Educació i cultura, motors de canvi

Fins fa poc, al Prat de Llobregat passava com a la majoria de municipis del nostre entorn, que les àrees d’Educació i Cultura treballaven sense coordinar-se gaire. Però el curs 2016-17 l’actual equip de govern va marcar-se com a objectiu que les dues àrees treballessin conjuntament per millorar el desenvolupament personal, social i comunitari de la ciutat, cosa que, sobre el paper, passaria a anomenar-se projecte IntersECCIons. Cristina Castells, la seva responsable, apunta que “l’objectiu com a projecte educatiu de ciutat és convertir-se en un projecte de transformació social”. Les persones que hi estan al capdavant pretenen fer-ho articulant una xarxa de treball de nova creació entre els agents educatius i culturals del municipi, perquè, tal com assenyala Castells, “plegats siguem capaços de generar projectes innovadors que passin tant dins com fora de les escoles i estiguin molt connectats amb la ciutat”.

TREBALL COMUNITARI

En paraules de Castells, es tracta d’un “programa de transformació social del Prat que treballa de manera transversal cultura i educació, i ho fa a través d’un treball comunitari que implica tots els agents del territori”. Aquest, però, és un objectiu a llarg termini que necessita una planificació i anar-se aplicant al llarg del temps. El que sí que ja s’ha posat en marxa “és una primera fase, amb un conjunt de projectes concrets que tenen lloc als centres educatius, on intervenen tant els docents de les escoles com els tècnics i col·laboradors procedents del teixit educatiu i equipaments culturals de la ciutat”.

Aquests projectes s’han posat en pràctica als 26 centres escolars pratencs que hi participen -12 de primària, 4 instituts públics, 2 de formació professional, un institut escola, 5 escoles bressol, l’Escola Oficial d’Idiomes i la d’adults- en funció del tarannà, eixos i prioritats de cadascun. En el cas de l’Escola Joan Maragall, on les activitats de caràcter artístic i lector ja tenien un pes predominant, els projectes que s’han aplicat són el Lecxit, l’Entretradicions -una adaptació de l’Entreinstruments-, el teatre i el fet de disposar d’una auxiliar de conversa en anglès tant a l’aula com en altres espais comuns com ara el pati i el menjador. Per a la directora del centre, Rosalia Macía, “tots aquests projectes suposen experiències riques i diverses que tenen com a valor afegit la part comunitària, la implicació de les famílies i l’equitat, ja que promouen que tots els nens i nenes tinguin accés a vivències artístiques a les quals probablement no podrien accedir perquè les situacions de les famílies són molt diverses”.

TRENCAR BARRERES

El treball en xarxa a l’Escola Joan Maragall s’evidencia en el projecte de foment de la lectura Lecxit, on hi participen voluntaris de la Fundació Bofill; a l’Entretradicions, dos mestres de l’escola Arts en Viu i la mestra de música de l’escola treballen amb la canalla de tercer a cinquè -dividits en subgrups- la percussió, el vent i l’acordió, i el violí; o a les classes de teatre, on les dues actrius de l’escola Arts en Viu s’han incorporat com a mestres. Macía subratlla que, a través d’IntersECCIons, “la cultura no només entra a l’escola, sinó que l’escola també surt a la ciutat”, perquè, per exemple, a través de l’Entretradicions participa al Prat i Folk, un esdeveniment on s’exposen les manifestacions de cultura popular del Prat. També acompanyen amb música els gegants del poble, treballen amb els castellers, per Sant Jordi fan una demo de gralla, etc. “Tot plegat és com una taca d’oli que va creixent, que va impregnant tota l’escola i que acaba arribant a les famílies”, explica Macía.

Per la seva banda, l’Institut Baldiri Guilera va optar pels projectes que s’emmarcaven en els àmbits artístic i científic, tècnic i digital. En paraules de la directora, Marta Mañes, “la base per posar a l’abast del nostre alumnat unes millors oportunitats educatives era la suma d’esforços, recursos i col·laboracions, una cosa que IntersECCIons posa ben fàcil”. I ho posa fàcil, explica, “perquè és un projecte de ciutat, cosa que vol dir que, a part de formar part d’una xarxa, tothom educa i, per tant, tothom s’enriqueix, i això ens fa a tots més grans i més competents”.

A través d’IntersECCIons, ressalta Mañes, “la comunitat educativa té un gran sentiment de pertinença a un projecte de ciutat, l’educació s’entén com un bé comú i, per tant, això genera il·lusió, autoestima i creativitat, i amb aquestes condicions hi ha projectes en funcionament que es veuen millorats, però també se’n creen de nous”. Per a la directora, tot això repercuteix directament i molt positivament en l’educació dels alumnes, “que són els autèntics protagonistes de tots aquests projectes”.

CONTEXTOS D’APRENENTATGE

Tot i haver-se començat a gestar el curs 2016-17, no va ser fins al curs passat que els projectes resultants d’IntersECCIons s’han començat a posar en pràctica dins i fora de les escoles, valent-se del potencial dels docents i dels agents i equipaments culturals de la ciutat. La finalitat última, sosté Cristina Castells, era i és “treballar de manera transversal”. Una manera de treballar que ha de generar també “uns contextos d’aprenentatge que comptin amb la corresponsabilitat d’agents educatius i culturals i que contribueixin a un millor desenvolupament cultural i artístic de les persones al llarg de tota la seva vida”, cosa que en paraules de Castells permetrà, de retruc, “millorar la qualitat de vida dels ciutadans, formant persones amb una actitud crítica, una mirada més oberta, uns interessos culturals diversos, més tolerants, més solidaris i que tinguin més possibilitats de participació en la vida col·lectiva”. Enguany el projecte vol connectar les accions que tenen lloc als centres educatius en el marc de la ciutat, ja que, com conclou Castells, “tots els espais de la ciutat eduquen i des de les escoles també es pot fer cultura”.

Projectes, accions i agents

El projecte IntersECCIons va organitzar-se en cinc àmbits de treball:

• Educació en les arts
• Foment de la lectura
• Impuls de l’anglès a la ciutat
• Coneixement de la història de la ciutat i les festes populars
• Ciència, tecnologia i món digital

Al seu torn, les 65 accions que es duen a terme al voltant del projecte es classifiquen en tres grups:

• Projectes o processos que es fan als centres i en què col·laboren agents externs de la ciutat.
• Projectes en xarxa que sorgeixen dels laboratoris d’idees. És una línia que s’ha obert en els àmbits de lectura, anglès, ciència i tecnologia, i història i cultura de la ciutat, on no hi havia unes propostes clares a l’hora de treballar-hi. El resultat són projectes que no només pertanyen a un centre sinó a tota la ciutat.
• Entorns d’aprenentatge. Espais de reflexió i formació per al professorat i altres agents que permeten compartir coneixement al voltant de tots aquests projectes. Finalment cal parlar també dels 60 agents socials, culturals i educatius que formen part del projecte ara mateix.