Tornem a l’escola
La canalla s’ha passat gairebé tres mesos de vacances. Les rutines del curs escolar han quedat arraconades i substituïdes per llargues jornades de jocs i diversió. Ara cal reenganxar-s’hi i la millor fórmula passa per una bona organització
El Marc somriu i em diu que no té ganes de tornar a l’escola: “Jo allargaria les vacances fins al gener!”, em diu. “I què faries?”, li pregunto. “Avorrir-se!”, s’avança a dir la seva mare. La Sílvia està separada i viu amb els seus fills, el Biel (8) i el Marc (4). Aquest és el segon inici de curs que són tots tres a casa, tot i que el Jordi, el pare, va cada dia a esmorzar amb els nens i els du a l’escola. “Començo a treballar abans que entrin a classe -explica- i així pare i fills es veuen cada dia i solucionem la logística del matí”.
A casa de la Laia i el Javi, l’Albert (8), el Marc (6) i l’Oriol (3) discrepen sobre la tornada. L’Albert té ganes de retrobar-se amb els amics, la resta em fan que no amb el cap, que si fos per ells res de res. “Ens agrada estar amb les criatures, no som dels que acabem farts dels nens després d’un cap de setmana llarg, però al final amb tants dies sense escola és complicat”, reconeix la Laia. Organitzar la logística en aquest llarg període estiuenc no és fàcil per a moltes famílies i conciliar és un repte difícil d’assolir.
Massa vacances
Pares i mestres coincideixen que a l’estiu les vacances són massa llargues. La Sílvia eliminaria els quinze dies de setembre: “És impossible conciliar. Ja han fet casals, hem fet vacances junts, i ara ens ho combinarem amb els avis i un casal esportiu per al Biel”. Per al Javi i la Laia aquesta quinzena és una mena de minivacances, ja que els nens marxen amb els avis del diumenge al vespre fins al divendres a mitja tarda: “Tot i que anem a treballar tenim espai per fer vida de nòvios”, diu somrient el Javi. La Laia afegeix que també ho aprofiten per fer feines pendents, com pintar o reorganitzar l’habitació dels nens: “Tots estem contents, els avis disfrutant amb els néts i ells amb els avis, a més s’estalvien les incomoditats de les reformes o peregrinar per botigues, i nosaltres ens movem amb més tranquil·litat”.
La Irene Sitjà és mestra de primària i pedagoga. Si depengués d’ella les vacances serien més curtes: “Són necessàries per descansar i desconnectar, però amb dos mesos n’hi hauria prou. Seria millor que estiguessin més espaiades durant l’any”. Pel que fa als possibles deures, ens recorda que ara l’ensenyament es basa a assolir competències bàsiques i durant l’estiu poden treballar el que s’aprèn a l’escola d’una manera més lúdica, sense necessitat de fer repàs: “Pots interpretar un text llegint un recepta. Pesant els ingredients i calculant el temps que estarà al forn. Explicant grams, litres i hores treballes més continguts que a classe”. La psicòloga infantil Rosa Jové hi coincideix: “No cal que facin deures, ni tan sols els últims dies per recuperar el que no han fet abans. Quan tornen a l’escola es recol·loca tot al seu lloc, els nens es ressituen ràpid”.
Preparant la tornada
La Rosa Jové ho té claríssim, les vacances són un període necessari per trencar amb la rutina: “Seria molt trist i avorrit fer sempre el mateix”. També és rotunda quan diu que no cal fer res especial per restaurar els hàbits. “Si els nens no ho han de passar bé matinant i tornant a l’escola, per què cal que comencem a forçar horaris uns dies abans? I si no han de tenir problemes, tampoc cal canviar els costums”. Recomana que només els adolescents o adults que portin uns horaris molt desfasats intentin llevar-se més d’hora i després anar-se’n a dormir més aviat quan s’acosti la tornada i així evitar problemes de ritme.
La Sílvia no té intenció de modificar rutines els últims dies de vacances, com a molt ajustaran una mica l’hora d’anar a dormir perquè no costi tant els primers dies que soni el despertador. M’explica que a principis del curs passat volia fer-ho tot bé, anaven “a toc de campana”, estressats: “Em vaig adonar que havia de canviar, ser més flexible, si no en lloc d’estar amb els nens estava sempre fent feina, cuinant o endreçant. A partir del moment que vaig canviar el xip vam estar més relaxats, disfrutant tots tres”.
La Laia i el Javi estan il·lusionats amb l’inici de curs. El Marc comença primària i el que més destaquen és que per fi els nens aniran a la mateixa escola. La Laia reconeix: “Teníem ganes que arribés el moment de resoldre-ho tot només amb un viatge i simplificar els matins, tot i que l’any passat ja vam notar que el petit era més gran i autònom i un de nosaltres podia quedar-se sol amb ells al matí mentre l’altre avançava l’hora d’anar a la feina, tant d’entrada com de sortida”.
L’adaptació
Hi ha pares que pateixen quan els fills s’estrenen amb l’experiència escolar. “És possible que ningú cuidi la mainada tan bé com els pares -diu la Rosa Jové-, però buscar una llar d’infants o escola que estigui d’acord amb la teva creença i manera d’entendre l’educació ajuda a neguitejar-te menys”. Després de treballar disset anys com a mestra, la Irene Sitjà té clar que els nens s’adapten ràpid, fins i tot abans que els grans: “En general ells tenen ganes de tornar a l’escola i retrobar-se amb els amics. Quan hi ha canvi de mestre o de cicle costa una mica més encarrilar-los perquè han de fer front a reptes nous, però la resta, com que saben com funciona la dinàmica, reprenen el ritme ràpidament”.
A casa s’agafa el ritme a mesura que passen els dies. La Laia explica que a l’inici de curs fa una mena de croquis amb tots els horaris d’escola i extraescolars combinats amb les seves feines i “a poc a poc encaixen les peces”. Segons el Javi, quan ho tenen tot apamat arriba Nadal i tornen a perdre el ritme. Tots dos consideren que són organitzats però sense exagerar: “En funció del que mengin a l’escola pensem en els sopars. Comprem pensant en els menús i intentem ser previsors”. A més, la Sílvia comença els dilluns amb la roba de la setmana pensada i preparada perquè “si no és un terrabastall!”
La rutina
El psicòleg especialista en psicologia clínica Santiago Romeu Andrés, coordinador del Gabinet Psicològic Romeu de Terrassa, assegura que la rutina és important, ens ajuda a tenir unes pautes: “Si l’entenem com una forma d’organització pautada de les nostres activitats quotidianes, ens ajuda a rendir més i millor. Ens permet fer tot el que hem de fer sense necessitat d’estar constantment pensant i decidint”.
I si per als adults és rellevant, per als petits encara més. Amb una rutina quotidiana aprenen a organitzar-se i a planificar-se, i això els ajuda a dosificar millor les emocions i a potenciar la seva capacitat d’atenció, uns elements que seran indispensables per al seu correcte desenvolupament i per tirar endavant el curs amb garanties.
La Sílvia, mare de dos fills, reconeix que amb la rutina tot és més fàcil, “la flexibilitat de les vacances és còmoda però durant el curs hi ha poc temps per improvisar. Va bé que gairebé tot estigui planificat”.
Famílies organitzades
L’empresa catalana Cabero Group 1916 SA, dedicada tradicionalment a la papereria amb agendes anuals i escolars, acaba de llançar un calendari familiar perquè ens organitzem per a la tornada a l’escola. Els tres models de calendari, que comencen al setembre i acaben a l’agost, estan pensats per controlar les activitats familiars durant el curs escolar. Marta Cabero, del departament de màrqueting, explica que volien aconseguir un element compartit per tots els membres de la família: “La idea és que el calendari estigui en un lloc comú, que convidi a apuntar coses a l’espai corresponent i a compartir millor la informació”.
El calendari distribueix els dies en tres espais (matí, migdia i tarda/nit) per poder apuntar el que hem de recordar. A més, adjunta la plantilla d’un horari i uns adhesius per distingir el tipus d’activitat (vermell per a les més familiars, verd per a les activitats escolars i blau per a les esportives i les excursions). Aquests elements dinàmics volen fer participar els nens i que s’adonin que les activitats de tots són igual d’importants. La Marta destaca que sempre han treballat el vessant pedagògic dels seus productes: “Volem que el calendari aporti uns valors i que les criatures aprenguin les bondats de l’organització. I evidentment és pràctic, tot és més senzill si ens organitzem i amb un simple cop d’ull tenim clar què tenim previst”. Més informació: http://finocam.com.
4 consells bàsics per tornar a la normalitat
1. Aneu incorporant activitats de menys a més, progressivament, mai bruscament.
2. Parleu amb la canalla de la rutina abans de l’inici real de període escolar.
3. Feu alguna activitat atractiva durant els caps de setmana, amb la idea de mantenir-la durant l’any.
4. Tingueu una actitud positiva i desdramatitzeu el final de les vacances, recordant els bons moments que es viuen durant la resta de l’any. Si els pares tenen aquesta actitud serà més fàcil que els fills també aprenguin a tenir-la.