A.F.

La comunitat educa

30 projectes comunitaris es repensen per oferir més i millors oportunitats educatives

La comunitat educa / F. BOFILL Zoom

L'escola per si sola no pot oferir a tot l'alumnat totes les competències que necessita. Els nois i noies s'eduquen i aprenen sempre i en tots els espais de la seva vida: dins i fora de l'escola, en entorns presencials i virtuals i en contextos formals i informals. L'actual moment de canvi i renovació educativa ha de preveure el potencial educatiu més enllà de les aules, connectant el currículum escolar amb l'aprenentatge integral de cada alumne i la seva comunitat.

Les extraescolars (especialment les no esportives) són un àmbit de fortes desigualtats educatives perquè l'accés depèn de l'oferta disponible al territori, així com de la capacitat adquisitiva de les famílies. Això i el context sociocultural de les famílies són el que determina en darrera instància la desigualtat d'oportunitats.

L'actual moment de canvi i renovació educativa ha de preveure el potencial educatiu més enllà de les aules

L'informe del Síndic de Greuges del 2014 sobre el dret al lleure educatiu i a les activitats de colònies i extraescolars constatava que hi ha una distància de fins a trenta punts pel que fa a les possibilitat d'accés a les oportunitats educatives en el lleure entre sectors socials diversos.

111 propostes comunitàries s'han presentat a la crida Comunitats que Eduquen per redefinir-se i oferir més i millors oportunitats educatives

El 40% dels alumnes menors de 14 anys no participen en activitats extraescolars i de lleure educatiu, principalment activitats esportives, segons l'Enquesta de Salut de Catalunya. Un 33,5% participen en activitats no esportives (com les de tipus artístic), un percentatge que ha decaigut més de 10 punts des de l'any 2011 a causa de la crisi econòmica.

També es constata les enormes desigualtats pel que fa al tipus de lleure que practiquen els diferents grups. Segons dades de l'Enquesta de Salut, el 50% dels infants i joves de classe social baixa practiquen un lleure considerat passiu, davant el 30% dels de classe social alta; els infants de classe social alta participen més dies en activitats extraescolars esportives i no esportives que els infants de classe social baixa. Segons la síntesi d'evidència de l'Education Endowment Foundation, la participació en activitats extraescolars produeix un increment en habilitats psicosocials (autoestima, identitat...) i redueix comportaments de risc (consum de drogues, alcohol...).

El nostre país destaca per tenir una gran quantitat d'iniciatives educatives, socials, esportives i culturals que proporcionen oportunitats educatives, aprenentatges i habilitats per a la vida de gran valor per als infants i per a la cohesió social del país. Des del món local, són molts els agents que treballen col·laborativament amb les escoles i entitats del territori i que aprofiten els recursos de l'entorn per impulsar projectes que multipliquen les oportunitats per aprendre. Aquest tipus d'iniciatives són imprescindibles per fer avançar l'equitat educativa, perquè compensen les desigualtats socioeconòmiques i donen accés a recursos culturals i socials que amplien l'univers dels infants i joves. Biblioteques, museus, centres cívics, associacions, escoles de música, grups esportius i entitats de tota mena col·laboren entre si i amb els centres educatius per oferir experiències d'aprenentatge que enriqueixen la trajectòria de l'alumnat.

En el marc de l''Aliança Educació 360, Educació a temps complet', es va llançar un repte a la comunitat educativa: repensar els projectes comunitaris perquè ofereixin més i millors oportunitats educatives per a tothom.

Amb la cridaComunitats que Eduquens'ha volgut detectar iniciatives comunitàries que apostin pel treball i lideratge col·laboratiu entre diversos actors (escoles, famílies, ONG, museus, biblioteques, xarxes, centres de salut, entitats de lleure, universitats...) i que vulguin millorar la seva feina i impacte en algun dels següents reptes:

  • Incrementar l'accés i participació a tots els infants i joves. Tot l'alumnat, amb independència de la seva posició socioeconòmica, bagatge cultural, condicionants familiars, funcionals, d'origen o residència, ha de tenir accés a extraescolars de qualitat fora de l'horari escolar. Cal enriquir i garantir la qualitat, quantitat i diversitat d'oferta educativa accessible especialment en aquells barris i comunitats més empobrits educativament.
  • Connectar el temps lectiu i el no lectiu, el formal i no formal. Sovint els recursos educatius de l'entorn són poc reconeguts i massa desconnectats entre si i amb l'escola, i es desaprofita un enorme potencial per al creixement de les oportunitats d'aprenentatge.
  • Desenvolupar el potencial educatiu de la comunitat aprofitant a fons els recursos de l'entorn perquè cada infant o jove tingui l'oportunitat de construir el seu propi itinerari vital amb equitat i sense exclusions. Aquests recursos tenen poc reconeixement i estan poc integrats a l'escola.
  • Connectar els interessos i motivacions dels infants i joves per construir itineraris educatius més rellevants i personalitzar les seves experiències educatives. Un gran repte del sistema educatiu és l'aprenentatge personalitzat, que es basa a connectar els aprenentatges de l'escola amb la vida dels aprenents i de les comunitats de les quals formen part, incorporant en l'educació formal les experiències d'aprenentatge que tenen lloc en altres contextos.

S'ha iniciat un procés de mentoria i capacitació amb els impulsors de les 30 iniciatives per aportar-los eines metodològiques i recursos per millorar el seu potencial educatiu

Per respondre als reptes s'han presentat 111 iniciatives en curs i de base comunitària. Un comitè extern ha seleccionat les 30 propostes més prometedores. Per fer la tria s'ha valorat especialment aquelles propostes que:

  • Amplien i milloren l'accés d'infants i joves a les activitats tant de reforç o suport a l'aprenentatge com les que tenen un caràcter esportiu, de lleure o cultural.
  • Connecten els aprenentatges lectius i no lectius que es donen en temps i espais educatius diversos (dins l'escola i fora l'escola, educació formal i no formal, etc.)
  • Fomenten l'equitat i la igualtat d'oportunitats a partir de propostes inclusives.
  • Connecten actors educatius i socioeducatius a través del treball col·laboratiu.
  • Treballen des de la proximitat abordant necessitats identificades en la comunitat i en un territori concret (poble, barri, municipi).
  • Tenen potencial de transferència i escalabilitat en altres contextos.

Respecte als impulsors de les 111 iniciatives: 52 han sigut presentades per entitats del tercer sector; 9 són d'entitats artístiques i/o culturals; 10 de biblioteques; 13 de centres educatius: 23 d'entitats de serveis educatius; 2 de museus. Les iniciatives estan distribuïdes entre les demarcacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, tot i que majoritàriament són de Barcelona.

Les propostes presentades són diverses pel que fa als temes que aborden; èxit educatiu, prevenció de l'abandonament escolar, increment de les capacitats familiars en el seguiment i implicació escolar, participació en activitats esportives, accés a activitats musicals i artístiques, transició de primària a secundària, millora de la comprensió lectora, orientació postobligatòria, etc.

Les 30 propostes que participen activament en la crida formen part d'un laboratori que permetrà explorar noves possibilitats i accions que ajudin a generar més i millors oportunitats educatives i d'aprenentatge, i a articular i integrar tots els espais i temps educatius de la vida dels infants i joves.

Es volen promocionar accions que ajudin a generar més i millors oportunitats educatives i d'aprenentatge

La Fundació Jaume Bofill ofereix als promotors d'aquestes 30 iniciatives participar en un procés únic de capacitació i mentoria amb la voluntat d'orientar els seus projectes cap a una perspectiva d''Educació360, educació a temps complet'. La formació va començar el 15 de maig i, després del procés de mentoria i capacitació, que tindrà una durada de tres mesos, d'entre totes les propostes redissenyades un jurat seleccionarà les 4 amb més potencial d'impacte en un horitzó d'Educació 360.

La Fundació Jaume Bofill lliurarà 4 premis entre tots els centres participants. Un primer premi, de 6.000 €, al projecte més innovador, original i amb una forta implicació de diferents agents de la comunitat educativa; i tres premis de 1.500€, atorgats a: un projecte amb clara vocació d'innovació, un projecte amb un procés participatiu interessant i  un projecte amb un fort impacte comunitari. Els premis es lliuraran en el marc d'unes jornades que se celebraran al novembre i en què s'intercanviaran pràctiques, aprenentatges i solucions.