JUDIT MONCLÚS

HOPE Erasmus+, un programa d’intercanvi per salvar el planeta

27 alumnes alemanys, francesos i italians han sigut recentment a Barcelona per tancar un projecte de dos anys que ha girat al voltant del medi ambient

Estudiants italianes i estudiants catalans intercanviant opinions després de les activitats / CÈLIA ATSET Zoom

¿Els creadors poden contribuir al manteniment del planeta? Al Parc Güell de Barcelona hi trobem un exemple d’arquitectura ecològica, ja que Antoni Gaudí va projectar que les més de vuitanta columnes que sostenen la plaça de la Natura del parc esdevinguessin desguassos per aprofitar l’aigua de la pluja, que, travessant-les, arriba fins a un dipòsit que hi ha sota la sala Hipòstila que l’emmagatzema per aprofitar-la per al reg. Aquest fet -que el disseny arquitectònic pot contribuir a aprofitar millor els recursos-és una de les descobertes que a l’abril van fer els 27 alumnes alemanys, francesos i italians que van venir a tancar a Barcelona un projecte de dos anys de durada que ha girat al voltant del medi ambient. Ho van fer acompanyats d’una vintena d’alumnes de quart d’ESO i de primer de batxillerat de l’Institut Montserrat de Barcelona, amfitrions en aquesta ocasió després d’haver visitat prèviament els altres països per treballar de manera conjunta la mateixa temàtica a través d’un programa d’intercanvi. “El projecte actual segueix la nostra primera experiència orientada a la tolerància i viscuda amb altres cinc socis europeus. El nostre centre va voler continuar l’experiència d’un programa Erasmus que, sense cap mena de dubte, és una proposta potent i que aporta als alumnes una dimensió d’obertura innegable, però també per poder abordar una temàtica més científica que lingüística i en línia amb les preocupacions planetàries actuals. Hem comptat amb dos socis del programa anterior i hem convidat l’Institut Montserrat a unir-se al projecte per construir un programa basat en el desenvolupament sostenible que hem anomenat HOPE (Help Our Planet Environmentally)”, explica Myriam Hermel, coordinadora del programa HOPE Erasmus+ del Lycée de l’Arc d’Orange, a França.

QUATRE CENTRES

Cada centre educatiu participant al programa (Liceo Scientifico e Classico Statale Giuseppe Peano - Silvio Pellico de Cuneo, a Itàlia; Gymnasium Carolinum de Neustrelitz, a Alemanya; Lycée de l’Arc d’Orange, a França; i l’Institut Montserrat de Barcelona) es va comprometre a involucrar entre 20 i 25 alumnes en aquest projecte durant un període de dos anys i, al mateix temps, a implicar-hi un equip docent multidisciplinari. “El treball es va estructurar al voltant de sessions presencials supervisades pels professors de l’escola, però també durant setmanes de convivència en què cada país que s’encarrega d’allotjar els alumnes visitants dona als participants temes de treball per preparar aquestes trobades”, apunta Hermel.

Després de reunions preparatòries iniciades el 2017, la primera trobada del HOPE Erasmus+ va tenir lloc a França del 15 al 19 de gener del 2018. L’ocasió va servir perquè totes les parts implicades es poguessin conèixer i es va treballar la temàtica assignada, que en aquest cas va ser l’impacte de l’activitat humana sobre el medi ambient. La segona trobada va ser a Itàlia, entre el 15 i el 21 d’abril. La setmana, que es va organitzar al voltant d’un seguit de visites i conferències, portava per títol 'Desenvolupament sostenible: un vector de feina per demà' i va abordar el tema de l’ocupació. La tercera trobada es va produir a Alemanya, del 16 al 22 de setembre també de l’any passat, i va servir per trobar noves condicions de desenvolupament. Allà, el grup va haver de capturar el context local i comparar-lo amb el de la resta de països implicats en el programa. Finalment, l’última trobada va produir-se a Barcelona, entre els passats 31 de març i 6 d’abril. Amb el títol 'Quin futur, aquí i en qualsevol altre lloc?', volia donar les primeres conclusions d’aquests dos anys de treball i convidar els estudiants a idear un joc de taula relacionat amb el desenvolupament sostenible per dur-lo a terme entre alumnes d’escoles de primària de la seva zona més propera.

La primera trobada del HOPE Erasmus+ va tenir lloc a França del 15 al 19 de gener del 2018

“L’objectiu de tots els Erasmus és el coneixement d’alumnes de diferents països. Ara que està en recessió la idea d’Europa, coneixe’t d’aquesta manera és una manera de fer Europa. A més, com que jo soc el responsable de medi ambient de l’institut, vaig pensar que seria una bona idea tenir una altra visió que fos de fora de Barcelona de com portem aquest tema”, assenyala Jordi Morral, professor del departament de biologia i geologia de l’Institut Montserrat. Ell s’ha encarregat de coordinar el projecte al centre i de gestionar l’allotjament dels alumnes visitants, que han conviscut aquests dies amb les famílies dels estudiants barcelonins perquè la immersió a la realitat fos completa.

“El Pau es va apuntar al projecte i n’ha quedat molt content. Tant per a ell com per a mi ha sigut una experiència molt positiva, sobretot a nivell humà i de poder intercanviar i participar en un projecte internacional”, explica Marie Jan, mare de Pau Ridameya, estudiant de 4t d’ESO de l’institut de Barcelona i que durant aquests dies ha obert les portes de casa seva a una alumna del Gymnasium Carolinum alemany. “És millor acollir que quedar-se en un hotel perquè així aprens la manera de viure en un altre país i t’adaptes als seus costums i veus les diferències que hi ha entre maneres de viure”, afegeix en Pau.

UNA SETMANA INTENSA

La setmana a Catalunya va començar amb les presentacions de les activitats demanades a cada institut de manera prèvia a les trobades i amb una visita a l’espai Gaudí Experiència i al Parc Güell. L’endemà, tots els alumnes es van traslladar a Sitges per estudiar quins factors afecten la regressió de la platja d’aquesta localitat. A més, van dinar a l’Escola d’Hostaleria de Sitges, on van poder degustar un menú que permetia analitzar l’empremta ecològica que suposava la seva preparació. Els següents dies els van dedicar a visitar la Fàbrica del Sol i les plaques solars de l’Ajuntament de Barcelona, ubicades a l’edifici nou de la plaça de Sant Miquel, i també a un recorregut en bicicleta pel front marítim des del Clot que els va servir per fer el mesurament de la contaminació de l’aire en tres punts de l’itinerari. L’últim dia va servir per presentar el joc de medi ambient per a escoles de primària que van desenvolupar durant dues tardes i del qual van poder gaudir els alumnes de l’Escola Poeta Foix del barri del Farró, propera a l’Institut Montserrat.

“Ha sigut molt interessant poder veure com treballen i adonar-nos que els problemes existents en matèria de medi ambient i canvi climàtic són molt semblants tot i produir-se en diferents països”, explica Vera Morera, estudiant de 4t d’ESO del centre de Barcelona. Coincideix amb l’opinió de la Sarah Vallès, del mateix curs i que assegura que de la participació en el programa HOPE Erasmus+ se n’emporta una manera de pensar diferent. “Molts països d’Europa són molt semblants en fauna i flora i, si ho pensem, estem tots en la mateixa situació. A més, crec que els països hem d’aprendre els uns dels altres i aplicar tècniques, per exemple, per incitar la població al consum de menys plàstic d’un sol ús o a reciclar-lo. Facilitar les coses a la població és clau per fer el canvi cap a una societat sostenible i responsable amb el medi ambient”, assenyala.

“Ha sigut molt interessant poder veure com treballen i adonar-nos que els problemes existents en matèria de medi ambient i canvi climàtic són molt semblants”

Vera Morera - Estudiant 4t ESO

Aquest maig, els professors de cada centre educatiu participant al programa HOPE Erasmus+ es reuneixen per fer la clausura del projecte, fer balanç i avaluar tant el treball com les produccions dels estudiants per determinar si s’han assolit els objectius fixats, basant-se també en les funcions a què s’havia compromès cada país: el centre d’Orange havia de produir una minipel·lícula per a cada grup, el de Cuneo havia d’encarregar-se de l’àlbum de fotos, el de Neustrelitz havia de gestionar la pàgina web del projecte i l’institut de Barcelona havia d’encarregar-se de la pàgina de Facebook. “A partir del balanç final del projecte, cada centre educatiu s’encarregarà de dur a terme la revisió institucional final incloent-hi tots els resultats tangibles”, assenyala Myriam Hemel, del Lycée de l’Arc d’Orange.

A partir del balanç final del projecte, cada centre educatiu s’encarregarà de dur a terme la revisió institucional final incloent-hi tots els resultats tangibles

“El projecte s’ha completat amb èxit segons les expectatives previstes: hem mostrat la importància de les assignatures escolars en la vida i per al futur del planeta, els estudiants han treballat junts per veure problemes a escala internacional i esdevenir els adults responsables del demà. Les tasques desenvolupades han afavorit la discussió sobre el projecte i han introduït possibles solucions al complex problema del canvi climàtic, l’escalfament global i la contaminació. Totes les activitats s’han centrat en la importància de ser respectuosos amb el medi ambient per salvar el nostre planeta del col·lapse. A més, tots els estudiants implicats han gaudit del seu temps junts, han iniciat noves amistats i han descobert diferents cultures i formes de viure, fent servir l’anglès com a vehicle per intercanviar idees, opinions, experiències i, finalment, per divertir-se junts gaudint de ser convidats de la resta de famílies”, conclou Nadia Margaria, professora d’anglès del Liceo de Cuneo.