Quan era petit, davant del gris edifici on vivia el Jordi, hi havia un camp (avui edificat) on li encantava anar a buscar insectes, fulles i pedres, i guardar-los en potets per després mirar-los sota un petit microscopi que li havien dut els Reis. Avui és químic i treballa al departament de recerca i innovació d'una farmacèutica. "A l'escola vaig ser dels pocs que vaig triar ciències", explica. En canvi, a la Joana sempre li va agradar explicar històries. Recorda que de petita ja escrivia un diari que avui encara guarda. Avui és traductora. "Em deien que amb els idiomes podria anar a tot arreu, no tenia clar què volia fer i sempre m'han agradat les llengües i viatjar", explica.
Tant el Jordi com la Joana s'ho passen bé amb la seva feina i recorden com, en el seu moment, ja fa gaire bé vint anys, van haver d'afrontar la gran pregunta: ¿ets de ciències o de lletres? N'hi ha que tenen clara la resposta des de ben petits, com ells. També n'hi ha que, més enllà de les capacitats pròpies, la influència de l'entorn acaba fent que la balança es decanti cap a un cantó o un altre. Pot ser la influència d'un bon o mal professor, el suport dels pares o fins i tot els prejudicis que encara avui existeixen al voltant de cada àmbit. ¿T'agraden les coses difícils o fàcils? ¿Vols guanyar diners o ser un somiatruites? "Es creu que les ciències són més difícils o que fan guanyar més diners. Les dues creences són mites. Si fas bé una cosa, tant ciències com lletres, sempre és difícil i sempre requereix un gran esforç intel·lectual", diu Mara Dierssen, neurocientífica del Centre de Regulació Genòmica (CRG). Igual que també és un tòpic identificar les carreres científico-tècniques amb ingressos més elevats.
Són molts els sectors crítics amb aquesta separació radical entre ciències i humanitats com a antagonistes. A Mara Dierssen també li agrada molt la música, i fins i tot canta en un grup amb els seus fills: un estudiant d'arquitectura, un altre de dret i un altre d'arqueologia. Ella va viure en un entorn on arts i ciències es barrejaven: la mare era pintora i el pare neurocirurgià. Als 9 anys ja va tenir clar que volia fer ciències.
Genètica?
"Hi ha estudis científics que demostren que hi ha un component genètic respecte a les matemàtiques o el llenguatge, que hi ha habilitats heretades. És evident que hi ha gent que té més facilitat en una cosa que en una altra. És cert que quan veus que una cosa et va bé, veus que destaques, t'ho passes bé. Però també hi ha una part que depèn de l'esforç i d'un entorn favorable", afegeix Dierssen. La mateixa divisió clàssica entre ciències i lletres posa unes fronteres amb les quals el cervell no hi compta però que obliguen a prendre camins oposats, en comptes de complementaris. Per això alguns dels "indecisos" trien ciències socials.
D'altra banda, identificar totes les disciplines científiques o d'humanitats amb un sol tipus de pensament és erroni. També hi ha diferències entre les diferents carreres de ciències, "ja que els alumnes que les trien tenen diferents perfils: els físics són més teòrics i als químics els agrada més l'experimentació, els biòlegs són més sistemàtics, però sempre hi ha excepcions", diu Neus Sanmartí, catedràtica de departament de didàctica de la matemàtica i ciències experimentals de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Anna Marbà treballa al mateix departament i va fer la tesi doctoral precisament per saber per què hi ha criatures que trien ciències i d'altres lletres. Va entrevistar més de 160 estudiants de màster que ja havien decidit. "Els que fan ciències, tots diuen que ho havien triat per què havien entès que la ciència els permetia pensar i respondre preguntes sobre el món que els envolta. També tots esmenten un mestre que els va marcar i guiar", explica Marbà.
Creativitat i lògica
Identificar creativitat amb les humanitats i altres disciplines artístiques, i identificar la lògica amb les ciències i la tecnologia és un altre tòpic. "No m'agrada aquesta divisió entre lògic i creatiu", diu Miguel Burgaleta, investigador del Centre de Cognició i Cervell de la Universitat Pompeu Fabra que està fent una investigació amb nens i joves des dels 6 fins als 20 anys per arribar a determinar la correlació entre el coeficient intel·lectual i la morfologia del cervell. "Els individus més creatius també són els més lògics perquè són millors en el raonament abstracte", diu Burgaleta. "I la gent que gaudeix fent ciència és molt creativa, ja que s'han d'imaginar una cosa i fer-se preguntes per trobar la resposta", conclou.
