Primer educat a casa, després a l'escola

"Si els escolaritzes a casa, l'únic que passa és que el cost és molt alt, perquè el pare o la mare ha de deixar de treballar per dedicar-se a la criatura, alhora que ha de saber adaptar-se bé al rol de ser mare o pare i mestre a la vegada ", explica Carles Batalla, pare de l'Ariadna (12 anys) i l'Abel (10 anys), i membre de l'Associació Catalana Educar en Família. Els fills del Carles han estat 5 anys escolaritzats a casa, perquè les prioritats educatives dels pares no coincidien amb les de l'escola. "Nosaltres donem molta importància a l'idioma estranger, a l'anglès, i per això vam convenir que a casa ho podríem fer". Ara mateix, els seus fills són trilingües gràcies a la formació expressa en anglès i perquè alguns mesos els han passat a l'estranger per aprofundir el coneixement de l'idioma. També hi ha un altre aspecte de les escoles que els ha fet optar per aquesta via: el nombre d'alumnes a l'aula i el fet que el nivell s'imposa per baix i no per dalt. "El que a casa es pot explicar en 10 minuts, en una aula amb tants alumnes es triga hores a explicar".

Ara l'Ariadna ha entrat a primer d'ESO i l'Abel és a 5è de primària. Que no hagin anat a escola no vol dir que no estiguin socialitzats. "Sempre han fet activitats extraescolars amb altres nens. A més, a l'Associació organitzàvem trobades amb altres famílies i criatures per explicar projectes que preparaven els nens". És a dir, tenir escolaritzat un fill a casa no vol dir que no tingui contacte amb nens de la seva edat. Per tant, el vessant social, amb tots els valors que aporta, "el desenvolupen igualment", diu Batalla. "Repeteixo, l'únic que passa amb l'educació a casa és que és cara, perquè un dels pares deixa de treballar, i que el pare o la mare ha d'exercir un nou rol: el de mestre". Fora d'això no hi ha cap problema. "Nosaltres agafàvem els currículums marcats per a cada curs i els acabàvem aviat, i els superàvem", conclou Batalla.