ESTHER ESCOLÁN

Educació holística. Què proposa?

La Vidalba i l’Espai de Vida Crisàlide són dos projectes educatius que acompanyen infants i famílies en el desenvolupament integral dels més petits. Practiquen l’educació holística

Una imatge de l’Espai de Vida Crisàlide, amb pares i fills compartint una estona a l’aire lliure / VIDALBA/CRISÀLIDE Zoom

L’educació holística parteix de la base que cada ésser humà és únic i irrepetible però, al mateix temps, està intrínsecament relacionat amb tot el que l’envolta. Tal com expliquen Sílvia Marín i Cristina Barba, coordinadora pedagògica i acompanyant de La Vidalba, “cada infant porta una motxilla d’experiències provinents tant de l’escola com de fora, de converses, d’emocions, de coneixements, de valors...”. Per a elles dues, aquesta xarxa personal “és la que fa que l’infant s’expressi de la manera que ho fa quan està aprenent un coneixement, tenint una conversa o en qualsevol moment de la vida quotidiana”. En aquest sistema en què tots els elements s’interrelacionen, hi ha dos eixos clau: entendre el joc com un fet relacionat amb les situacions quotidianes (que permet als infants desenvolupar-se i aprendre, relacionar-se, prendre decisions i il·lusionar-se) i acceptar que cada persona posseeix un potencial propi.

RESPECTAR LES EMOCIONS

La Vidalba és un projecte d’educació viva que va començar l’any passat a Collbató. El van engegar tres famílies -una d’Esparreguera, una de Collbató i una de Sant Esteve de Sesrovires- i una mestra. Tots ells treballen a l’una, en constant connexió i comunicació, cosa que també inclou els guies i educadors que completen l’equip i que acompanyen els infants d’entre 2 i 6 anys que s’hi troben cada dia. Martín i Barba destaquen en tot moment que l’educació holística “no és un mètode educatiu sinó una visió creativa i integral de l’educació”. Es tracta d’una “educació per a la vida, que veu l’infant com un tot i té en compte tant el nivell cognitiu com el físic, l’emocional i l’espiritual”. És per això que a La Vidalba “un dels objectius prioritaris és que els infants se sentin mirats, escoltats en les seves necessitats profundes i respectats en les seves emocions”.

L’educació holística parteix de la base que cada ésser humà és únic i irrepetible però, al mateix temps, està intrínsecament relacionat amb tot el que l’envolta

El campament base està estructurat en diferents ambients on es dona la possibilitat de tenir un joc autònom i espontani. Aquests ambients estan preparats perquè l’infant hi trobi un àmbit d’experiència que li permet manifestar la seva interioritat. Tot això pren forma al voltant de cinc eixos clau: l’amor, que “implica apostar perquè l’autenticitat de l’infant es vagi obrint camí, perquè esdevingui el que en essència és”; la confiança, és a dir, “no fer res que l’infant pugui fer per si mateix”; el temps, que es tradueix en “respectar el ritme i deixar temps perquè es desenvolupin els processos vitals de cada infant”; la llibertat i els límits, “ja que la primera necessita els segons, de la mateixa manera que l’infant necessita una contenció per no perdre’s i poder-se sentir segur i lliure”; i un ambient adequat, “on l’infant se senti segur, amb uns límits i uns adults que el protegeixen, que estan disponibles i els cuiden”.

L’activitat autònoma és una base clau del projecte, perquè l’infant activa les seves capacitats a partir d’una activitat espontània i construint experiències en interacció amb l’entorn”, apunten Marín i Barba. Cada dia l’infant té al seu abast també una proposta més adreçada per l’acompanyant, que persegueix “fer-los entrar en contacte amb noves realitats per ampliar el seu bagatge” jugant a jocs de taula, ballant, elaborant una recepta de cuina o aprenent a tocar un instrument

FAMÍLIA, ENTORN I ALIMENTACIÓ

A La Vidalba, la criança i la implicació de la família té un paper clau. El vincle família-acompanyant-escola és completament transparent. “La importància de donar veu a les famílies és la base per entendre i conèixer els infants”, afirmen Marín i Barba. Les dues mestres fan èmfasi justament en el concepte que els descriu, que és precisament el de comunitat, “que vol dir implicació de totes les persones que de manera directa o indirecta influeixen en el desenvolupament dels infants”. L’alimentació conscient, saludable, ecològica i de proximitat, de la qual s’encarreguen les famílies de manera rotatòria, és un altre eix clau. Com ho és també la natura, ja que jugar al bosc, conclouen, “regala als infants un ventall infinit de propostes de descoberta, creativitat i moviment”.

El vincle família-acompanyant-escola és completament transparent

Un altre projecte que fa servir el treball a l’aire lliure com a agent educatiu és l’Espai de Vida Crisàlide, ubicat al bell mig de la muntanya, a tocar de Montserrat. “Viure a les ciutats i entre tant ciment ens fa oblidar que nosaltres som natura, i sovint no ens facilita la connexió amb la nostra essència”, explica la seva cofundadora, Meritxell Giralt. Giralt forma part d’un equip de tres educadores que atenen els 18 infants d’entre 3 i 6 anys que hi van cada dia. Tornant a la natura, Giralt destaca com és un àmbit on “tot funciona de manera espontània i impacta en tres àrees de l’organisme que en aquesta etapa estan en ple funcionament: els sentits, les emocions i el moviment”. A la natura “els infants oloren, tasten, toquen, escolten i veuen mentre experimenten, investiguen, proven, creen, exploren, descobreixen i comprenen tantes i tantes coses i experiències que els ofereix la natura”, afirma.

ACOMPANYAMENT

Procurem ajudar a créixer i acompanyar les persones, siguin infants o adults, des de totes les dimensions que ens formen com a éssers humans: el cos físic i l’energètic, la dimensió emocional, el món sociorelacional, la dimensió cognitiva i la consciència, respectant les creences de cada persona i de cada família”, subratlla Giralt.

El projecte parteix “del convenciment que tot ésser humà neix amb la potencialitat de totes les capacitats que necessita per poder desenvolupar-se i ser d’acord amb la seva raó de vida, unes capacitats que s’activen a mesura que l’ésser humà creix, viu i experimenta els diferents processos de vida”. Mitjançant l’activitat espontània de l’infant i convidant-lo a interactuar amb l’entorn, “s’activen les capacitats i es produeix el desenvolupament, incloent-hi l’aprenentatge”. En aquest marc, diu Giralt, “la responsabilitat dels adults és estar al seu costat en presència, garantint-los en tot moment amor, seguretat, capacitat d’escoltar i límits clars”.

CONSCIÈNCIA, AUTENTICITAT I AUTONOMIA

Crisàlide fa set anys que funciona, i se n’hi han de sumar tres més de gestació del projecte. Durant aquesta primera etapa, les responsables van definir els pilars que sostenen el projecte i que estan compartits amb l’educació viva: l’amor i el respecte; la llibertat i els límits; l’acompanyament en els processos de vida; l’aprenentatge; el concepte holístic; la consciència; l’equilibri; les emocions i sentiments; l’autenticitat i l’autonomia, i el contacte amb la natura.

Crisàlide posa èmfasi en elements com l’amor, el caliu i el respecte

Crisàlide posa èmfasi en elements com l’amor, el caliu i el respecte. ¿I per què cal partir d’aquest marc de confiança perquè els infants gaudeixin del procés d’aprenentatge? “Els infants arriben per primer cop amb els seus pares i per a nosaltres resulta essencial que siguin els progenitors els que els acompanyin a descobrir el nou context”, diu Giralt. Per acompanyar de manera sana i harmònica l’infant, el moment “ha de ser viscut sense presses i, escoltant l’infant, hem de permetre que sigui ell qui es vagi vinculant de manera natural amb el nou entorn fins que se senti prou segur per deixar anar la mà del pare o la mare i agafar la de l’acompanyant per decisió pròpia”.