Per què explico contes als meus fills

Els contes sempre han format part de la meva educació. De la que ofereixo als meus fills i de la que he rebut a casa meva. Els contes van formar la banda sonora de la meva infància.Els meus records de petita tenen regust a històries narrades. Els personatges dels relats eren els meus companys d'aventures. No puc desvincular la meva infantesa de la literatura que vaig absorbir durant aquells anys. Les experiències i les llegendes s'entreteixeixen formant el tapís de la meva personalitat. Recordo que tenia uns contes que anaven acompanyats d'uns discs de vinil per escoltar les lletres que hi havia impreses al paper. Me'ls posava una i altra vegada i el meu present s'entremesclava amb l'atmosfera del relat i em transportava lluny, lluny, lluny del nostre àtic al barri antic de la ciutat. Jo sé que els contes que escoltava em transformaven i la meva identitat es contagiava dels protagonistes de les aventures. Absorbia maneres de fer, estructures de pensament, actituds en front el món i, sobretot, formes d'aproximar-me a la realitat. És per això que, inconscientment, sempre he explicat contes als meus fills. No sé desvincular la meva manera d'educar de la meva manera de ser. Jo sóc fruit dels incomptables contes que vaig escoltar i ara són ells els que em donen la mà a l'hora de criar els meus fills. A casa som uns fanàtics dels llibres. Els meus fills tenen avidesa per llegir i devoren immediatament tot el paper amb lletra impresa que penetra casa nostra. Necessiten obrir-se a nous mons fantàstics cada dia. Els he contagiat, sense voler, la meva afició a la literatura i ara són ells els que m'exigeixen a mi endinsar-me amb ells en les seves aventures. Podria haver-hi mil motius per els quals explicar contes als nens i nenes. Diuen que estimulen la intel·ligència, que els fan més creatius, que els introdueixen a una cultura, que els ensenyen a centrar-se i estar atens, que augmenta el seu vocabulari, que estimula el seu llenguatge, que equilibra les seves emocions, que els fa més savis,... Tanmateix, no és per cap d'aquestes raons que els explico contes. Ho faig, com ja he dit, de forma inconscient per poblar la seva infantesa de personatges imaginaris que mai es podran desvincular de la seva personalitat. Ho faig per permetre'ls escodrinyar els nombrosos matisos que l'existència ofereix i afilar la seva percepció. Ho faig per perdre'ns junts en les imatges dels àlbums il·lustrats i amarar-nos de tota la bellesa que el dibuixant ens regala.Ho faig per expandir la seva manera d'entendre el món i acostumar-los a veure'l des d'altres perspectives, els punts de vista dels protagonistes dels relats. Ho faig per inundar el seu cap de frases que ressonen i inspiren formes transversals de pensar. Ho faig per introduir-los a una festa que no s'acaba mai: l'escenari literari on hom sempre pot celebrar la vida de les mes diverses formes. Ho faig, en fi, per acostumar-los a viure de la mateixa manera que ho faig jo, explorant les múltiples dimensions de la realitat i, així, evitar quedar-nos estancats en la nostra idea del món. Ho faig, en definitiva, perquè vull que la seva infantesa tingui mil gustos per assaborir i s'enamorin de la vida amb la mateixa passió que ho faig jo.