Fa uns dies vaig vigilar i corregir uns exàmens proposats pel Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu del departament d’Ensenyament. El van fer els meus alumnes de tercer d’ESO i se’ls demanava que demostressin les seves competències en català, castellà i matemàtiques. La prova de català partia d’un text sobre el qual es feien preguntes de comprensió lectora en què calia marcar la resposta correcta. La darrera pregunta demanava que fessin una redacció d’unes deu línies amb la pregunta: “Per què el vampirisme està de moda?” Quan els alumnes van llegir-la alguns van atabalar-se i d’altres simplement van arronsar les espatlles. Més enllà de la seva dificultat per definir què era el “vampirisme”, no concebien de cap de les maneres que la pregunta afirmés que estava de moda. Els més espavilats van estirar els fils de la memòria i van caure que podien parlar sobre sagues novel·lesques, pel·lícules i altres, però, en tot cas, tot allò era de fa tres o quatre anys com a mínim.
Uns quants es van creuar. Per a ells el vampirisme no estava de moda, per tant, m’ho van deixar en blanc. Per salvar els mobles vaig proposar que podien aprofitar la redacció per rebatre aquesta afirmació. En realitat la pregunta només era una excusa perquè argumentessin per escrit. Vaig insistir dient-los que, tot i que aquells vuitanta exàmens em tocaria corregir-los sense retribució afegida, els puntuaria amb bons ulls, sense ser escrupolós amb els seus coneixements de vampirisme. Posats a triar, considerava més important que no fessin faltes d’ortografia.
Modes passatgeres
La situació m’ha fet pensar aquests dies sobre les modes. Cada vegada passen més de pressa i després en queda ben poca cosa. Els adolescents viuen bombardejats des de fa generacions -la meva ja ho va ser- per la publicitat i per la creació de necessitats supèrflues. Les modes dels joves canvien tant de pressa que quan els adults les detecten ja n’ha vingut una altra. Sense anar més lluny, amb el meu fill de sis anys. Els seus avis havien descobert feia quatre dies que col·leccionava uns cromos de monstres i li regalaven sobrets quan el veien; a mi, a cau d’orella, em va dir que ja no hi havia cap company de classe que en portés, que ara el que triomfava eren uns ninotets de colors amb forma de tòtems.
