RAQUEL FONT

La maternitat a les pantalles

La maternitat (i la paternitat) és l’argument de moltes sèries de TV d’èxit. ¿Fins a quin punt són un mirall de la realitat de tants pares i mares?

Una escena de la sèrie de TV 'Mira lo que has hecho' / MOVISTAR + Zoom

El Berto és còmic i un presentador de televisió d’èxit. La Sandra és anestesista per tradició familiar. Són els protagonistes de la sèrie que acaba d’estrenar Movistar+, protagonitzada per Berto Romero i Eva Ugarte, en què la parella afronta l’aventura de ser pares amb l’arribada del seu primer fill, el Lucas. Però com sol passar en les millors famílies, no tot són flors i violes. Tenir per primera vegada un fill et planteja situacions i reptes nous que sovint no saps ben bé de quina manera abordar. I només hi falten els familiars i els amics, que no paren de donar consells sobre tot el que hauries d’estar fent i no fas.

'Mira lo que has hecho' és una comèdia políticament incorrecta -no apta per mirar amb els nanos- que mostra com canvia la vida d’una parella quan són pares per primera vegada. “És el dia a dia d’una parella imperfecta que intenta fer les coses bé però que no sap quina manera és la correcta perquè en realitat ningú ho sap”, diu el mateix Berto Romero, que és pare de tres criatures i el guionista de la sèrie.

Cada vegada hi ha més produccions, tant al cinema com a la televisió, que parlen de la maternitat i la criança dels fills: l’embaràs, el part, la lactància... En els últims anys, gràcies a plataformes com Netflix i Amazon, s’estan produint moltes més ficcions audiovisuals, produccions no pensades necessàriament per a un públic majoritari. Segons Mariona Visa, doctora en comunicació i professora del grau de periodisme i comunicació audiovisual de la Universitat de Lleida, això ha afavorit que hi hagi molta més diversitat de personatges i que hi tinguin cabuda nous temes, com la maternitat i la criança. “El boomde les sèries ens permet veure històries de mares en primera persona, cosa que fins ara era ben poc habitual”, assegura. Fins fa pocs anys, la maternitat era un tema pràcticament inexistent a les pantalles. “La maternitat, en general, i la criança, en particular, no han sigut temes que s’abordessin en la ficció”, explica Visa, autora d’un estudi sobre la representació de la lactància i la maternitat en el cinema.

SENSE REFERENTS

Durant dècades les dones han sigut bàsicament personatges secundaris i és per això que un fet tan natural i tan quotidià com la maternitat no ha tingut pràcticament cabuda en la ficció. “En general, ens han faltat referents de veure com han viscut altres dones la maternitat a través de la pantalla”, diu la professora de comunicació audiovisual.

A partir de la dècada dels 90, amb pel·lícules com 'Mira qui parla', ja comença a aparèixer el tema de l’embaràs en el cinema. Sobretot són comèdies en què una dona es queda embarassada i això provoca una mena de caos a la seva vida. “El tractament que fan aquestes pel·lícules del tema ens mostra la dona com a inexperta, incapaç de prendre decisions sobre el que ha de fer i que pateix una pèrdua de control sobre el propi cos”, afirma Visa. De fet, quan apareixen temes com la lactància i l’embaràs en aquests films sovint surten vinculant-los a situacions eròtiques i humorístiques. Fins i tot en moltes pel·lícules s’incideix més en com afecta els homes el fet que la seva dona es quedi embarassada que no pas com els afecta a elles mateixes. Tots tenim presents imatges de pel·lícules en què el pare no es veu amb cor de suportar el part i s’acaba desmaiant. Oi que sí?