi ha més de 1.000 de primària i secundària i més de 2.000 jardins d’infància en gairebé 90 països del món. Com expliquen professors de diferents països en un reportatge amb motiu del centenari d’aquests centres, “es tracta d’un fenomen mundial, és la iniciativa pedagògica més important del món, sense suport estatal, ni eclesiàstic, ni tampoc vinculada a interessos comercials o econòmics”.

A casa nostra d’escoles Waldorf n’hi ha una desena, entre les quals el Centre Educatiu Waldorf La Font, a Vic (Osona), una escola homologada que acull infants de 3 a 12 anys, que juntament amb la Petita Infància Waldorf (1 a 3 anys) formen la Cooperativa Waldorf Osona i que aquest 2019 celebren 10 anys de la seva creació.

Tot i que amb diferències vinculades a la cultura de cada territori -ja sigui als Estats Units, a l’Índia, al Marroc o a Catalunya-, totes les escoles Waldorf comparteixen les idees pedagògiques que va desenvolupar Steiner, pare de l’antroposofia, i que tenen com a finalitat el desenvolupament de cada individualitat. “Que cada infant pugui plasmar al món el seu propòsit de vida”, explica la psicòloga i formadora Waldorf Sònia Kliass. “Què necessita un infant en cada etapa vital per créixer fort, sa i resilient? Quins continguts s’haurien de treballar en cada etapa perquè estigui bé en un sentit global? Les escoles Waldorf són fidels a uns principis, i s’adapten als contextos culturals i als diferents moments històrics, sense ser dogmàtiques ni rígides”, explica.

SENSE LLIBRES, DEURES NI EXÀMENS

Per a qui no les hagi visitat mai, entrar en una escola Waldorf és entrar en un univers de creativitat i natura. L’escola La Font (a la fotografia) té un ampli pati de sorra, en el qual cada any alumnes, pares i docents hi construeixen algun element (ja sigui una bassa, un forn o un banc); hi ha múltiples exposicions artístiques als passadissos (fetes amb aquarel·la, fusta, fang o llana); els infants tenen botes i impermeables a la seva disposició per poder jugar a l’exterior en cas de pluja, i no es veu cap aparell tecnològic ni cap element de plàstic en tot el centre. “Eduquem en el pensar, en el sentir i en el fer, i apostem perquè els infants se sentin connectats amb els seus companys i amb la natura, perquè per la vida no anem sols, sinó que formem part d’un tot que cal respectar i del qual tenim molt a aprendre”, explica Anna Serra, directora del Centre Educatiu Waldorf La Font.

Ara fa deu anys, l’Anna juntament amb una comunitat de pares i docents van voler oferir als infants de la zona una nova mirada pedagògica allunyada de les dinàmiques més tradicionals: “Aleshores érem molt pocs. Deu anys més tard som 107 alumnes i un claustre de 14 professors entre l’escola i la petita infància”, explica. Entre les famílies que han confiat en aquest plantejament pedagògic hi ha Albert Bartolomé, pare de dues nenes bessones que fan 4t de primària, la Maria i la Núria, i de la Laia, que va a infantil. La tria va ser a consciència, perquè l’Albert i la seva parella van passar dos anys buscant l’escola que més els encaixés amb la seva manera d’entendre l’aprenentatge. Finalment van acabar apostant per la Waldorf “perquè respecten la individualitat de cada alumne i no el tracten com una fitxa més”, explica. “Ens agrada l’interès que tenen les nenes per aprendre, per buscar el sentit del que fan i per sentir-se segures d’elles mateixes en el procés d’aprenentatge encara que s’equivoquin. Aquí no emboteixen el coneixement com ens va passar en experiències anteriors, on feien moltes fitxes”, afegeix.

A l’aula de la Maria i la Núria cada alumne té sobre la taula -de fusta- un quadern de fulls en blanc que ha anat omplint amb els coneixements adquirits durant el curs. També s’hi observa una figura de fang, representació de la figura humana, que cadascú ha fet manualment. No tenen llibres, ni exàmens, dos trets que els alumnes destaquen en positiu: “És un col·le guai perquè no hi ha exàmens ni deures i perquè pleguem a les tres! Ah, i tenim molt bona relació amb el profe”, expliquen.

Mentrestant, a infantil, els nens de 3 a 6 anys juguen tots junts dins una mateixa aula. “El primer septenni es tracta d’una etapa caracteritzada pel joc lliure, les cançons i les històries. Es potencia el moviment i el tacte”.

COM FUNCIONA?

L’educació Waldorf es divideix en septennis, cicles de set anys en els quals els alumnes mantenen un mateix docent. Dels 0 als 7 anys (preescolar) es caracteritza pel joc lliure i es transmet a l’infant que el món es bo. Dels 7 als 14 anys (educació primària) l’infant està immers en el món artístic i l’aprenentatge es fa per admiració, partint de la idea que el món es bell. Dels 14 als 18 anys (educació secundària) el jove es qüestiona el seu entorn i se li ensenya que el món és veritable. “Els nostres alumnes no comencen a veure una lletra i un número fins que arriben a primària. És una cosa que sorprèn molt perquè no hi estem acostumats. Però la neurociència ens diu que el cervell dels infants més petits és el reptilià, que necessita vivències nodridores i la possibilitat d’amarar-se de bons models dels adults de referència”, diu Anna Serra. Durant aquesta etapa els infants juguen durant la major part del temps, amb materials naturals (fusta, cera d’abella, llana...) i ho fan tant a l’interior de l’aula com a l’exterior, un espai que es concep com una extensió més de l’aula. També es procura que l’alumne tingui contacte amb la natura de manera continuada.

Quan l’alumne comença primària s’inicien els aprenentatges, repartits en períodes de quatre setmanes, durant els quals es treballa una matèria durant dues hores al dia, per exemple llengua. Les quatre setmanes següents es canvia de matèria -història, geografia, etc.-, i així successivament. La resta d’hores del dia es potencien molt les arts i és moment també per a l’anglès i l’educació física, entre d’altres. “Tot el que un alumne hagi viscut amb les seves pròpies mans ho dipositarà a la memòria en forma d’experiència. És molt diferent fer i viure-ho per tu mateix que no pas que només t’ho expliquin”, diu Anna Serra. Un altre tret distintiu és el valor que es dona al procés més que no pas al resultat: “Sembla una tonteria, però a primària no tenen goma d’esborrar. Perquè equivocar-se no ha de suposar un problema. Si t’equivoques continues com pots i no passa res”, diu Sònia Kliass. Tampoc no tenen notes, ni exàmens, “perquè no necessiten ser jutjats contínuament; aprendre forma part de la vida”, diu Kliass. L’avaluació, explica la directora del centre, es fa a partir de l’observació de l’alumne.

EL SALT A L’INSTITUT

La majoria d’alumnes que acaben la primària a la Waldorf de Vic continuen els estudis als instituts de la comarca, on els caldrà afrontar un sistema molt diferent del que han viscut fins llavors: “Els professors destaquen que mostren molta curiositat per aprendre i que tenen la serenitat per saber escoltar i estar presents”, diu Serra. “El fet que aquí es doni espai a la creativitat i a que els aprenentatges s’integrin i es consolidin sense estrès fa que les competències bàsiques de 6è se superin de manera satisfactòria”, conclou.

Trets de la pedagogia Waldorf

• S’aposta per un ritme d’aprenentatge saludable, que evitai l’estrès improductiu i la competitivitat.
• Diferencia les etapes evolutives en septennis: 0-7 anys (preescolar), 7-14 anys (educació primària) i 14-18 anys (educació secundària).
• Es treballa perquè l’alumne exerciti les capacitats intel·lectuals (pensar), les artístiques i emocionals (sentir) i les habilitats pràctiques que impliquen voluntat (fer).
• Es procura que els infants estiguin en contacte amb la natura de manera continuada.
• Els mestres solen acompanyar el mateix grup-classe durant tota l’etapa de primària, de manera que s’estableix un vincle a llarg termini que proporciona seguretat i confiança.
• A primària l’ensenyament s’organitza en períodes de quatre setmanes. No hi ha llibres de text sinó que cada alumne elabora el seu propi quadern.
• Des de petits s’introdueix l’infant en el món de les humanitats, primer a partir d’històries i faules, fins a arribar a narracions més complexes.
• L’art és una disciplina cabdal. A través de la creació artística els alumnes s’impliquen emocionalment en els seus aprenentatges. Alhora desenvolupen la sensibilitat, la imaginació, la voluntat, l’autocontrol i la claredat de pensament.