Parlar als infants amb música

L’Alba arriba a l’aula de nadons amb el seu inseparable ukelele. Els nadons al sentir la música es giren i la busquen. Els que poden s’hi acosten. Ella s’asseu al centre de l’aula i no deixa de cantar en cap moment. Al cap d’una estona se senten els primers balbucejos o cantarelles, que l’Alba recull i integra a les seves cançons, sempre mirant-los als ulls, ben bé com si establissin una conversa amb un llenguatge no verbal, el de la música. Quan acaba la sessió, l’Alba s’acomiada dels nadons i se’n va a buscar els infants d’1 a 2 anys. Quan senten l’ukelele molts comencen a fer saltirons o a rodar sobre ells mateixos. Durant la sessió els ofereix diferents materials mentre va entonant ritmes i cançons molt variades. N’hi ha que no paren de donar voltes a l’aula, d’altres ballen, alguns la imiten i fins i tot n’hi ha que es queden muts en un racó i simplement l’observen. Ella es manté atenta a qualsevol intercanvi comunicatiu que els infants li facin. Els respon amb música. Només amb música.

L’Alba Pujol és especialista en educació musical primerenca i sòcia de la cooperativa Musicop, i aquest és el segon curs que porta a terme el projecte 'Som so' a l’Escola Bressol Municipal (EBM) El Rial de Sant Cebrià de Vallalta (el Maresme). Tal com diu el mateix nom, 'Som so' parteix de la idea de concebre la música com un mitjà d’expressió més que l’infant ja té de manera innata i que desenvoluparà si creix en un entorn musical ric i variat en propostes: “Igual que tots naixem amb un potencial per moure’ns o parlar, també podem desenvolupar un llenguatge musical de manera natural. Els nadons aprenen a comunicar-se amb aquests sons i ritmes si l’ambient és ric i els propicia aquesta comunicació. Si l’adult escolta i recull aquests sons incorporant-los en un context musical s’observa com de petits inicien un balbuceig musical amb afany de comunicar-se”, explica.

UN PROJECTE GLOBAL

Un dels trets característics del projecte 'Som so' és que tant l’equip educatiu com les famílies s’impregnen de la mateixa experiència musical que reben els infants perquè la música entri a formar part de l’àmbit més quotidià: “Hi ha molts infants que durant la sessió setmanal fan una escolta activa però silenciada. No serà fins al cap d’unes hores, a l’aula o a casa, que reproduiran molts dels sons que hem treballat, i per això és tan important fer un treball compartit amb tota la comunitat educativa”, explica l’Alba. L’entrada de la música a l’escola com un mitjà més d’expressió ha permès a l’equip docent despertar i educar l’escolta i “prendre consciència de totes les produccions sonores que fan els nadons amb la veu i poder-los fer un retorn per establir una relació simètrica i bidireccional”, explica Anna Tobella, educadora d’El Rial.

La participació dels pares i les mares en els tallers familiars també ha permès a les famílies enfortir vincles i obrir la porta a noves vies de relació per compartir emocions: “Després de participar en una sessió de música vaig començar a entendre molts sons que a casa abans em passaven per alt”, explica Marta Sánchez, mare de l’escola. I, de fet, la possibilitat de poder retornar aquests primers sons “fa que l’infant se senti reconegut i pugui arribar a establir una conversa musical amb l’adult”, explica Alba Pujol. “Moltes famílies ens expressen que quan han obert la mirada cap a l’element sonor i musical poden entendre i recollir cantarelles i sons que els seus fills fan amb objectes quotidians o balbucejos amb seqüències rítmiques o tonals”, afegeix.

Segons Rosana Soto, mare de la Léa, de dos anys, la música els ha servit per aconseguir una adaptació al centre gens traumàtica: “Al començament sempre estava enganxada a mi. La primera vegada que la Léa va sentir l’Alba tocant va començar a voler explorar l’espai, sense la meva presència. Des d’aleshores ens ha encomanat a tota la família les ganes d’escoltar i passar-ho bé amb la música”, explica.

La música al Rial s’entén com una mitjà més de relació de l’infant per comunicar-se amb els adults o amb altres companys, i fins i tot exerceix de mesura preventiva o terapèutica per a aquells nens i nenes amb problemes de relació, comunicació i llenguatge: “Les sessions de l’Alba permeten que els infants descobreixin el llenguatge musical com una manera més de relacionar-se. Tenim un cas d’una nena a qui la música li ha servit per comunicar-se i descobrir l’entorn i els altres amb més plaer. Ha trobat en el llenguatge musical una via més fàcil d’obertura”, explica Sandra Ruiz, directora de l’EBM El Rial.

MÚSICA DE CONTRASTOS

Un altra tret característic de 'Som so' és que vol fugir dels aprenentatges de música alegre i repetitiva associats a la música infantil o de la música entesa com un pur entreteniment: “No sempre el que els ofereixo és alegre, sinó que hi ha moments de molts canvis, contrastos rítmics i estampes de sonoritats molt diferents. Perquè ells recol·lecten i aprenen comparant i, per tant, necessiten elements per comparar”, explica Alba Pujol. “Quan et diuen que faran música t’imagines que cantaran cançonetes i picaran de mans. Però quan t’informes de l’enfocament que apliquen t’adones que és molt més profund”, apunta Javi Agulló, pare del centre.

En les sessions els rituals també són un tret important. Un inici, una salutació infant per infant mirant-los als ulls i dient-los el nom, un desenvolupament oferint materials i instruments de qualitat, diversos en la sonoritat, els colors i el tacte, i un comiat tranquil i relaxat per tancar la classe.

Comprendre la música

El projecte Som so s’inspira en la teoria de l’aprenentatge musical (MLT) desenvolupada pel professor Edwin Gordon als anys 80. La MLT és un enfocament comprensiu per ensenyar audiation, un procés cognitiu en el qual el cervell dona sentit al so musical al captar la lògica interna de les relacions que teixeixen els sons. Seria l’equivalent al pensament en el llenguatge. A través de l’audiation els alumnes aprenen a entendre la música i, en aquest sentit, la comprensió de la música és la base de l’apreciació musical. Blanca Cereceda és alumna de l’Institut Gordon d’Educació Musical Espanya (Igeme) i actualment imparteix el mètode MLT a l’Escola Municipal de Música i Dansa de Tiana i a la Societat Coral del mateix municipi: “El que em captiva més de la MLT és que no intenta transmetre coneixements sinó que dona eines als infants perquè desenvolupin la seva pròpia musicalitat”, explica. La MLT no només es pot portar a terme en la primera infància sinó que es pot aplicar en l’educació musical general i en totes les etapes educatives.