Navarra impulsa l’educació emocional com a assignatura des de P3

Tretze escoles de Navarra incorporaran des de P3 dinàmiques d’educació emocional en el seu currículum escolar el curs vinent, 2020-2021. “El programa s’emmarca en el projecte que anomenem Laguntza, que vam començar el 2015-2016, però enguany serà la primera vegada que tractarem les emocions de manera positiva”, explica Olga Aroz, treballadora social de la conselleria d’Educació del govern de Navarra. Quan el govern navarrès va crear el projecte, l’objectiu era prevenir l’assetjament escolar. Ara volen anar més enllà, amb un enfocament més ampli.

Així, el programa començarà de forma pilot amb aquestes escoles, i el govern navarrès pretén que s’escampi com una taca d’oli però per imitació, no per imposició. “Volem que les escoles el vegin necessari, i el nostre objectiu és que s’implanti a tots els centres escolars, des de P3 fins a batxillerat i formació professional, és a dir fins a l’escolarització no obligatòria”, assenyala Aroz.

Per aconseguir-ho, han encomanat a psicòlegs la tasca de crear dinàmiques per treballar a l’aula les emocions a infantil, primària i secundària. En aquest sentit, els psicòlegs Mercè Conangla i Jaume Soler, creadors el 2002 del concepte ecologia emocional, s’han encarregat de crear les dinàmiques de primària a partir del que anomenen “maletins escolars”, un de diferent per a cada cicle escolar. Conangla, de la Fundació Ecologia Emocional de Barcelona i autora amb Soler del llibre Bondat en acció (Profit), afirma que el concepte d’ecologia emocional “aporta una visió ecosistèmica, preventiva, i dona eines per tenir cura del món emocional interior i també de les relacions i del planeta Terra”. A la pràctica, Conangla explica que han preparat tres maletins destinats a les tres etapes escolars de primària “que abracen el desenvolupament afectivo-emocional i social de l’alumnat”. Així, cada maletí recull 15 activitats estructurades en tres parts: “Les relacions amb un mateix, les relacions amb els altres i les relacions amb el món i ecosistema Terra”, diu la psicòloga. “Com que amb el model d’ecologia emocional treballem el concepte ecosistema, cada activitat va orientada a algun concepte clau, com ara territori, energia, clima, vincles -exposa-. Amb les dinàmiques proposades, els alumnes treballaran la seva part creativa, amorosa, pacífica i autònoma”. A més, els professors disposaran d’“un maletí de recursos complementaris format per materials com vídeos, articles, contes o cançons per preparar la sessió i aprofundir en les emocions, els valors i les conductes que tractaran a l’aula”.

Una activitat concreta, per exemple, pot fer pensar als alumnes en el seu autoconeixement, perquè facin el mapa personal del seu capital emocional, mental i social. Altres activitats estaran destinades a pensar en com és la seva relació amb els altres, i llavors les tasques “estaran dirigides a promoure la consciència dels altres, la promoció dels afectes, la gratitud, la generositat, l’empatia, la tendresa i la compassió”. I els alumnes també “treballaran la comunicació, l’assertivitat i el llenguatge com a vehicle de prevenció i solució de conflictes”, diu Conangla. Pel que fa a la relació amb el món/ecosistema, les tasques aniran destinades a “generar consciència de la importància de la diversitat i la sensibilitat per la natura i els altres éssers amb qui compartim planeta”. Cada activitat es tancarà amb un quadern personal - Ecologistes emocionals en acció - on cada alumne recollirà el que ha après, sentit i proposat arran del que ha experimentat.

Què són les emocions?

Qui ha treballat les seves emocions pot sentir-les, sap donar nom al que li passa i les incorpora al seu mapa personal, format de pensament i emoció. I si hi posa nom, pot decidir de manera intel·ligent. “Per tant, pot construir-se una vida més plena i harmònica”, diu la psicòloga Mercè Conangla. Si des de petits treballen la consciència emocional, tindran eines, vocabulari “per comprendre què els passa, què senten i com gestionar-ho”. Això els “aportarà autoestima i capacitat de resiliència”, assenyala la psicòloga. I és així com es poden prevenir “les conductes desequilibrants, perquè els dotarà d’eines per encarar la incertesa des de la confiança i no des de la por”.