Criatures 02/07/2021

Quina 'mapaternitat' es plantegen les noves generacions?

Una gran majoria tenen clar que volen ser pares i mares, bé de manera natural, bé per reproducció assistida o bé via adopció. El que també tenen clar és que, abans, volen tenir certa estabilitat econòmica i emocional i això, a curt termini, ho veuen força difícil

4 min
Els joves d'avui aposten per paternitat conscient i no entomada de forma automàtica

Una paternitat conscient i no entomada de manera automàtica, com passava abans, quan l’equació parella estable i feina fixa donava com a següent pas, sí o sí, tenir fills. Això és al que aspiren les noves generacions. Així ho posen de manifest el Lluís i la Caterina, de 25 i 20 anys, respectivament. Ell apunta que sí que s’ho ha plantejat i, fins i tot, ha reflexionat sobre “com seria com a pare”. “En èpoques que he tingut parella fins i tot m’he visualitzat exercint com a tal”, afegeix. Ella apunta que té clar que vol ser mare, tot i que ho veu "encara com una cosa llunyana”. “De petita –recorda– ja m’imaginava tenint fills, però també he de dir que vaig passar una època més negacionista en la qual creia que no els voldria tenir mai”.

Al debat intervé una tercera jove, la Mamen, de 21 anys, que reconeix “sentir vertigen” quan hi pensa. “M’ho he plantejat com una possibilitat, però molt llunyana i diferent del meu jo actual. Suposo que en algun moment sí que m'hi llançaré, però el que tinc clar és que no vull fer-ho en automàtic”, assenyala.

Estabilitat sobretot emocional

El maig del 2020 Merck presentava l’estudi Generació Z i mil·lennials: entra la maternitat en els seus plans?, en què van participar 1.200 joves espanyoles d’entre 18 i 35 anys. Els resultats revelaven com el 72% de les participants tenien clar que volien experimentar la maternitat en primera persona i volien fer-ho idealment entre els 28 i els 30 anys, una mica abans del que s’estila actualment, quan les dones espanyoles tenen el seu fill de mitjana als 31. 

Els joves d’ara són més egoistes?

“Hi ha persones del meu entorn que pensen que la nostra generació és molt egoista i no vol tenir fills perquè ens interessa més viatjar i tenir una vida còmoda, sense sacrificis ni complicacions”, exclama la Mamen, que apunta que ella no ho veu així. “Jo sí que em sacrificaria pels meus fills, però no els tindria per pur egoisme i per tenir qui em cuidi quan jo sigui gran”. Una de les coses que aquesta jove té més clares és que quan tingui fills vol tenir el cap molt ben moblat, “la qual cosa no significa poder donar-li només tots aquells recursos econòmics, sinó també els emocionals, els que calen per anar per la vida, cosa que les generacions passades ni es plantejaven”. “Nosaltres ho ajornem més perquè també ens ho replantegem més, potser també per la inestabilitat que pateix la joventut avui en dia, i potser no fer el pas de manera automàtica ens fa semblar egoistes”, assenyala. Per al Lluís, cal ser conscient també que, a l'esdevenir pares, “l’oci i l’estil de vida de la dona/parella canviarà” i apunta: “Així com al nostre entorn hi ha molta gent que afirma voler tenir fills, no hi ha tanta gent disposada a renunciar a l’estil de vida que té”. La Caterina, al seu torn, apunta que “no és tan simple com parlar del cicle vital, sinó que en la decisió hi intervenen molts factors”. “És complicat”, conclou la jove. 

La Mamen puntualitza: “Més que l’edat, la decisió depèn de la situació de cadascú; de tenir parella estable... o no, perquè si es donés el cas, si em veiés capaç, jo seria mare soltera”. Al seu parer, el que és innegociable és disposar de “certa estabilitat econòmica, laboral i emocional”, i tot això, vaticina, “actualment abans dels 30 és impossible”. “I més com estan les coses actualment!”, afegeix ràpidament el Lluís. Tot i així, el jove afirma que vol ser pare abans dels 35. “Jo crec que com a mínim passaran 10 anys abans de ser mare”, remata, al seu torn, la Caterina. En el que coincideixen aquests tres amics és que el fet de ser mares i pares no ha de ser incompatible amb assolir els seus altres objectius vitals. “Vull ser mare sense que això signifiqui haver de renunciar als meus objectius personals i professionals”, exclama la Caterina. 

Tot i tractar-se en termes generals de les generacions més ben preparades i formades, una part del jovent creu erròniament que podrà posar-se a l’obra vora els 40, la qual cosa, per als doctors Marta Devesa i Iñaki González, directors adjunts del servei de reproducció de Dexeus Dona, respon “a la gran quantitat de desinformació que hi ha sobre la salut reproductiva, on el més important és formular-se les preguntes correctes i buscar bé les fonts per obtenir les respostes”. Per a Sandra García, psicòloga del servei, “el fet de veure embarassades i mares de més de 40 anys al nostre entorn potencia la creença que és fàcil quedar-se embarassada a aquesta edat”, quan per exemple la reserva i la qualitat ovàrica de les dones comença a davallar a partir dels 35.  

El Lluís, la Caterina i la Mamen reflexionen sobre com es plantegen l'opció de ser pares

Un fet que il·lustra clarament que falta més informació veraç a l’entorn d’aquesta salut reproductiva és que, segons l’estudi de Merck, el 70% de les dones no saben què és la reserva ovàrica. De fet, un 60% d’elles creuen que es tracta d’un tractament de reproducció assistida per extreure òvuls. Devesa i González apunten que “efectivament, un nombre considerable de pacients acudeixen a la consulta dient que volen fer-se la «reserva ovàrica», quan en realitat el que volen és fer una criopreservació d'ovòcits", una opció, apunta també l’enquesta, a la qual recorrerien sense cap problema el 48% de les dones en cas d’haver d’ajornar la seva maternitat. 

Joves cada cop més oberts

La reproducció assistida és un altre dels capítols que aborda l’enquesta de Merck. En el cas de trobar dificultats per quedar-se embarassades, la meitat de dones enquestades escollirien com a primera opció la reproducció assistida. Així mateix, el 53% d’homes i dones reconeixen que si calgués recorrerien a donant o bé d’òvuls o bé d’espermatozous. Per a Devesa i González, “és molt positiu que a les generacions actuals s'hagi perdut el tabú que suposava fins ara el fet d'haver de recórrer a una tècnica de reproducció assistida, i no diguem ja a òvuls o semen de donant”. A parer seu, aquests canvis “es deuen, d'una banda, al fet que la societat en general és més tolerant en tots els àmbits i, de l’altra, a l'increment de l'ús d’aquest tipus de tècniques, cosa que ajudarà a normalitzar-les cada vegada més”. 

I és que, tal com apunta Sandra García: “La genètica és important, però cada vegada més cobra importància l'educació i transmissió de valors, i hem comprovat que el vincle es genera amb l'amor i l'acompanyament”. Aquest pensament és probablement el que s’amaga rere el fet que, segons l’enquesta, l’adopció també sigui una alternativa a la qual recorrerien el 31% de les dones de fins a 26 anys i el 19% de les d’entre 27 i 35. És igualment una opció d’allò més viable per a la Mamen, que afirma: “Més enllà de plantejar-me-la com a opció si en el futur la meva fertilitat no fos idònia, sempre me la plantejaria si tingués l’energia suficient”. 

L’educació sexual i reproductiva. Responsabilitat compartida

Al marge de les ja citades al llarg de l’article, els doctors Marta Devesa i Iñaki González citen altres idees errònies esteses entre la ciutadania, com ara que “mentre es manté la funció menstrual s’és fèrtil, quan això no és així, ja que la dona entra en període de subfertilitat uns deu anys abans de tenir la menopausa; que els tractaments de reproducció assistida poden compensar-ho tot; que la reserva ovàrica és sinònim de fertilitat, quan depèn de molts altres factors, i a la inversa, que una baixa reserva ovàrica comportarà sempre problemes per embarassar-se”. Tots dos ginecòlegs coincideixen en dir que a nivell educatiu caldria fer més divulgació perquè tant elles com ells siguin conscients que com més edat, més envelliment cel·lular, també pel que fa a la reproducció. “I els ginecòlegs som una part responsable que aquests missatges arribin a la societat”, destaquen. 

A l’hora de trobar quines són les raons que com a societat ens frenen a l’hora de parlar obertament o d’informar-nos sobre salut sexual i reproductiva, Devesa i González apunten que “tot i que des de l’àmbit sanitari fa anys que els esforços es dirigeixen sobretot a la prevenció d'embarassos no desitjats i la prevenció d'infeccions de transmissió sexual, avui, sense deixar de banda aquests dos aspectes, ens hem de centrar també en la salut reproductiva de la dona, ja que el retard de l'edat de la maternitat és una realitat”. En la seva opinió, cal fer-ne més divulgació des d’edats molt primerenques: “És fonamental abordar els temes de salut sexual i reproductiva amb naturalitat i informació veraç a casa, a les escoles, i per descomptat, en l'àmbit sanitari”. I tal com assenyala la psicòloga Sandra García: “No hem d'esperar el fet que tinguin una edat determinada per donar la informació i ja està; és un procés i ens anirem adaptant a les necessitats de cada infant”. García és conscient, igualment, que “per a moltes mares i pares no és fàcil, també perquè han tingut una educació limitada al respecte i per això cada vegada més hi ha professionals que els poden orientar sobre com parlar amb els fills i filles, facilitant-los material escrit i visual i, sobretot, recomanant temps i espais de confiança”. 

stats