Amb l'auto-estima amunt, amunt, amunt

Recentment he conversat amb diferents persones que m'han transmès la idea que el seu trajecte vital havia estat un error, que s'havien equivocat i que ho havien fet tot malament. Aquestes estaven convençudes que el seu judici és veritat i han viscut tota la vida amb aquest convenciment, deixant-lo en herència també als seus fills. Deixeu-me que us expliqui que l'error en sí mateix no existeix. No és quelcom objectiu sinó fruit d'un judici del tot personal. Si no hi hagués judici l'error no existiria. Les conseqüències, sí, això està clar però l'error, no. L'error només existeix des del moment que un subjecte genera la idea d'error, l'alimenta i creu en ella. Sinó, els fets romanen essent simplement fets. Res més allunyat de la realitat que la idea de culpa, d'equivocació, de fracàs. Aquestes són simples productes de la ment que s'oposen al que realment està existint. Un amic meu em va explicar que el seu pare el va criar amb la idea de que la seva vida era un fracàs i que la del fill no ho podia ser. El que en realitat li va transmetre va ser la idea d'error, la possibilitat d'equivocar-se, enlloc de la oportunitat d'actuar d'una manera diferent com ell es pensava que estava oferint al seu fill. Perquè els fills adopten patrons de pensament, models d'actuació, filtres des dels que percebre la vida, no idees o continguts. Aprenen una manera d'actuar, d'aproximar-se al món, una mentalitat des de la que regir la seva pròpia existència. Així, el meu amic va heretar la mentalitat del fracàs, del error en comptes de la idea de que el seu pare havia errat i que la seva vida havia de ser millor, com el seu pare pretenia. Ja ho diuen, que els fills no escolten les paraules però que si llegeixen actituds, gests i intencions. Per aquest motiu, vull animar-vos a col·locar la vostra autoestima amunt, amunt, amunt per fer que els vostres fills aprenguin d'aquest model i s'estimin molt, molt, molt. Sigueu despietadament amables amb vosaltres mateixos, mostreu amor incondicional cap a cadascuna de les vostres facetes, escolteu amb plena atenció les vostres demandes i satisfeu-les immediatament. Doncs el que aprendran els vostres fills de vosaltres és a ser amables amb ells mateixos, a estimar-se totalment, sense deixar-se cap foscor per estimar, a escoltar i satisfer les seves necessitats. La vostra paraula no val res per als vostres fills. La vostra actitud vers la vida, el món i vosaltres mateixos, ho és tot. Ells absorbeixen el paradigma des del qual regiu la vostra existència no el missatge encriptat que llanceu des de la vostra consciència. Teniu a les vostres mans la oportunitat de fer dels vostres descendents persones compromeses amb la seva felicitat, persones enfocades a la seva realització, persones que es nodreixen de la seva plenitud, persones que expressen amb llibertat el seu potencial, persones que manifesten naturalment l'ordre i la bellesa inherents a la existència. Només cal que estireu les regnes del vostre carruatge en aquesta direcció i que comenceu a invertir la vostra atenció cap a la vostra felicitat, enfocar la vostra energia cap a la vostra realització, destinar la vostra plenitud a saciar la vostra set, alliberar confiadament el vostre potencial, i permetre que la vostra bellesa i harmonia es manifestin naturalment. Aquesta és la única manera de transmetre a la propera generació que des del respecte cap a un mateix es viu millor, que l'amor és l'únic punt de partida, mitjà i finalitat, que la pau sempre ha existit al nostre interior, que la eternitat és part de les fibres que teixeixen el nostre interior. Porto dins meu la certesa que la felicitat, la perfecció i l'amor són la meva autèntica naturalesa perquè la meva mare em va ensenyar a acceptar la vida tal com és, a rendir-me davant la meravella de l'univers, a formar part de la transcendència d'aquesta existència. Només així he pogut entendre que la vida és una i jo formo part d'aquesta. Sóc tan poderosa com una posta de sol, tan espectacular com una pluja d'estels, tan intensa com un volcà en erupció. Per aquesta raó m'estimo tant com les profunditats de l'oceà, m'admiro a mi mateixa tant com un cirerer en plena floració, m'honoro tant com el dolç refilar de la merla al meu jardí. Perquè els colors de la natura són els meus colors, les lleis de l'univers són els meus principis i la substància que habita tota la matèria es desplega en el meu ser, també. No hi ha diferència entre el que jo sóc i el que tot és. Per aquesta raó tampoc faig diferència entre el meu enamorament per aquest paradís on visc i la passió que sento per cada racó del meu ser.