GEMMA CASTANYER

Noves mirades a secundària

Instituts de nova creació, com el de Les Cinc Sénies de Mataró, aposten per una nova línia pedagògica a l’ESO més significativa per a l’alumne

L'IES Les Cinc Sènies de Mataró construeix la seva línia pedagògica  dia a dia / FRANCESC MELCION Zoom

Aprenentatge significatiu, treball en equip i per projectes, noves maneres d’avaluar, pensar i actuar segons les necessitats reals de l’adolescent, tenir una visió holística del noi o la noia, dedicar espai al vessant emocional, social i ètic, una relació pedagògica entre professor i alumne més pròxima, docents com a dissenyadors d’experiències d’aprenentatge... Aquests només són alguns trets en comú d’un conjunt d’instituts de casa nostra, cada cop més nombrós, que aposta per una nova mirada educativa a secundària que trenca amb les dinàmiques més clàssiques i tradicionals. “Hi ha una gran desconnexió -i no voldria generalitzar- entre la vida fora de l’institut i la vida dins de l’institut”, explica Francina Martí, professora de secundària i presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. “Que els alumnes estiguin distribuïts per aules, amb un professor cada hora de vuit del matí a tres de la tarda, que després avaluarà la seva matèria... això que potser als anys vuitanta s’aguantava actualment ja no. Els alumnes no troben sentit al que estan fent i si no hi troben sentit no hi pot haver aprenentatge”, explica.

De fet, segons dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA), l’abandonament escolar prematur a Catalunya (el que es hi ha en l’educació secundària postobligatòria) se situa al 17%, lluny de xifres com les que tenen al País Basc -amb un 7,3%- o a Cantàbria -amb un 8,6%-. “La separació entre escola i institut no té sentit en un sistema que és obligatori fins als 16 anys”, explica Boris Mir, professor de secundària expert en aprenentatge i transformació educativa. “Si l’alumne fracassa, fracassa el sistema. L’educació ha de ser per a tothom i l’educació clàssica és molt selectiva, et prepara per a la selectivitat i no per a la vida. La funció última d’una escola hauria de ser formar ciutadans”, explica.

DONAR SENTIT AL QUE FEM

Tot i que encara són minoria, la xarxa d’instituts que aposten per un nou propòsit educatiu també a secundària està en augment. Ho demostren, per exemple, projectes com Xarxes pel Canvi -nascut el 2017-, un acord conjunt d’innovació educativa a la ciutat de Barcelona que impulsen l’Institut de Ciències de l’Educació de la UAB, l’Associació de Mestres Rosa Sensat i l’Escola Nova 21 liderats pel Consorci d’Educació. Del total de 152 centres, públics i concertats, de primària i secundària, hi ha 31 instituts amb l’objectiu comú de treballar cap a un nou model educatiu que se centri en l’alumne, menys memorístic i més basat en l’experiència.

"L’educació ha de ser per a tothom i l’educació clàssica és molt selectiva, et prepara per a la selectivitat i no per a la vida"

Boris Mir - professor de secundària

De fet, aquest nou model a secundària fa uns deu anys era molt minoritari i es va iniciar, com explica Boris Mir, entre els centres que tenien altes taxes d’abandonament escolar i que forçosament havien de canviar dinàmiques si volien mantenir l’assistència dels alumnes. Entre els més pioners, no per abandonament escolar sinó perquè era de nova creació, hi ha l’Institut de Sils (la Selva), que va començar fa deu anys amb pedagogies més avançades que permetessin una inclusió més elevada dels alumnes. “El nostre objectiu era que tot l’alumnat pogués trobar un espai on créixer, tant a nivell acadèmic com social i emocional. Volíem un centre actiu, obert i inclusiu”, explica Iolanda Arboleas, directora del centre.

Al costat de l’Institut de Sils, un altre de pioner ha sigut l’Institut-Escola Les Vinyes (Castellbisbal), que va obrir les portes a secundària fa set anys amb una aposta inicial pel treball cooperatiu, en el qual l’alumne basava els seus aprenentatges a partir d’una estructura d’equip i no només de manera individual. Aquell projecte inicial ha evolucionat i ara el projecte educatiu de l’institut es basa en tres espais d’aprenentatge principals: el treball disciplinari (un horari fixat per a les assignatures més instrumentals com les matemàtiques o les llengües); els projectes d’àmbits, que consisteixen en propostes de treball abordades des dels àmbits curriculars que estan vertebrades per un problema, una pregunta o una producció i en què també es treballa el català, el castellà o les matemàtiques, i, finalment, els projectes transversals, en què l’aprenentatge està focalitzat al treball i les dinàmiques d’un entorn real, com ara preparar un festival de música en el qual, per grups, els alumnes han de crear una cançó de zero (música i lletra) i finalment exposar-la obertament a les famílies.

Un altre fet distintiu és que els professors no són únicament transmissors de coneixement sinó que són dissenyadors d’experiències d’aprenentatge, tal com explica Sergi del Moral, cap d’estudis del centre. “La nostra estructura facilita que la relació pedagògica entre alumne i professor sigui més pròxima. Tenim equips docents compactes, i això fa que el nombre d’alumnes per professor sigui més reduït i que, per tant, el coneixement que tenim dels alumnes sigui molt més elevat, a part que tots els professors som tutors”. Segons Del Moral, aquesta nova mirada pedagògica aconsegueix que l’aprenentatge sigui molt més significatiu, que la relació dels alumnes amb el coneixement sigui més natural i que el seguiment tutorial faciliti l’acompanyament i l’atenció de les dificultats.

DEMANDA DE LES FAMÍLIES

Què passa amb aquells infants que han anat a escoles de primària que entenen l’aprenentatge com un fet molt més vivencial i significatiu, amb propostes globalitzades i interdisciplinàries? On faran la secundària? Arran d’aquesta inquietud, el curs passat va obrir portes a la ciutat de Mataró l’Institut Les Cinc Sénies, de moment amb tres línies de primer d’ESO ubicades en mòduls provisionals a l’espera de la construcció de l’edifici definitiu. “Aquest institut ha sigut una resposta de l’administració a la petició de moltes famílies que portaven els seus fills a escoles com Montserrat Solà o Joan Corominas i que se sentien angoixades perquè volien una continuïtat en la línia pedagògica també a secundària”, explica Àlex Rodergas, cap d’estudis del centre. “Som un centre de nova creació que construïm dia a dia, no és un model tancat ni tenim una pauta que ens digui sempre quin és el camí a seguir. Però tenim molt clar que tot el nostre muntatge -horaris, personal, sortides, matèries- està al servei de la didàctica, de l’aprenentatge, de la creació i de l’educació”, afegeix.

Aquesta nova mirada pedagògica aconsegueix que l’aprenentatge sigui molt més significatiu, que la relació dels alumnes amb el coneixement sigui més natural

Amb un projecte pedagògic estructurat de manera similar al de l’Institut-Escola Les Vinyes, a Les Cinc Sénies els alumnes estudien segons tres franges: 1) fonamentació de les disciplines; 2) treball globalitzat i per projectes, i 3) expressió, gestió i iniciativa. “Ens interessa que aquestes franges no estiguin separades les unes de les altres, sinó que estiguin al servei de qualsevol projecte o proposta que sorgeixi”, explica Rodergas. Un fet distintiu de l’institut és l’organització interna de les aules, dividides en quatre espais: comunicació, investigació, construcció i experimentació. “No tenim cap taller, ni cap aula de visual i plàstica, ni tampoc laboratori, perquè la nostra intenció és que en un mateix espai puguin interrelacionar-se totes aquestes disciplines”, explica Lídia Pairet, experta en art i comunicació visual.

Durant els pròxims anys Les Cinc Sénies anirà creixent i els professors i l’equip directiu hauran d’anar formant els nous companys que arribin, que segurament hauran de trencar amb moltes de les dinàmiques ja adquirides: “Abans eres el centre d’atenció, t’escoltaven i et miraven. Ara tu generes circumstàncies d’aprenentatge, observes i només incideixes en moments clau”, conclouen.