L’any 1992 Barcelona es va obrir al món. Però, a escala més petita, també es va obrir al mar. En aquell moment l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus (EMSHTR) va posar en marxa un programa d’activitats a les platges metropolitanes amb la idea de donar a conèixer l’entorn natural de la capital catalana i de la seva metròpolis. Aquestes propostes, que se celebraven de manera puntual, es van convertir en la llavor del Programa Metropolità d’Educació per a la Sostenibilitat de l’actual Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). El programa té per objectiu que els habitants -des dels escolars fins al públic adult- prenguin consciència de les problemàtiques ambientals existents; que adquireixin els coneixements, les actituds i les aptituds necessaris per fer més sostenibles les seves activitats, i que puguin participar i involucrar-se en aspectes ambientals que afectin el seu entorn més proper.
Inicialment, el programa d’educació per a la sostenibilitat va néixer dirigit als escolars sota el títol 'L’escola ens visita'. Les primeres activitats que es van proposar van ser visites a instal·lacions com depuradores i plantes de residus perquè els estudiants poguessin descobrir de primera mà com es tractava el material de rebuig. “Una tesi doctoral del 2016 a la Universitat Autònoma de Barcelona que analitza com s’explica el cicle de l’aigua a les escoles ha constatat que els continguts que es transmeten als alumnes arran d’una visita a una depuradora són els que perduren en el temps”, explica Ana Romero, cap de secció de sostenibilitat i educació de l’AMB. Per aquest motiu moltes escoles inclouen al seu programa anual d’activitats les propostes educatives de l’AMB.
El 2014, arran d’un procés participatiu, va néixer l’actual PMES. “Es va fer el pas d’una educació ambiental a una educació per a la sostenibilitat, que ja era un concepte molt més ampli i que no es limita només als eixos de residus i aigua, sinó que també recull els vessants econòmics i socials, a més de fomentar un aprenentatge actiu. Des de llavors ja no es veuen els residus com una cosa que no es pot aprofitar, sinó com un recurs”, afirma Jordi Pou, responsable dels educadors del programa de l’AMB. Ara, però, el programa recupera el nom de 'Compartim un futur', sorgit el 1999 amb el lema “informar, conèixer i actuar” coincidint amb l’impuls a la recollida selectiva. “Fins ara hem educat. A partir d’ara volem que la gent també tingui la capacitat suficient per reflexionar. No es tracta només d’educar-los perquè vagin en un sentit determinat, sinó que volem capacitar-los i donar-los les eines perquè puguin valorar i decidir què s’ha de fer en un determinat moment però amb respecte pel medi ambient”, assenyala Pou.
NOUS HORITZONS
“Des de fa vint o trenta anys la societat ha canviat molt i s’ha fet molt més diversa i complexa. Hi ha gent vinguda d’altres països i amb coneixements molt diferents. Hi ha fenòmens com el canvi climàtic, i als mitjans es parla sobre com afectaran la nostra vida dins l’àrea metropolitana. Explicar aquests fenòmens més complexos és un repte que hem intentat incorporar a l’oferta del programa educatiu actual”, afirma Romero. El programa 'Compartim un futur' es divideix en sis eixos temàtics: territori, ecologia i biodiversitat; energia i canvi climàtic; mobilitat sostenible; mitjans de producció i consum; salut ambiental, i educació per a la sostenibilitat . “Tenim el repte d’emocionar i motivar amb fenòmens que són molt globals. A vegades costa de veure com afecten a nivell personal fins que no es fan les activitats que proposem”, afegeix Romero.
Reptes per seguir creixent
“Aquest any hem estrenat tres activitats que relacionen la qualitat de l’aire que respirem, la mobilitat i l’emissió de les indústries amb la salut de les persones. Intentem recollir temàtiques d’actualitat sense abandonar l’oferta tradicional. Les activitats del principi eren molt informatives, però ara la gent ja té molta informació i cal renovar com fem les activitats perquè continuïn sent atractives”, destaca Ana Romero. En poc més de dues dècades, les activitats del programa d’educació per a la sostenibilitat han sumat participants. Actualment n’hi ha 41.000 d’anuals i el ventall de propostes arriba a 120. Ara, però, el repte és integrar les TIC i les xarxes socials com una oportunitat per arribar a una societat i a un alumnat cada vegada més tecnològics, però tenint en compte la fractura digital. Alhora, també es vol innovar en les metodologies didàctiques i pedagògiques estrenyent el vincle amb la universitat i la comunitat educativa amb convenis que garanteixin els recursos necessaris per dur-ho a terme.
