Qui es recorda de fotografiar els prematurs?

A un nadó prematur o hospitalitzat ningú no acostuma a pensar a fer-li fotos. “I ho diem per experiència pròpia”, expliquen les fotògrafes Victòria Peñafiel i Mireia Navarro, que juntament amb Manu Mestre van crear el 2015 l’associació sense ànim de lucre Dits Petits Per això es van decidir a fer les fotos ells tres, personalment i de forma voluntària, altruista i solidària. I la iniciativa ha estat tan ben acollida que els tres fotògrafs acaben de signar un conveni amb l’Institut Català de la Salut (ICS) perquè tots els hospitals que sol·licitin el servei s’hi puguin adherir.

“Fins ara anàvem als hospitals Vall d’Hebron i Dexeus”, expliquen Peñafiel i Navarro. Quan se’ls va acudir la idea, empeses pel concepte de fer fotografia solidària, els contactes que tenien els van portar a aquests dos hospitals. Així doncs, un cop a la setmana, o de vegades cada quinze dies, els fotògrafs passen matí i tarda a la sala de nounats i hi fan fotografies als nadons i als pares. “Fem tantes fotos com les circumstàncies ens permeten”, continuen explicant. El cas és que, segons com sigui el dia, en podran fer més o menys, perquè les prioritats hospitalàries sempre prevalen davant de les fotografies. Ara bé, “els pares ens diuen que el fet que hi anem a fer-los fotos els fa sentir especials, com més normals dins l’excepcionalitat que estan vivint amb la criatura”, comenten les fotògrafes. El comentari dels pares també és confirmat pels metges, que els han assegurat que les fotografies “reforcen el vincle de pares i fills”, diuen les fotògrafes.

A l’Hospital Dexeus, la metge neonatòloga Roser Porta sosté que “els pares formen part de l’equip de cura dels fills quan són a la sala de nounats juntament amb els metges”, perquè és necessari que hi siguin i hi facin el vincle amb les nadons. “Però esclar, estan espantats”. Ho estan perquè els cables i altres elements tecnològics dificulten que les famílies s’hi sentin tranquil·les. I, per tant, “es necessita que el seu estat d’ànim sigui positiu”. I en aquest punt és on l’Associació Dits Petits juga un paper bàsic. “Quan els fan fotos, a part que és una il·lusió setmanal que els pares tenen, també els va bé anar mirant com els seus petits van canviant setmana rere setmana”, diu Porta. De fet, hi ha criatures que poden passar fins a quatre mesos o més hospitalitzades i, per tant, tindran les fotos de tot aquell temps. Així que les fotografies es converteixen en un element que ajuda a formar el vincle, la unió, entre la criatura i les famílies.

PODER TERAPÈUTIC

A més, “per poc que els sembli que canvien”, mirar les fotografies i comparar-les amb la criatura els fa percebre l’evolució, diuen les fotògrafes. “En una unitat de cures intensives el món s’atura, la pel·lícula mental que els pares s’havien creat es trunca i els dies s’hi acumulen amb incertesa i angoixa”, comenten les dues fotògrafes, que són mares i totes dues hi van tenir fills hospitalitzats. Com també li va passar al tercer fotògraf, Manu Mestre. I aquí és on les fotografies poden tenir un poder terapèutic, perquè per a pares i mares aquell dia serà diferent. “Fins i tot ens han arribat a dir que s’arreglen una mica perquè els anem a fer fotos”, diuen rient les fotògrafes.

Curiosament, la volada que ha agafat la iniciativa ha agafat per sorpresa els fotògrafs. “El nostre objectiu és que les famílies amb nadons hospitalitzats tinguin fotos perquè els serveixin com a record; i partíem d’una associació holandesa que també ho feia. Ara els metges ens han assegurat que les fotografies afavoreixen el vincle, alleugereixen l’angoixa i normalitzen la situació que viuen els familiars amb el nounat”. I això no és poc.

Davant de l’èxit de la iniciativa, el primer pas va ser ampliar la llista d’hospitals on van a fer fotos, de manera que van passar del Dexeus i el Vall d’Hebron a la maternitat del Clínic i a Can Ruti. I ara conclouen: “Amb el conveni signat amb l’ICS, anirem als hospitals que sol·licitin el nostre servei”.