Sóc una fanàtica de les llistes- Ho confesso: em relaxa fer llistes de qualsevol cosa. M'agrada tant escriure que el simple fet de posar la punta del bolígraf sobre el paper i dibuixar lletres que formen paraules m'omple de plaer. Per aquesta raó tinc llibretetes amb les llistes més diverses: de les receptes que em proposo cuinar, de les amigues que he d'escriure, de les coses que vull comprar, de les reformes que a casa vull instaurar, de les tasques que decideixo acomplir, dels propòsits que em faig per millorar la meva relació amb els meus fills, dels llibres que llegiré, de les meves cançons preferides, dels llocs que visitaré. I sabeu què és el més divertit? Sempre que vaig a comprar em deixo la llista a casa i no la utilitzo per saber què necessito. Tot i així, quan arribo, comparo els productes de les bosses i la llista i mai m'he deixat res. Sabeu per què? Doncs perquè el sol fet de fer les llistes m'ajuda a recordar què és important comprar. Escriure -qualsevol cosa- és una eina incomparable per estructurar el pensament. Jo sóc una persona més eficient des de que faig llistes per tot, encara que no les reviso per res. És l'exercici d'escriure el que em fa tornar organitzada, de manera que la meva ment resta ordenada i actuo directament vers els objectius que em programo. Sempre sé què he de fer i quan ho he de fer. Decidir què vull fer m'ajuda a destinar la meva atenció als meus propòsits. Estic convençuda que inconscientment creo el temps i les oportunitats perquè tot el que em plantejo es desenvolupi. Per aquest motiu, en aquesta entrada us proposo anar més enllà de les llistes de la compra. Sí que pot ser important anotar què ens cal adquirir però encara ho és més tenir clar quins valors, per exemple, volem incorporar a la nostra vida. O quinsdesitjos triemrealitzar si o sí. O quins són els canvis que volem integrar en la nostra existència per sentir-nos realitzats. Jo em passo revista i observo si estic satisfeta o no, si tinc absolutament tot allò que jo vull i com ho vull. Si no és així, passo a l'acció i confecciono una llista amb els canvis que necessito desplegar perquè la meva vida sigui com jo la desitjo. Aleshores em determino a establir-los com una meta a aconseguir fins que es fan reals. Quan ja els he incorporat en la meva normalitat, torno a estudiar quin pas enllà puc donar per obrir les meves perspectives i ampliar la meva font de satisfacció. Ara, per exemple, observo què és urgent sumar a la meva vida. I constato que manca seguretat, confiança i autoestima ja quel'actitud de les persones que admiro transmet una solidesa, un respecte i un valor que la meva conducta no té. Em relaciono amb els demés des de la precaució, la vergonya, la inseguretat. M'amago darrere un escut per por que algú descobreixi la meva fragilitat, algun punt feble o la meva ignorància. Perquè sí, sóc molt ignorant, hi ha moltíssimes coses que desconec, no ho sé tot ni molt menys, no he nascut ensenyada i em sento completament en fase de pràctiques en l'ofici de viure ( i en el d'educar, el de relacionar-me amb els demés, en el de gestionar la meva llar, per exemple). En canvi, hi ha persones que semblen mestres en el saber, els seus fonaments es veuen sòlids i la seva confiança indestructible. Com s'ho deuen fer? Jo sé del cert que no sé més que les orenetes que volen al cel, l'aigua que balla en el mar o les estrelles que brillen al cel. Tot el que aprenc se m'oblida i només em queda el que sóc. Les paraules s'esvaeixen, les dades s'esborren i els conceptes es difuminen. Tot i així, els animals creuen en el seu propi potencial, en certa manera estan segurs de sí mateixos i es recolzen en el seu instint. De manera que arriba el meu torn de creure en el que sóc per sobre de tot allò que m'han ensenyat i ha desaparegut de mi deixant-me un buit que em fa sentir insuficient. El meu valor rau en ser el continent de la existència més que no pas el contingut amb que es pot omplir. Perquè el continent és únic, insubstituïble i generador de vida, en canvi el contingut és repetitiu,infèrtil, efímer i circumstancial. Per això serveix fer llistes, per reflexionar sobre el nostre posat, per millorar i re-programar la nostra actitud, per acostar-nos cada cop més als nostres ideals, per encarnar la millor versió de nosaltres mateixos, per no deixar-nos res per fer, per no abandonar cap anhel a mig realitzar, per garantir l'excel·lència en el nostre propi procés de viure i fer de totes les nostres experiències un camí de felicitat.
3 min
