França: quatre dies de classe a la setmana

ParísA l'entrada de qualsevol escola pública a França hi ha la bandera francesa, l'europea i el lema de la Revolució que avui continua representant els valors de la República: "Llibertat, igualtat, fraternitat". L'escola ha de transmetre aquests valors, segons la filosofia educativa del país. Per això l'escola pública –molt ben valorada, malgrat els problemes que arrossega– és gratuïta i és obligatòria a partir dels tres anys. Vuit de cada deu alumnes opten per la pública davant de la concertada o la privada. L'escola pública francesa també és laica, un altre dels valors més arrelats al país. Les autoritats s'ho prenen molt seriosament: estan prohibits a les aules tots els símbols religiosos ostentosos, incloses les creus cristianes i els vels musulmans, i no es fa classe de religió.

A França totes les famílies necessiten tenir el calendari i l'agenda sempre a mà. I no és cap exageració. Els horaris i els períodes de vacances escolars són d'una complexitat extraordinària. D'entrada, l'horari lectiu canvia segons el dia i fins i tot segons el centre. A infantil, primària i secundària, les classes comencen a les 8.30 h, però els dimarts i els divendres acaben a les 15.00 h, mentre que els dilluns i els dijous l'horari s'allarga fins a les 16.30 h. Els dimecres es considera que és un dia per descansar i les classes acaben a les 11.30 h. En algunes escoles, però, els dimecres no és lectiu i els alumnes només van a classe quatre dies a la setmana. A l’escola concertada i privada està majoritàriament instaurada la setmana de quatre dies.

L'organització de les vacances no és gaire més senzilla. Cada sis setmanes aproximadament, els alumnes tenen 15 dies de descans. Però alguns d'aquests períodes de vacances no són els mateixos a tot el país. Si les dues setmanes de Nadal i les vacances que es fan al voltant de Tots Sants sí que són comunes, les d'hivern i les de Pasqua varien segons la regió. Hi ha tres torns per evitar que el país s'aturi totalment i són rotatoris: si la regió A fa vacances en primer lloc aquest any, el següent serà la tercera. Per fer-ho més entenedor, el govern publica a internet un mapa amb les vacances a cada regió i un requadre amb les dates.

Pagar en funció de la renda

Per compensar l'allau de vacances durant el curs, el període estiuenc no arriba als dos mesos. El curs comença al voltant de l'1 de setembre i acaba al voltant del 7 de juliol. Però els alumnes passen més dies a casa durant el curs perquè si un professor està absent uns dies, l'escola demana als pares (també a infantil i primària) que no portin els fills a l'escola. França pateix des de fa anys manca de professors i per absències curtes no s'acostumen a substituir. Tampoc se substitueixen amb altres mestres de la mateixa escola. Els nens es queden a casa o són reubicats en altres cursos.

A França, l'escola pública no es pot triar. A cada alumne se li assigna una escola de seu barri en funció del seu domicili. Encara que l'escola pública es presenta com una eina d'igualtat, a la pràctica aquest sistema afavoreix la segregació i els guetos: als barris cars les escoles i instituts públics estan plens d'infants amb un nivell socioeconòmic elevat mentre que a les banlieues es concentra un gran percentatge d'alumnes amb pocs recursos i un gran percentatge d'immigrants.

Respecte pels mestres

A l'aula, una de les característiques de les escoles a França és la disciplina que s'hi aplica, amb un respecte envers el professor molt acusat. Els alumnes no es dirigeixen mai pel nom de pila als mestres, els parlen de vostè i s'aixequen de la cadira en senyal de respecte si entra el director a l'aula.

La voluntat d'aplicar el valor de la igualtat a l'escola arriba fins a extrems difícils de creure. Hi ha un model únic d'escola, amb el mateix sistema d'ensenyament, continguts idèntics i gairebé sense marge per a la innovació o pels projectes educatius diferents. Per garantir que totes les escoles ensenyen el mateix, dues vegades l'any els alumnes d'alguns nivells de primària i secundària han de passar "exàmens nacionals" que són idèntics a tots els centres del país. A primària, la llengua francesa i les matemàtiques monopolitzen l'ensenyament. No existeix pràcticament res més. L'educació física, la música, la història i les ciències naturals són totalment secundàries.

Menús equilibrats

Totes les escoles d'infantil, primària i la majoria de secundària tenen menjador escolar i menús equilibrats. Això sí, els alumnes amb intoleràncies, al·lèrgies o problemes de salut que els obliguin a dur una dieta especial estan vetats. Només estan autoritzats a portar una carmanyola amb el menjar fet de casa. A les escoles franceses només hi ha un menú alternatiu per als alumnes musulmans. La majoria d'escoles mengen per torns entre les 11.30 h i les 13.00 h i no hi ha cap pausa per esmorzar al matí. Els infants han d'haver esmorzat a casa.