La gran decisió. Què es valora per triar escola?

El Guillem Balboa té dos fills en una escola de Palma i la tercera filla la matricularan en una altra de diferent, a la població d'Alaró. Els grans, el Guillem (14 anys) i la Coloma (12 anys), van a una concertada de Palma per tradició familiar, perquè la mare n'és exalumna, perquè és una escola molt familiar, coneixien els mestres i els companys i perquè sempre ha estat una escola avançada al seu temps, sobretot en la defensa del català. Tots els arguments pesaven per triar-la.

En canvi, la filla petita, la Júlia, anirà l'any vinent a l'escola pública, perquè la Bel Pocoví i el Guillem, els pares, pensen que és la manera d'arrelar la criatura a la població on viuen ara, Alaró. Una escola sempre fa xarxa, és una extensió de la vida comunitària, pensen. A més, el Guillem valora la seva experiència vital a l'hora de triar l'escola de la filla petita. "Pensa en el meu cas: jo vaig ser un immigrant de Guinea que va arribar a Mallorca de petit, i que gràcies a l'escola i la sanitat públiques, de qualitat, he pogut formar-me i integrar-me a la societat", diu.

Horaris i projecte

L'Anna Pérez i el Bernat Caba van valorar els horaris a l'hora de triar escola, perquè les que acabaven a les 17 h els permetien conciliar vida laboral i familiar. En canvi, el Josep Minguell va tenir en compte el projecte educatiu. "Vaig buscar una escola catalana amb educació laica, en què no es portés uniforme i el nivell educatiu fos bo, i també volia que fos una escola molt propera als pares", relata. L'argument de més pes, el contacte continu amb els tutors: "Cada setmana o sempre que ho necessitem tenim accés als professors i resolem conjuntament tots els dubtes que ens amoïnen".

D'altra banda, el professor Artur Grau, de l'Escola Sant Andreu de Natzaret de Badalona, remarca que l'educació de les criatures és la que donen els pares, perquè els mestres tan sols guien, poleixen i els donen coneixements. "Si jo els dono idees perquè obrin la ment i a casa seva els hi tanquen, no serveix de res", comenta. "Per exemple, si jo els explico com diferents diaris han explicat un penal en un partit de futbol, i els dono arguments i explicacions diferents perquè entenguin la complexitat del fet, però després arriben a casa i els diuen que era penal i punt i no se'n parla més, a mi, com a professor, no m'ha servit de res, perquè a casa li han tancat les finestres que jo els havia obert".

Arguments per triar

El director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín, revela que a l'hora de triar escola, la titularitat del centre, el grau de disciplina i la laïcitat o la religiositat són poc importants per a les famílies. Aquests paràmetres estan per sota d'un 20%, segons explica Palacín amb les dades de l'estudi Les famílies davant l'elecció escolar. Dilemes i desigualtats en la tria de centre a la ciutat de Barcelona. De manera que el que busquen les famílies són escoles pròximes i amb una composició social i un projecte de centre que els convenci (més del 50% de les famílies ho prioritzen), segons aquest estudi.

Pel que fa als resultats acadèmics, Enric Roca Casas, professor d'educació de la Facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i coordinador d'Edu21, conclou que les proves PISA han revelat que "les diferències recauen en la procedència socioeconòmica de les famílies i la situació territorial de l'escola".