MAR DOMÈNECH

La diàstasi després de l’embaràs, la gran desconeguda

La diàstasi és la separació dels rectes abdominals que es produeix després d’un embaràs. Es pot resoldre amb sessions de rehabilitació del sòl pelvià, però no sempre

La diàstasi es pot resoldre amb sessions de rehabilitació del sòl pelvià, però no sempre Zoom

La Lídia ja fa 6 mesos que va tenir el seu segon fill. A la revisió de la quarantena la seva ginecòloga li va detectar separació dels rectes abdominals i li va recomanar que fes sessions de rehabilitació del sòl pelvià. Després de les 10 sessions que li cobria la seva mútua privada, va decidir continuar fent recuperació amb gimnàstica hipopressiva un cop per setmana. Però no s’acaba de recuperar de la panxa, sembla que encara estigui embarassada. Ja ha visitat tres cirurgians i dos fisioterapeutes, i tots li donen el mateix diagnòstic: una diàstasi abdominal disfuncional de 3 centímetres de separació. Però cap d’ells coincideix en el pronòstic ni en la millor solució.

EL 100% D’EMBARASSADES PATEIXEN DIÀSTASI

Al llarg de l’embaràs el cos de la dona va canviant. A mesura que la criatura creix dins l’úter es produeix una distensió a la línia alba, els músculs abdominals s’expandeixen i els òrgans es desplacen per fer lloc al nou inquilí.

Després del part, només una de cada tres dones es recupera

Després del part, només una de cada tres dones es recupera. En el postpart, el 80% de les dones no milloren de manera natural i el volum de la panxa persisteix. No és només un problema estètic sinó que la diàstasi acostuma a desencadenar altres tipus d’afectacions com ara molèsties en les relacions sexuals, restrenyiment, mal d’esquena, dolors lumbars, problemes digestius o gasos. Alhora, pot provocar alteracions al sòl pelvià com ara debilitat muscular i pèrdues d’orina. I, en algun cas, pot acabar en una hèrnia umbilical o prolapses.

La diàstasi acaba sent la gran desconeguda després del part. Ningú en parla, però gairebé totes les mares en tenen i la pateixen i, sense voler, l’acaben incorporant a la seva vida diària. “És un concepte que les dones han anat assumint generació rere generació. Però no ha de ser així, tot es pot tractar i solucionar”, comenta Rafael Vicetto, fisioterapeuta especialitzat en diàstasi i fundador del programa Stop Diástasis.

COM SABER SI TENIM DIÀSTASI

Si tenim algun d’aquests símptomes el millor que podem fer és consultar-ho amb la nostra llevadora, i comentar-ho també al ginecòleg en la revisió de la quarantena per revisar, prevenir i tractar les alteracions del sistema reproductor femení.

Cal buscar un fisioterapeuta especialitzat perquè faci una bona valoració dels danys estructurals que hi ha en els músculs i en l’esquelet durant l’embaràs

Però, sobretot, cal buscar un fisioterapeuta especialitzat perquè faci una bona valoració dels danys estructurals que hi ha en els músculs i en l’esquelet durant l’embaràs, tenint en compte l’abdomen i el sòl pelvià, que són les parts del cos femení que pateixen més. Com diu molt bé Vicetto, “cada professional treballa en una àrea diferent del cos de la dona, per això són revisions complementàries i no substitutives”. Malauradament, no hi ha un protocol implementat de postpart i aquesta revisió amb un fisioterapeuta no la preveu la sanitat pública, de manera que caldrà buscar un centre privat.

DE QUINS TIPUS N’HI HA?

El fisioterapeuta farà una valoració manual per a confirmar que hi ha diàstasi, però per tenir un diagnòstic complet cal una ecografia funcional de la paret abdominal per valorar com es comporten els músculs de l’abdomen i com està la línia alba. En alguns casos també es pot sol·licitar un TAC que informarà de l’estat de l’abdomen i de si hi ha alguna possible hèrnia abdominal o umbilical. Amb aquesta valoració analitzaran tres punts de l’abdomen: per sobre, al centre i per sota del melic. Així podran saber en quines zones s’ha produït la separació dels rectes i detectaran el tipus de diàstasi, si és supraumbilical o infraumbilical.

També es parla de diàstasi funcional o diàstasi disfuncional. La diferència depèn de si la musculatura abdominal treballa correctament i fa la seva funció de contenció corporal o visceral o si, contràriament, l’abdomen està desprotegit dels músculs.

TRACTAMENT I REHABILITACIÓ

En molts casos les dones que no es recuperen de manera natural pensen que fent exercici abdominal milloraran, però el que no saben és que amb les tradicionals abdominals la lesió empitjora i pot acabar provocant més separació dels músculs. Abans de fer esport per lliure, val la pena apostar per la fisioteràpia per rehabilitar la zona danyada.

Cal buscar un centre especialitzat que després d’una correcta avaluació faci una proposta de com cal treballar per recuperar un abdomen competent

Cal buscar un centre especialitzat que després d’una correcta avaluació faci una proposta de com cal treballar per recuperar un abdomen competent. El Centre Marta Sardà de Premià de Mar n’és un. Marta Sardà, entrenadora especialitzada en la salut i exercici de la dona des de fa 20 anys, va decidir ara fa 4 anys posar en marxa el seu propi centre. I ara també disposa de la col·laboració de Natàlia Fernàndez, fisioterapeuta de sòl pelvià. Elles tenen molt clar que “cada abdomen i diàstasi són diferents i, per tant, després de la valoració, per a una bona recuperació, cal personalitzar el tractament”.

En aquest espai ofereixen grups de gimnàstica prepart i postpart, sempre en grups reduïts per garantir una atenció molt personalitzada, adaptant l’exercici físic a cada dona. A més, les mares que ho vulguin hi poden anar amb el seu nadó. En les classes de postpart es treballa el cos de manera integral i també es fan exercicis de Kegel i hipopressius. Però no sempre funcionen, i a vegades també es pauten exercicis per enfortir el centre de gravetat, el conegut com a core, que inclou el treball d’adbominals, malucs i la part baixa de l’esquena.

Durant l’embaràs cal tenir una bona higiene postural per no perjudicar l’abdomen

També hi ha tractaments patentats, com ara el programa Stop Diástasis, que ofereix a les pacients una combinació d’exercicis específics per activar i tonificar tot el core basant-se en contraccions isotòniques i isomètriques del múscul transvers, oblic intern i extern. Aquest programa inclou una faixa dissenyada per Rafael Vicetto que ajuda a aproximar els rectes de l’abdomen. A més, aquest tractament utilitza la tecnologia Indiba Active per treballar sobre el teixit danyat i regenerar l’interior de la línia alba abdominal produint col·lagen i elastina.

ES POT EVITAR?

Durant l’embaràs cal tenir una bona higiene postural per no perjudicar l’abdomen. Cal aprendre a fer exercicis que tonifiquin el to muscular de la futura mare en abdomen, braços, pectorals, espatlles i dorsals. Aquests exercicis aniran bé en el moment del part, ja que ajudaran a controlar el cos i activar els músculs de cames, glutis i lumbars sense que l’abdomen pateixi pressions innecessàries.

Marta Sardà assenyala que “cal evitar els exercicis que provoquin hiperpressió abdominal i els salts, o l’impacte continuat en el temps en cas que la dona manifesti disfuncions en el sòl pelvià, ja que també podria afectar la diàstasi”.

A VEGADES CAL OPERAR

La fisioteràpia i altres tractaments no invasius sempre són l’alternativa a la cirurgia, però a vegades s’ha d’acabar operant perquè hi ha una gran separació entre rectes, teixit danyat o una hèrnia umbilical. Les tècniques quirúrgiques més utilitzades són la laparoscòpia o l’abdominoplàstia, i totes dues es consideren cirurgia estètica. Abans d’operar, però, es recomana posar a to la musculatura de la faixa abdominal i la del sòl pelvià perquè facin correctament la seva funció de sostenir els òrgans situats a la cavitat que l’envolta.

La Lídia, veient que no s’acaba de recuperar del tot, ja s’ho està plantejant. Però la varietat de respostes dels tres cirurgians que l’han visitat sobre com s’ha d’operar i les afectacions que pot patir a llarg termini, la fan dubtar. A més, sap que és una operació cara, al voltant dels 6.000 €, i ni tan sols la seva mútua en cobreix una part. Sap que corregir la diàstasi és més una qüestió de salut que d’estètica, però el sistema sanitari encara no n’és del tot conscient.