L''Oxitocina' de Catalunya Ràdio, d'aniversari

El programa de Catalunya Ràdio 'Oxitocina' celebra el seu primer any de vida. Es tracta d'un programa setmanal del dial digital +CatRàdio que s'endinsa en el món de la primera infància i dels seus pares i explica tot allò que ningú no es va atrevir a dir-los quan van sortir de l'hospital. Un programa amb un to desenfadat, que vol abordar qüestions relacionades amb la criança sense alliçonar, sense dogmatismes i amb bon humor.

Conduït per Mireia Izard i Montse Barcón, que mensualment tenen un espai al 'Criatures', el primer programa es va poder escoltar el 23F del 2018. Una jornada que, segons Barcón i Izard, va suposar "un cop d'estat radiofònic per crear un espai per a la criança: perquè tots hem sigut pares o fills! I perquè tenir un fill és una satisfacció però també un interrogant continu! Ens volem adreçar a les famílies (criar és cosa de tots!) com a mirall, sense judici ni sense cap to alliçonador, sempre amb humor, l'eina bàsica per sobreviure!"

El programa parla de tot el que afecta la primera etapa de la vida: des d'abans de l'embaràs fins que els nens ja s'escolaritzen, passant per l'embaràs, el part i tot el que ve després. Unes temàtiques s'estructuren per seccions fixes com 'Tu, tots, tothom', on es fa una entrevista a un membre de l''star system' català per descobrir de manera entretinguda com és el seu paper real de mare o pare, un espai sobre alimentació i infants en què col·labora Trinitat Gilbert, de l'equip del 'Criatures', el 'Manual d'instruccions', on s'aborden en profunditat etapes concretes o situacions que generen inquietud amb experts en el tema, o 'Dibuix lliure', amb temes que afecten i dibuixen la nostra quotidianitat com a pares i mares.

Coincidint amb aquest primer aniversari del programa, conversem amb Mireia Izard i Montse Barcón.

Un any d''Oxitocina' a Catalunya Ràdio, quin balanç en feu?

Montse Barcon (MB): Molt positiu! Parlar de què volem, com volem i amb qui volem: és un privilegi. Fer les coses que et surten de molt endins, que et commouen, comporta una satisfacció immensa. Combinar la criança de casa i parlar de criança a la feina fa que siguin dos processos paral·lels que de vegades es toquen. Hem crescut com a persones, com a mares, com a treballadores... Full equip, tu!

Mireia Izard (MI): Malgrat tot, sempre et queda la recança de les coses que encara no hem tocat, dels convidats que encara no han vingut, de perseguir més alguns professionals... O, fins i tot, el sentiment de voler aprofundir i fer millor temes que ja hem explicat. Acompanyar les criatures a conèixer el món i les famílies a viure-ho amb alegria i tranquil·litat és una responsabilitat, i sempre penses que es podria fer millor. Al nostre cap l''Oxitocina' és un projecte molt gran, amb múltiples potes, plataformes i suports per viure la criança en tribu. Ara amb la festa inaugurem una d'aquestes potes, esperem que en un futur tinguem recursos per tenir-les totes.

Quina resposta heu obtingut dels oients? Quina relació heu establert amb els vostres seguidors?

MB: Tendra. Sé que és una resposta estranya, però si hagués de dir en una paraula el que rebem, ens surt aquesta. Imaginem que al parlar d'un tema tan sensible connecta amb la gent, amb racons molt íntims i profunds i els 'inputs' que rebem parlen sempre des d'aquest lloc delicat. Ens relacionem amb la gent que ens escolta a través de les xarxes, tenim un grup al Facebook on compartim continguts del programa i altres coses que trobem interessants.

MI: Som pocs però ben avinguts i molt fidels. A més a més, de tant en tant rebem tuits de gent que ens ha descobert de cop i ens agraeix la feina, el to, l'humor... Aquests missatges no tenen preu. Intentem fer el programa pensant que ajudem una mica a qui ens escolta o que, si més no, li despertem un somriure en algun moment de desesperació. Quan et diuen que ha sigut així, et fan molt feliç.

Busqueu parlar de temes relacionats amb la criança de forma desacomplexada. Aquest és, potser, el segell del programa?

MB: Segurament. Parlem dels temes com si no hi hagués un micro pel mig, gairebé com si estiguéssim entre amics, intentant no perdre el rigor. Però el to és de tu a tu, perquè tots ens sentim insegurs amb aquest tema i també per treure-li una mica de ferro. Segurament patim massa per com ho fem, per saber què està bé i què està malament, i les coses poden ser més "campi qui pugui!". Està bé donar eines però no dogmes. Amb aquella alegria! El sentit de l'humor és l'eina bàsica per no fer un món de tot el que ens passa.

MI: Teníem molt clar que no volíem donar lliçons ni posar-nos serioses gaire sovint. Només ho hem fet quan hem tractat temes delicats com el dol perinatal o la prematuritat. A més, ens agrada preguntar d'una forma planera, igual que farien els oients, perquè, al cap i a la fi, ells i nosaltres ens trobem a la mateixa situació.

Quins temes han generat més interès entre els oients aquest primer any de programa?

MB: El tema estrella són els límits, les rebequeries. Els temes de conducta són els que més preocupen. També perquè són els que més ens desarmen, els més difícils de controlar i els que reben menys atenció. Si el nen o nena té febre, hi ha un pediatre, una infermera que t'atendrà. Però si tens dubtes sobre el seu univers emocional... Qui t'atén? Ben sols, ens deixen! Els temes de menjar també triomfen molt!

MI: I la secció del Xavi Cazorla, de l'"APM?", que se'n riu de les seves aventures de pare de dues nenes molt seguides, sempre ha agradat molt, també.

I quins temes encara no heu tractat i teniu ganes de plantejar aviat?

MB: Els polls! Quin maldecap (mai millor dit!). Com poden ser tan pesats? També deixar el bolquer i reprendre una mica les entrevistes a diferents models familiars, per veure, per recordar que perquè algú sigui família, només es necessita que hi hagi amor pel mig.

MI: També el negoci de la infertilitat, les pors infantils, la culpa eterna lligada a la criança, la maternitat al llarg de la història vista amb perspectiva feminista... La família és un pou infinit de temes.

A banda de periodistes, sou mares. Què heu après d'aquest any d''Oxitocina'?

MB: Un munt de coses! Han vingut especialistes que ens han fet veure que fèiem coses malament! És impossible tenir tota la informació de com fer-ho tot, però està molt bé tenir-ne. Com més, millor. Encara que després et sembli que no en fas ni cas, que això és campi qui pugui (que ho és!), però tot el que sents, el que llegeixes, va quedant i vas millorant, encara que no en siguis conscient. O, fins i tot, coses bàsiques que representa que ja sabies, està bé recordar-les i en aquest sentit el programa està sent una eina fantàstica!

MI: Hem après a relativitzar, a respirar i a posar-hi humor i sentit comú. Al final, la majoria d'especialistes que han vingut sempre acaben coincidint en aquests consells. Més enllà de molta informació pràctica i útil, sovint hi ha un comú denominador en tot allò que ens expliquen. Per criar infants feliços cal amor, sentit comú, paciència, constància, temps compartit i alegria. I cal anar-nos-ho recordant, fins i tot en una tarda esgotadora de rebequeries.

Per acabar, quins reptes us marqueu a curt i a mitjà termini?

MB: A llarg termini, ens agradaria poder fer créixer aquest projecte, convertir-lo en alguna cosa més que un programa de ràdio: fer una plataforma, una tribu, crear esdeveniments, etc.

MI: A curt termini, recuperar les entrevistes de retrats de família, que ho hem deixat una mica de banda. I a mitjà termini, com diu la Montse, que 'Oxitocina' pugui créixer molt. És el nostre fill, volem que es faci gran.

Una festa per celebrar-ho!

Per celebrar aquest primer aniversari, l''Oxitocina' organitza una festa el divendres 22 de març a Kangura Portabebés, al barri de Gràcia de Barcelona. Un berenar xerrada amb la psicòloga Alexandra Mariné, que parlarà de les rebequeries de la canalla. Estigueu atents a les xarxes socials del programa per saber-ne més!