M. JESÚS COMELLAS

Som diferents. Per què comparar?

Com podem explicar a la canalla -i no només amb arguments repetitius- que hi ha persones diferents, que no tothom fa les coses igual i que no cal ser el centre del món? Massa sovint el fet de parlar de les diferències queda reduït a expressions com: "Mira què fa!", "Mira què diu!" o "Mira com va!" O altres respostes com: "Jo vull guanyar perquè si no em sento malament".

Aquesta actitud no sempre és fàcil per als adults, i molt menys per a la canalla, que no entendran el valor de la diferència sense fer judicis de valor. Cal fer-los entendre que tots som diferents i que no responem a un patró inexistent i fals. I que aquesta diversitat de cada persona és la identitat, que no és només un aspecte extern o puntual sinó que forma part de com som, i per això mereixem tota la consideració i respecte.

Si això ho tenim clar i som conscients que tots som diferents pel que fa a l'aspecte, a la manera com pensem o com reaccionem, per què hem d'estar comparant? Per què hem d'estar competint i veure qui és millor en...? Per què oblidem que aquesta és la riquesa de la diversitat que tenen totes les persones? Aquest és el repte que, massa sovint, no s'assoleix: comentar, valorar i afavorir que en els diferents col·lectius, activitats o jocs, les criatures trobin diferents llenguatges i maneres de ser. Tot plegat per fer possible que no s'aparti ningú del grup com si fos un problema simplement perquè pensa o juga d'una manera diferent. Jugar no és competir, aprendre no és ser primer, compartir una estona d'esbarjo té molt interès perquè permet descobrir les moltes coses que hi ha en comú i les que ens ofereixen idees diferents.

Això comporta no fer referència a criteris negatius en relació a persones o grups socials, ja sigui en clau de mancança, de manca de criteris o de mala educació. Tot al contrari, cal parlar de punts de vista diferents per no crear distància o desconfiança i no despertar una actitud crítica que podrà generar rebuig. Valorar el diferent procés de creixement, la manera de jugar, de fer, de les formes de vida de cada persona i grup social és important per mostrar -no invisibilitzar ni menystenir- els aspectes que es poden compartir en els diferents llocs i que d'alguna manera afavoreixen que les relacions siguin positives o, si més no, neutres per a tothom.