“La bona educació serveix per a tot”

Laura Klamburg és dissenyadora gràfica, il·lustradora i mare del Pau i el Sharif, bessons de 12 anys. Ha il·lustrat els llibres de ‘Maya Papaya se disfraza’ i ‘Maya Papaya y la hoja amarilla’, d’Ángeles González-Sinde (Edebé). Va escriure i il·lustrar ‘Guia práctica de gemelos’ (RBA)

“La bona educació serveix per a tot” / FOTO: CÈLIA ATSET Zoom

L’altre dia, pensant en aquesta entrevista, vaig començar a fer una llista de conceptes que em venien al cap: alegria de viure, apassionats de la vida, ganes de fer coses, curiositat, descobrir, llibertat, jugar. A mi m’agrada molt jugar i amb els fills pots jugar tot el dia. Tenir fills és un viatge.

Els nens tenen aquesta facilitat per veure les coses de manera diferent.

És que no les veuen de manera diferent. Les veuen tal com són. És una realitat augmentada.

Què és tenir fills?

Bàsicament és feina, molta feina. Rentar culs, plats, roba. Tenir fills no té glamur. És feina cada dia. La feina dels pares és ajudar-los a veure-hi, ajudar-los a obrir els ulls, intentant ser objectiu.

Què et costa?

Com et deia, el joc és important. Sóc una enamorada de la vida i m’agrada transmetre-ho als meus fills. Em prenc les coses molt seriosament i al mateix temps no em prenc res gaire seriosament. El sentit de l’humor és essencial, també per educar. La feina amb els fills és mostrar-los el món, dir-los que vivim en un parc d’atraccions, que es poden fer moltes coses, que la vida és la bomba. Ja que tens fills, disfruta’n tant com puguis.

En què t’han sorprès?

Fent parkour. Saps de què et parlo?

No.

És una passada. No sé d’on ho han tret. Un dia els vaig anar a buscar a l’escola i van començar a fer tombarelles i a enfilar-se per tot arreu. El parkour és una cosa que em sembla que es van inventar uns joves francesos. Consisteix a saltar d’un edifici a un altre, enfilar-se en zones urbanes, per escales o desnivells i saltar per totes bandes. És com ser l’home aranya. Espectacular! Un dia, de sobte, vaig descobrir que ho feien i que eren molt bons. I al mateix temps també els encanta llegir, perquè des de molt petits hem anat a biblioteques, molt abans que aprenguessin a llegir.

Què els costa i et preocupa?

Ara que estan a punt de fer tretze anys, veig que als meus fills, i a altres nens de la seva mateixa edat, els costa molt comunicar-se. No saben fer-ho amb facilitat. Jo vaig viure onze anys als Estats Units i allà la gent es comunica de manera molt directa. Allà no hi ha temps per perdre amb preàmbuls o segones intencions. La gent diu les coses, o les pregunta. I això passa tant en l’àmbit professional com en el personal.

I aquí això és diferent.

Per algun motiu, aquí ens costa dir les coses directament. Jo voldria que els meus fills poguessin comunicar-se de manera directa. Però si tu ho fas, la gent pensa que ets massa agressiu. Jo crec que hi una manera de ser directe però sense perdre el respecte. Els costa parlar i, al mateix temps, tenen una manera molt directa de tractar els adults. A mi em sorprèn.

En quin aspecte haurien de millorar?

Per exemple, si mai tenen un problema a l’escola, m’agradaria que parlessin directament amb els mestres. Això l’escola no ho fomenta. No ho espera dels alumnes i els alumnes ja ni s’ho plantegen. Cal ensenyar els fills a parlar, a comunicar-se i exposar idees de manera endreçada, amb correcció. Amb bona educació pots aconseguir moltes coses. Hi ha un mantra que no em canso de repetir als meus fills.

Quin?

La bona educació és un idioma universal. La bona educació et permet comunicar-te amb gent de tot el món. La bona educació és com saber un idioma. Amb bona educació pots viatjar per tot arreu.

Una última frase.

Al migdia, quan obren la porta i em pregunten què hi ha per dinar, jo els dic que qualsevol cosa, però feta amb amor. Tot s’ha de fer amb amor.