El moviment és indispensable per la salut del cos humà. Per tant, l’educació hauria d’estar íntimament connectada amb l’activitat física. Qualsevol cadell de qualsevol espècie del regne animal es mou per tal de créixer. Nosaltres no som diferents. Infants i adults depenem de la mobilització quotidiana de la nostra estructura òssia i muscular per a la nostra supervivència. Les màquines que no s’utilitzen s’espatllen. Què hi ha de més important que el correcte funcionament del nostre organisme? Tot el que fem ho duem a terme gràcies a les possibilitats que el nostre cos ens brinda, sense aquestes estaríem del tot limitats.
Aleshores em pregunto: com pot ser que posem qualsevol cosa per davant de la salut del nostre cos? Sense aquest no existiríem!!! Necessitem prendre consciència que el moviment sostingut és tant imprescindible com l’aire que respirem. Parteixo de la meva experiència per reivindicar la importància de l’activitat física en la nostra vida. Treballava de mestra mentre exercia de mare de tres fills i un dia, fent un mínim impacte, em vaig trencar un menisc. Tota la meva vida aturada perquè no podia caminar. Em vaig recuperar i al cap d’uns mesos, el menisc de l’altre genoll. Va ser en aquell moment que vaig anar a un metge especialista i em va fer veure que el problema era estructural: una musculatura que no s’utilitza prou no te força per protegir la ròtula, de manera que l’esforç es fa per on no s’ha de fer i el disseny perfecte del nostre esquelet es trenca per no fer-ne un us adequat.
En l’era de la informació en la que estem vivint hauríem de ser capaços de comprendre que el nostre cos te una finalitat i aquesta es moure’s. Estem fets per exercir totes les capacitats que la nostra fisiologia ens ofereix. En no fer-ho, anem en contra de la nostra pròpia naturalesa i les conseqüències poden aparèixer. Miro al meu voltant i tot son teràpies, quants tipus de teràpia existeixen? Teràpia estructural, art-teràpia, dansa-teràpia, teràpia-neural, teràpia-gestalt, ... tantes com us pugueu imaginar. I penso per què esperar a la teràpia quan podríem treballar l’entrenament? Entrenar-nos per estar forts i sans, promoure el benestar integral i reduir la necessitat de teràpies. Per què esperar a estar incapacitat quan podríem evitar-ho? O encara millor, proposo educar directament en el moviment.
Es això el que realment vull posar de manifest: que els nens i les nenes creixin amb l’activitat física adequada a les seves necessitats com part de la seva vida. En conseqüència, estaran sans, tindran el pes adequat, la circulació sanguínia perfecte, pensaran eficientment, se sentiran satisfets, poderosos i confiats. Perquè la seva vida estarà en coherència amb la seva naturalesa.
La nostra naturalesa demana moviment, aire lliure, contacte amb l’entorn, sol, aliments equilibrats, aigua, oxigen, descans i relacions. Es la nostra responsabilitat tenir cura del nostre cos tot proporcionant-li tots els elements indispensables i, alhora, vetllar perquè els infants també tinguin accés a la satisfacció de les seves necessitats. El moviment no es un luxe, no es quelcom complementari, no es un extra, no es de més a més, és la condició essencial per a la nostra salut completa.
Per això estic decidida a fer visible aquest aspecte de la nostra constitució: som éssers fets per moure’ns i la nostra vida en depèn. No podem seguir jugant a ser qui no som. No som robots productius i eficients, encarregats d’emmagatzemar informació i obeir ordres. Som natura viva que te uns cicles, unes característiques i unes necessitats. Les nostres activitats s’han d’adequar a la nostra manera de ser i allò que fem ha de ser coherent amb la vida que batega dins nostre.
Per aquest motiu, vull que la vida que visc giri entorn del moviment, que estigui organitzada al voltant de l’activitat física. La necessito per estar viva, la necessito per sentir-me bé. Faig espai en la meva quotidianitat per expressar-me tal com soc i duc a terme una existència que respecta els requisits de la meva anatomia. Prioritzo allò que em dona salut, perquè aquesta es l’ingredient principal per a desenvolupar qualsevol altre projecte. A més, també desitjo compartir amb els altres la meva constatació: quan et mous sovint i de forma variada estàs millor! Vull que les següents generacions visquin amb aquest gran plaer i que evitin haver-se de fer mal per adonar-se’n. Que parteixin de la vitalitat radiant que el cos humà emana quan està en equilibri.
