La Míriam estudia els menús de l'institut dels seus dos fills adolescents, la Maria (14) i el Miquel (12) per comprar i preparar els sopars familiars, que són l'únic àpat que comparteixen entre setmana. De primer, sempre els prepara verdures i de segon, normalment peix (blanc o blau) o carn. Un cop a la setmana, la mare fa la compra al mercat del barri, i ho congela a casa per porcions individuals de sopars. De manera que al matí del mateix dia, quan s'ha fixat en què hauran menjat al migdia, descongela dins de la nevera el sopar. "Sempre procuro que no es repeteixin les propostes, i que hi hagi molta varietat entre el dinar i el sopar sobretot", diu la mare.
A l'hora d'esmorzar, la Maria i el Miquel mengen junts a casa, amb la cangur, perquè la mare entra a treballar abans que ells arribin a l'institut. "Per esmorzar, els deixo preparada la fruita, de temporada", diu la Míriam. Després de la peça de fruita, el Miquel opta pels cereals amb llet, mentre que la Maria prefereix un iogurt. Mentrestant, la cangur els prepara els entrepans, amb el pa que haurà comprat al matí mateix, i que es menjaran a l'hora del pati, a les 10.30 h. "Procuro que l'embotit sigui variat cada dia: formatge, pernil dolç, pernil salat i, un dia, sobrassada de Menorca, que ens la porten perquè ens agrada força, però només un dia". El pa de l'entrepà del Miquel serà sense tomàquet; la Maria, amb tomàquet. A l'hora de berenar, la Maria tria la fruita i el Miquel, galetes de xocolata o bé un entrepà, també.
Aquesta és la dinàmica dels menjars. Ara bé, des que la Maria i el Miquel són a l'institut tots dos són més conscients de la seva alimentació. "Per exemple, el Miquel, que ha començat aquest any 1r d'ESO, em va explicar molt sorprès que al bar de l'institut venen dònuts i coca-cola, i que hi poden accedir si ho demanen". Per continuar, a causa de la jornada intensiva, passen més hores a casa. "I aquí estic fent amb els dos un exercici d'educació alimentària, perquè el fet de ser més hores a casa no vol dir que hagin d'anar menjant entre els àpats. El paquet de galetes de xocolata no pot desaparèixer abans de sopar", els diu als fills la Míriam.
Aquest curs, la Maria i el Miquel es cuinen un dia el seu menjar del migdia. "Els divendres no es queden a dinar a l'institut; vénen a casa, perquè els deixo preparat el primer plat i ells sols es cuinen el segon plat, a la planxa, que els he ensenyat a fer funcionar". És un exercici de confiança mútua, ressalta la Míriam. "Vull que aprenguin a fer anar estris de la cuina, com la planxa, per exemple". Tant a l'un com a l'altre els agrada cuinar i, a més de fer-se el peix o la carn, també saben fer-se truites a la francesa. "Cuinar també és la manera d'adquirir hàbits".
La Míriam també remarca als seus fills la idea de l'esport. "La Maria és la que n'ha pres més consciència i ara va caminant més pel barri, en comptes d'agafar el bus; també balla i va amb bicicleta". Són petits canvis, que la Míriam enllaça amb la idea de no picar entre hores, i un menjar variat.
Saber què mengem
Per la seva banda, la Marta Ramon, cap de la secció d'endocrinologia de l'Hospital de Sant Joan de Déu, subratlla que cal tenir consciència de l'alimentació, un fet que vol dir adquirir uns hàbits correctes de menjar sa. "No cal ser alarmistes, perquè són edats fàcils per fixar canvis de rumb", diu Ramon. Uns bons hàbits, segons l'endocrinòloga, passen per planificar els horaris de menjar. "La primera norma és no saltar-se cap àpat". En aquest sentit, els esmorzars són imprescindibles, perquè, després de les hores de la nit sense menjar, el cos s'ha de posar en marxa amb una aportació de glucosa, que mantindrà actiu el cervell.
"Els casos de sobrepès o obesitat amb què em trobo a la consulta arriben per infants que no esmorzen, que salten directament del sopar al dinar, i és llavors, al migdia, quan tenen molta gana, i mengen massa quantitat". Així doncs, esmorzar (a primera hora i a mig matí), dinar, berenar i sopar. Els 5 àpats necessaris i, amb una característica comuna: menjar equilibrat. "Perquè les criatures entenguin què vol dir, els faig un dibuix, i els ensenyo com han de ser els plats i quins aliments han de contenir: verdura i hortalissa (crua o cuita) de primer; proteïnes i hidrats de carboni, de segon".
L'endocrinòloga reforça les explicacions teòriques amb preguntes, "molt senzilles", matisa: "Què et sembla més saludable un croissant o una poma?" A partir d'aquí, Marta Ramon els fa saber que com més processos d'elaboració hagi passat un aliment, menys saludable serà. "Una poma ha passat un procés 0 d'elaboració; tan sols l'han hagut d'agafar de l'arbre i llestos". Després de les explicacions sobre el menjar, el segon consell és l'esport. "Ideal que facin activitat física diària, que tinguin l'hàbit de caminar, pujar escales". Si, a més, "s'enganxen a un esport de competitivitat, perfecte, perquè el ritme de l'activitat els farà fer un canvi radical, perquè s'adonaran que, per rendir-hi, hauran de mirar-se què mengen".
Fora dietes restrictives
La dietista-nutricionista de l'Assocació Catalana de Dietitistes-Nutriocionites, Rosa Baró, remarca la idea de no marcar "dietes restrictives, perquè per als infants no funcionen, i perquè són perjudicials per al seu correcte desenvolupament". És més important, "implicar tota la família per tenir una alimentació saludable, que anar pel camí de la restricció", afegeix Baró. A l'hora de parlar de les causes, Baró assenyala l'alimentació desequilibrada i el sedentarisme. De fet, el risc de patir obesitat "augmenta un 12% per cada hora de televisió al dia, i disminueix un 10% per cada hora d'activitat física diària". El millor tractament, segons assenyala ella mateixa, és la prevenció des del moment del naixement. Com? "Amb la lactància materna, evitant l'ús del biberó com a calmant del plor o com a inductor de la son". I després, durant l'edat escolar, "fent controls periòdics de pes i talla i no utilitzar els aliments com a premi".
