Una família nombrosa

Marina Sancho

Ser part activa en la nostra personalitat

Ser qui ets té uns punts a favor i uns en contra. Per una banda, tens unes qualitats de les que estàs orgullós de tenir. I per l'altra banda, tens unes debilitats a les que t'agradaria renunciar. Tanmateix, tot forma part de la persona qui ets. Imagina't per uns instants que poguessis prescindir de tots els teus defectes i que la teva persona tan sols fos un resum de totes les teves qualitats. Pensa per quina raó tens aquestes característiques negatives. Són intencionades o te les has trobat perquè sí? Reflexiona sobre el sentit de les teves debilitats i si no en tenen cap, centra't a desmuntar-les.

Per exemple, un pot dir que li agrada molt un tret de la seva personalitat que és la originalitat però que no suporta la seva falta d'empatia, la seva brusquedat al parlar i la seva dificultat per establir relacions. Pot ser que siguin dues cares d'una mateixa moneda. Que el fet de ser molt originals i creatius ens ha fet distanciar dels altres perquè ens trobem diferents i ens ha fet sentir a anys llum del altres, per la qual cosa ens costa un munt establir contacte amb els demés. Tanmateix, entendre que sense els altres la nostra persona no tindria raó de ser i que no existiria, ens pot ajudar a entendre que formem un pack indivisible i que val la pensa esforçar-nos a enfortir els nostres vincles. Per aquest motiu, és important prendre consciència de quins són els nostres trets positius i quins són els negatius per afavorir els primers i desfer-nos dels segons. De la mateixa manera que quan respirem ens quedem amb l'oxigen i expulsem el diòxid de carboni i que quan ens alimentem ens quedem amb els nutrients útils i evacuem allò innecessari, és la nostra responsabilitat quedar-nos amb aquells trets de la nostra personalitat que ens beneficien i dir adéu per sempre a aquells que actuen en el nostre detriment. No s'hi val a dir que nosaltres som així i simplement acceptar el que ens ve donat. La nostra funció és treballar per aconseguir el millor partit de la persona qui som, el màxim rendiment dels nostres recursos i tota l'eficiència de quant disposem. Per això hem de comprometre'ns a llançar a la brossa totes les actituds que ens fan ser pitjor persona de la que podríem ser.

Personalment he dit prou a les meves debilitats, no em vull acontentar amb carregar per sempre amb els meus defectes, molts d'ells repetits una i altra vegada com un clixé en comptes de ser qüestionats i substituïts per una resposta més adequada. M'he cansat d'atribuir a qui sóc totes les coses que no m'agraden de mi. Ja no em conformo amb carregar amb mi les meves mancances. Admeto que està a les meves mans activar tot el meu potencial per fer front a aquelles velles costums que arruïnen el meu benestar. Accepto que sóc capaç de trencar amb aquells hàbits que em porten a cometre sempre els mateixos errors. I per això, decideixo actuar sempre de la manera més justa, apropiada i perfecta que trobo objectivament i no segons un codi de conducta que un dia em va semblar vàlid perquè era el més conegut per mi. Em desfaig de totes aquelles maneres de fer que han estat part del meu bagatge i amb les que m'he pogut identificar, les quals ja no formen mai més part de mi. Perquè ara sóc únicament aquella que vull ser, lliure d'aquella càrrega que estava acostumada a suportar, de la que ja m'he després per sempre més.

Inspiro, absorbeixo l'oxigen; exhalo i trec el diòxid de carboni i totes les altrestoxines. Obro la boca, ingereixo una poma i vaig al lavabo per desfer-me de tot allò que el cos no vol. Existeixo, actuo i ometo tots aquells comportaments que no em serveixen per a res. La nostra intel·ligència existeix per prendre part del nostre procés de desenvolupament, no per restar emmudida i delegada a un segon pla mentre ens limitem a repetir patrons. La nostra intel·ligència és l'eina per transformar-nos en la millor versió de nosaltres mateixos. A què espereu?